Set o vuit tripulacions de metralladores a punt per embarcar-se en una sortida a França. Fotografia: Biblioteca Nacional d'Escòcia.

La Primera Guerra Mundial va ser un conflicte que va destacar per les seves grans innovacions en el camp militar i sobretot, per la utilització de noves armes i l’impuls de noves tecnologies tant en terra com en mar i com a novetat, per l’aire. Després de l’estancament de la guerra de trinxeres, es van multiplicar les incursions nocturnes d’una trinxera a una altra per tal de tornar amb presoners i informació. Bon reflex d’aquesta tècnica la podeu trobar si llegiu el llibre “Tempestes d’acer”, d’Ernst Jung. Tots els països van organitzar les seves pròpies tropes especialitzades, destacant els Stosstruppen alemanys, molts dels quals englobarien els Freikorps dels anys 1920, i els Arditi italians, futurs nexes durs de les camises negres.

El famós tanc francès FT-17 de Renault. No podem avaluar ni classificar les armes dels exèrcits europeus emprades per derrotar als habitants de les seves futures colònies. Tant africans com asiàtics no disposaven d'armament modern i sobretot eficaç per combatre els europeus. Una guerra asimètrica els condemnaria a patir el colonialisme durant dècades. Aquest tanc, considerat el primer d'estil modern, seria usat a les colònies i fins i tot en els primers compassos de la Segona Guerra Mundial. Foto: Paul Hermans via Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0
El famós tanc francès FT-17 de Renault. No podem avaluar ni classificar les armes dels exèrcits europeus emprades per derrotar als habitants de les seves futures colònies. Tant africans com asiàtics no disposaven d’armament modern i sobretot eficaç per combatre els europeus. Una guerra asimètrica els condemnaria a patir el colonialisme durant dècades. Aquest tanc, considerat el primer d’estil modern, seria usat a les colònies i fins i tot en els primers compassos de la Segona Guerra Mundial. Foto: Paul Hermans via Wikimedia Commons CC BY-SA 3.0

Improvisacions sobre la marxa

L’experiència en l’ús de noves armes va anar paral·lel al desenvolupament de noves tàctiques que sovint s’havien de prendre sobre la marxa. Per exemple les incursions nocturnes on van proliferar l’ús d’armes silencioses, en la seva gran majoria de fabricació casolana, dignes en moltes ocasions de còmics de superherois. Les innovacions tecnològiques de la Segona Revolució Industrial van irrompre de ple en la producció d’armaments. L’entusiasme dels primers moments de guerra es va convertir ràpidament en un quadre d’horror, decepció, i tragèdia.

En poc anys es van dissenyar i crear armes desconegudes fins aleshores. També es van perfeccionar les emprades en conflictes precedents, com al darrer gran combat europeu, que datava de la Guerra Francoprussiana de 1870. Primera Guerra Mundial, al costat d’aquestes perviu la tradició, evidenciada en el fet d’emprar de mitjans de transport antics (cavalleries) o l’ús d’armes blanques com la baioneta, útil en la lluita cos a cos a les trinxeres.

La guerra de trinxeres

“L’ús de filats amb filferros punxeguts, armes químiques, metralladores, llança-llames, telèfons de campanya, granades de mà, els primers carros de combat, submarins i artilleria de gran calibre deixava desvalguda a la infanteria en els atacs a les línies enemigues”.

Després d’una primera fase de moviments, el conflicte va evolucionar cap a l’estabilització dels fronts. Es disposà al llarg de fosses excavades a la terra i túnels blindats de formigó. És l’anomenada “guerra de trinxeres” que va deixar immobilitzats a milions de combatents.

Els exèrcits es van embrancar durant mesos en una lluita de desgast que unia un alt índex de baixes a una profunda desmoralització. D’aquesta manera es va diagnosticar per primer cop el mal del soldat. El pànic a les trinxeres. La bogeria del soldat no era nova, però sí que va ser tan generalitzat que es va haver de diagnosticar.

L’ús de filats amb filferros punxeguts, armes químiques, metralladores, llançaflames, telèfons de campanya, granades de mà, els primers carros de combat, submarins i artilleria de gran calibre deixava desvalguda a la infanteria en els atacs a les línies enemigues. Sovint va estendre el desànim entre els combatents, fet que es va traduir en nombrosos motins que els estats majors van avortar emprant dràstiques mesures repressives si era necessari. Per contrarestar la desmoralització causada per aquest tipus de guerra, es va emprar de forma massiva i sistemàtica la propaganda militar com mai s’havia fet abans.

La metralladora, armes que tot i que ja prèviament se'n feien servir, va ser durant la Primera Guerra Mundial que se'n generalitzà l'ús. L'MG 08 és la típica forma. En combinació amb les noves formes defensives van causar estralls davant les velles estratègies d'assalts frontals en massa que practicaven encara els vells militars de l'antiga escola. Foto: Bundesarchiv, Bild 102-08071 / CC-BY-SA 3.0
La metralladora, armes que tot i que ja prèviament se’n feien servir, va ser durant la Primera Guerra Mundial que se’n generalitzà l’ús. L’MG 08 és la típica forma. En combinació amb les noves formes defensives van causar estralls davant les velles estratègies d’assalts frontals en massa que practicaven encara els vells militars de l’antiga escola. Foto: Bundesarchiv, Bild 102-08071 / CC-BY-SA 3.0

La guerra química i industrial

Els alemanys van ser pioners en l’ús les armes químiques, prohibides expressament en la Conferència de l’Haia de 1899. No obstant això, després de ser emprades inicialment, la seva importància bèl·lica es va reduir significativament. El ràpid desenvolupament de màscares protectores va minimitzar en gran manera l’efecte tòxic dels gasos. D’altra banda la utilització d’aquestes armes no va estar exempta de riscos per als mateixos exèrcits atacants, atesos els impredictibles canvis en la direcció del vent.

La primera vegada que es va alliberar fosgen (el gas més mortífer de tota la Guerra) va ser en la batalla de Ypres, a Bèlgica, el 19 de desembre de 1915. S’hi van alliberar càrregues de gas envasades en cilindres que contenien una barreja de clor i de fosgen, que augmentava el potencial letal del clor. El seu llançament va causar 1.069 baixes i 120 morts a les tropes britàniques.

Després d’aquesta dispersió per l’aire usant cilindres es van dissenyar nous sistemes independents del vent i amb major capacitat d’abast. Com llançar-lo dins de projectils d’artilleria. Això va ser especialment nociu, ja que els projectils queien amb un soroll sord en lloc d’explotar. Per aquest motiu els soldats creien que eren projectils explosius o de fragmentació malmesos, i no detectaven el gas ni prenien precaucions abans que aquest fes el seu efecte mortal.

L’aviació, la guerra per terra, mar i aire

“Durant la guerra, la cavalleria va anar perdent pes, quedant en desús segons guanyaven pes l’artilleria i l’automoció. I sobretot per l’avanç d’una altra gran innovació, el tanc o carro de combat”.

Les novetats més característiques de la Gran Guerra foren l’aviació, amb els famosos dirigibles zepelí. També l‘ús de submarins que navegaven per sota la superfície del mar i causaven autèntic terror entre els vaixells. Llavors eren molt difícils d’abatre si no sortien a la superfície. Durant la Gran Guerra, els anglesos i alemanys van diversificar les classes de submarins creant tres tipus nous: els submarins oceànics, els submarins monitors i els submarins minadors.

Abans del conflicte, els submarins s’havien emprat en la guerra en comptades ocasions. Però amb el nou conflicte es van convertir en una arma eficaç. El setembre de 1914, l’O-9 va torpedinar de manera espectacular dels creuers britànics Aboukir, Cressy i Hogue i Bauer. El comandant general dels U-Boote (submarins alemanys), va començar a insistir a dur a terme una campanya de destrucció del comerç. De fet, al llarg de 1915 els alemanys van iniciar la seva campanya contra la flota mercant de Gran Bretanya amb la seva esquadra submarina.

Els tancs van ser claus. Aquí els famosos britànics agafats per tropes alemanyes que els traslladen en tren. La nova guerra industrial. Foto: Bundesarchiv_Bild_183-P1013-313
Els tancs van ser claus. Aquí els famosos britànics agafats per tropes alemanyes que els traslladen en tren. La nova guerra industrial. Foto: Bundesarchiv_Bild_183-P1013-313

S’acaben línies de foc i comencen els blindatges

Durant la guerra, la cavalleria va anar perdent pes i quedant en desús segons guanyaven pes l’artilleria i l’automoció. Sobretot per l’avanç d’una altra gran innovació, el tanc o carro de combat. Els inicials vehicles blindats de rodes no s’adaptaven al terreny fangós i resultaven molt lents pel seu enorme pes. L’aparició de l’eruga va millorar la seva mobilitat i la seva adaptació al terreny dels camps de batalla foradats per bombardejos i trinxeres. Al principi, van ser utilitzats per transportar tropes amb seguretat, però la introducció de canons i metralladores els va convertir en armes ofensives.

Els primers tancs

Els britànics foren els pioners d’aquest tipus d’arma. El primer prototip del tanc Mark I va ser provat per primera vegada el setembre de 1915. Tenia una forma de rombe que li permetia adaptar molt bé al terreny de trinxeres. Va ser emprat per primera vegada el 1916, durant la batalla del Somme. Els francesos ho van desenvolupar el 1917, quan l’empresa Renault va fabricar el FT-17, molt més lleuger i petit que el tanc anglès, però més veloç i mòbil. El seu mèrit estava a marcar la forma moderna del tanc, amb una torreta giratòria superior en la qual s’hi instal·lava l’arma i un cos blindat mogut per eruga. Els alemanys no van desenvolupar en la mateixa mesura la tecnologia de tancs.

“El ferrocarril s’utilitzarà massivament en el desplaçament de material de guerra, proveïments i tropes; el telèfon, el telègraf i la ràdio canviaren els sistemes comunicació al front amb la rereguarda, i l’estat major i agilitzà el compliment d’ordres”.

El problema era que resultaven massa rígids i pesats, i tot això els portava a poca maniobrabilitat. El seu nombre va ser escàs durant bona part del conflicte i el seu ús només va ser realment important a final. No se’ls va utilitzar adequadament, desaprofitant les seves possibilitats: foren convertits en un simple suport de la infanteria. Sorgien sempre en unitats aïllades i mai en grans agrupacions com sí que va passar a la Segona Guerra Mundial. Malgrat tot, la seva millora tècnica i les seves capacitats van intervenir al final de conflicte, revelant-se força eficaços en la destrucció de trinxeres.

Els majors canvis de la Primera Guerra Mundial  arribaren en l'armament. S'introduïren noves armes, se'n perfeccionaren d'altres i caigueren en desús altres, Un exemple, van aparèixer els fusells antitancs i les bales perforadores de blindatge com a resposta als tancs. El T-Gewehr de 1918. Foto: Rama, via Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0 fr
Els majors canvis de la Primera Guerra Mundial  arribaren en l’armament. S’introduïren noves armes, se’n perfeccionaren d’altres i caigueren en desús altres, Un exemple, van aparèixer els fusells antitancs i les bales perforadores de blindatge com a resposta als tancs. El T-Gewehr de 1918. Foto: Rama, via Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0 fr

La importància del tren

Finalment, cal parlar d’una peça important a l’hora de fer la guerra, el ferrocarril i les armes i equipament que duien els soldats. El ferrocarril s’utilitzarà massivament en el desplaçament de material de guerra. Proveïments i tropes; el telèfon, el telègraf i la ràdio canviaren els sistemes de comunicació del front amb la rereguarda. L’estat major va agilitzar el compliment d’ordres.

Amb aquests nous elements també es produí un canvi en les tàctiques i estratègies. Tot i que aquest canvi no va ser tan ràpid com el de l’armament, cosa que comportarà la pervivència de tàctiques de combat poc eficaces i que recordaven encara les guerres del segle XIX.

Els equipaments individuals

El canvi cridaner es produí en el casc, l’equipament i l’uniforme dels soldats, una mica derivat de l’aparició de noves armes a les quals enfrontar-se. Dins de les trinxeres, les pedrades provocades per les ones expansives de les explosions provocaven tantes morts com les mateixes explosions. Tot just començat el conflicte, s’imposaren amb rapidesa els colors caqui -ja utilitzat pels anglesos en la guerra amb els bòers sud-africans- que permetien al soldat mimetitzar-se amb el paisatge, evitant que convertir-se en un blanc fàcil de l’enemic.

Els uniformes vuitcentistes de colors cridaners passaven així a la història. Igualment, molt aviat sorgí la necessitat de cobrir el cap amb nous cascos de metall que fossin pràctics. S’eliminaren així els barrets i cascos de cuir o altres, que poden ser de metall, resulten massa pesats i poc pràctics per a la lluita, com el pickelhaube alemany d’origen prussià.


Més informació:

World War I – Forces and resources of the combatant nations in 1914

World War I – World War I – Forces and resources of the combatant nations in 1914: When war broke out, the Allied powers possessed greater overall demographic, industrial, and military resources than the Central Powers and enjoyed easier access to the oceans for trade with neutral countries, particularly with the United States.