Hi ha situacions en què per sobreviure una persona fa el que sigui, i aquest va ser el cas del jueu austro-hongarès Miklos Nyiszli, Doctor de professió. La seva professió li va permetre sobreviure a l’Hongria col·laboracionista de la Segona Guerra Mundial, fins que a començaments de 1944 va ser enviat al camp de concentració d’Auschwitz arran de l’ocupació alemanya d’Hongria. Entre maig i juny d’aquell any, l’anomenada “Solució Final” es va accelerar a tota Europa, però sobretot va ser Hongria qui aportà més depurats jueus, efectivament, estem parlant del context de l’holocaust. Sis milions de jueus van ser exterminats sense contemplacions, dels quals, la meitat  ho van ser en camps d’extermini, majorment a les letals càmeres de gas. Allà va ser traslladat Miklos, la seva dona i la seva filla, convertint-se en un testimoni cabdal dels horrors de l’extermini.

El Dr. Miklos amb bata blanca
El Dr. Miklos amb bata blanca

Auschwitz és, potser, el més conegut dels camps d’extermini nazis, i no és per menys. Situat a l’actual Polònia, en el moment de l’ingrés de Miklos Nyiszli estava a ple rendiment: hi havia uns 125.000 presoners procedents de tot el continent, que es diu aviat, i es feien unes 5.000 execucions diàries. Per Auschwitz van passar prop de la meitat dels 3 milions d’exterminats als camps de concentració en només 5 anys, el 90% d’ells, jueus. Fent una simple operació matemàtica, això dóna una mitjana de més de 800 morts al dia, cada dia, de tots aquests anys. De fet, Auschwitz era un gran complex format per tres camps diferents: el de treballs forçats (Monowitz), el d’extermini (Birkenau) i el de concentració pròpiament dit.

Miklos Nyiszli es va convertir en un dels primers testimonis dels horrors dels camps que va deixar per escrit les seves experiències. Allà va conèixer l’infame doctor Josef Mengele, conegut com l’Àngel de la mort, sota les ordres del qual va treballar. Es va encarregar de fer les autòpsies als “experiments” fallits de Mengele, el que volia dir, obrir en canal els seus compatriotes a centenars, sovint les autòpsies no eren necròpsies (un cop mort) sinó que es feien de viu en viu. Mengele, antropòleg i metge, practicava tot tipus d’experiments amb els reclusos (essencialment bessons, nans i dones embarassades) a la recerca de la prova definitiva de la suposada superioritat de la raça ària, fet que ha donat peu a la seva fama de monstre. Miklos, es va oferir al camp de seguida com a metge, així, com a especialista, va obtenir la protecció de Mengele front dels excesos dels soldats del camp. A més, la seva tasca era ben valorada pels nazis, era bo en el que feia, aportant a la patologia “alemanya” un motiu més d’orgull patriòtic.

“Entre maig i juny d’aquell any, l’anomenada “Solució Final” es va accelerar a tota Europa, però sobretot va ser Hongria qui aportà més depurats jueus, efectivament, estem parlant del context de l’holocaust”.

Miklos tampoc feia les autòpsies a tots els cadàvers, evidentment, només als seleccionats per Mengele pels seus estudis i ajudava a esclarir els casos “estranys”. Explica que una vegada a la càmera de gas una noia, d’entre una pila de 3.000 cadàvers, havia sobreviscut. El temorós soldat que l’havia avisat no se’n sabia avenir i estava nerviós de la conseqüència del seu “error”, perquè mai havia passat res semblant. Miklos  va aconseguir salvar la vida a la noia, però això va crear el problema de què fer-ne amb ella. No la podien portar amb la resta de presoners, perquè diria el que havia vist, per tant, se va solucionar el tema per la via ràpida: amb un tret al clatell.

vista de l'entrada de la via del tren al camp d'extermini d'Auswitch Birkenau, prop de Cracòvia (Polònia)
Vista de l’entrada de la via del tren al camp d’extermini d’Auswitch Birkenau, prop de Cracòvia (Polònia)

La seva posició privilegiada li va permetre assabentar-se que la seva muller i la seva filla eren al camp. Mitjançant el suborn va aconseguir que fossin traslladades i cuidades. Mentre, Miklos ajudava a registrar els experiments del sàdic Mengele, que anaven des d’injectar productes punxant als ulls per intentar aconseguir el color blau, fins les amputacions en viu, les congelacions, les extirpacions de fetus a les embarassades o les dites intervencions en viu… tot amb l’objectiu de mesurar el dolor. Perseguia la idea de l’eugenèsia, per millorar la resistència de l’exèrcit nazi, però sobretot perquè li interessava crear una raça ària pura. D’aquí el seu interès pels bessons, segons ell, una forma més ràpida d’assolir l’objectiu.

Miklos i la seva família van sobreviure als camps, que era l’objectiu, a l’igual que ho feren altres “il·lustres” presoners d’Auschwitz com Primo Levi. Després de ser evacuats pels nazis per diversos camps, finalment van ser alliberats per les tropes americanes. Lamentablement, Mengele també va sobreviure aconseguint fugir a sud-Amèrica. No van tenir tanta sort centenars de milers d’altres éssers humans que encara recorden la Xoà.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...