Família d'esquimals
Família d'esquimals

Els inuit, forma correcta de referir-se a una de les més importants tribus que viuen al pol nord, tenen una cosa en comú molt important amb els europeus. De fet, aquest post podria ser la segona part de l’article els límits d’Europa, però per la part occidental. Si en l’altra parlàvem de política, economia i religió, aquí parlarem d’un aspecte central en la cultura humana: la família.

Euro amb la zona de la Guayana ampliada
Euro amb la zona de la Guaiana ampliada

Geogràficament podria semblar que l’Atlàntic hauria de ser una frontera natural d’Europa, però no és així ni de bon tros. L’exemple més clar és la Guaiana Francesa, territori europeu enclavat al continent sud-americà amb l’euro de moneda oficial i tot. És a dir, que, de fet, Europa té frontera amb el Brasil. Entremig, un munt d’illes petites, com la de Santa Elena (territori de la Gran Bretanya)  coneguda per haver allotjat a un il·lustre presoner com Napoleó. Aquesta illa està a uns 3.000 quilòmetres de la costa més propera, Nigèria, i se suma a d’altres illes amb diferents “propietaris” com les Canàries o Madeira.

Si això és pel centre i sud, pel nord, passa que tenim Groenlàndia, l’illa més gran del món amb només uns 60.000 habitants. Oficialment pertany al Regne de Dinamarca, ergo, són Europa també, malgrat  es troba més a prop de territoris del Canadà que del continent europeu. El curiós és que són autònoms respecte Dinamarca, el que els va facilitar deixar la Unió Europea via referèndum, convertint-se en l’únic estat que ha deixat de ser membre, tot i que actualment manté una relació com a estat associat. Allà, per això no tenen euros, perquè els danesos tenen encara la seva pròpia moneda, la Corona danesa i prou bé que els va.

“Quan els primers europeus van arribar al segle XIX els inuit pensaven que estaven sols al món”

Doncs dels prop de 60.000 habitants d’aquesta illa gelada, només una minoria són danesos, una immensa majoria, més de 50.000, són  encara els habitants autòctons del territori: els inuit, altrament anomenats, esquimals. Quan al 1818 es van produir els primers contactes dels occidentals amb els inuit, aquests s’hi van quedar glaçats (mai millor dit), perquè es pensaven que estaven sols al planeta, i de fet, portaven aïllats més de 400 anys. Quan la Hudson’s Bay Company britànica, a l’actual Canadà, va arribar a les seves costes a fer negocis, feia ja molt de temps d’alguns contactes esporàdics amb pescadors bascos o que víkings havien passat per les costes més baixes. Va ser a partir del segle XIX que les tribus més al nord no van veure homes occidentals i començaren a patir els efectes col·laterals: malalties per a les quals no tenien defenses i trastorn total de les seves formes de vida tradicionals.

Família d'esquimals
Família d’esquimals

Però una cosa sí que es va estudiar a fons, i encara en un estadi prou no desnaturalitzat, i aquest va ser el tema de la família. El mateix 1818 naixia Lewis Henry Morgan, un dels pares de l’antropologia, i considerat l’iniciador de l’estudi del parentiu, el que popularment anomenem “família”. Ell va ser el primer a adonar-se que malgrat la infinitat llavors de llengües al món, només existien un grup reduït de terminologia per referir-se als parents. En concret s’hi fixà primer en els indis ojibwe i els iroquesos, els quals malgrat tenir llengües que no tenien res a veure, compartien una mateixa terminologia pel que feia als familiars. De fet, de llavors ençà se’n coneixen a tot el món només 6 tipus de terminologia per al parentiu que prenen el nom de les societats en que van ser estudiades: el hawaià, l’iroquès, el crow, l’omaha, el sudanès i… l’esquimal.

Sense voler ser exhaustius, podríem dir que el sistema més enrevesat seria el model sudanès, que té un nom diferent per a cada membre de la família, diferenciant tots els cosins i cosines a més de tots els familiars de la primera generació, tots tenen un nom propi. El sistema crow serveix pels qui diferencien la terminologia segons si ve de part de la mare o del pare, sense distinció de generacions, mentre que el hawaià distingeix també entre generacions i l’omaha seria la variant crow però per via paterna. La peculiaritat de l’iroquès és que fan referència al germà del pare amb el mateix terme que al pare, així com a la germana de la mare igual que la mare (el que nosaltres anomenaríem oncles). Tots els sistemes d’una forma o altra diferencien cosins paral·lels i creuats. Ens queda l’esquimal.

sistemaesquimal
Sistema esquimal de parentiu

El sistema esquimal de terminologia de parentiu, o “família”, (en antropologia són dues generacions amunt i avall en relació a Ego) s’anomena també “linial” i identifica clarament: pare, mare, germà, germana, agrupa tos els fills dels oncles sota un terme equivalent a cosins/nes i a tots els germans/nes tan del pare com de la mare sota un terme equivalent a oncles. Tampoc distingeixen entre línia del pare o de la mare pel que a obligacions es refereix. És a dir, com el lector atent haurà ja endevinat (si no l’hem marejat gaire), efectivament, el nostre sistema de nomenclatura de parentiu europeu és: l’esquimal.

Europeus i esquimals compartim el mateix model familiar (alguns autors l’anomenen “nuclear”), això sí, tenim uns límits culturals que els europeus no traspassem, almenys públicament: la poligàmia i el prestamisme sexual de la senyora. És curiós com dos models tan diferents de societat, una de caçadors recol·lectors i una altra d’industrialitzada, poden compartir un mateix model de família, el que ha portat a moltes teories, sobretot en la creació de l’estat i el paper de la família (entesa d’una forma molt més ample que el simple papa, mama i  fills) en la societat, sobretot en les societats no estatals. Engels utilitzà les teories de Morgan per carregar contra les idees en voga al segle XIX per part dels evolucionistes linials i desenvolupar les teories sobre les classes socials i el paper de l’estat.

Per cert, l’esquimal és un model minoritari al món, però que en un nou rampell d’etnocentrisme (com el cas de la lactosa) els europeus el fem servir per denominar la resta de les cultures del planeta.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...