Els gitanos alemanys (Romi o Sinti) eren considerats pels nazis com un element antisocial que havia de ser extirpat. Especialment van ser perseguits els gitanos nòmades i els transhumàntics, titllats ràpidament de delinqüents i estafadors. Dels 44.000 gitanos que vivien al Reich, la majoria van ser enviats a camps de concentració quan va esclatar la guerra, ben pocs aconseguiren sobreviure. Alemanya va negar durant dècades que l’assassinat i l’esterilització de gitanos tinguessin motivacions racistes, el genocidi no va ser reconegut com a tal fins l’any 1982. Fins aquell moment, les autoritats polítiques de la República Federal d’Alemanya i diverses sentències judicials van negar als gitanos supervivents qualsevol indemnització per les atrocitats sofertes.

“El 23 d’octubre de 2007, el president romanès Traian Băsescu es va disculpar públicament pel paper de Romania al Porraimos”

De fet tan sols un altre país europeu ha demanat perdó als gitanos per participar en el genocidi gitano, conegut amb la llengua romaní com a “Porraimos”, que traduït literalment significa Devoració. El 23 d’octubre de 2007, el president romanès Traian Băsescu es va disculpar públicament pel paper de Romania al Porraimos. Va fer una crida perquè el que va succeir en el Porraimos sigui ensenyat a les escoles, declarant que “hem de dir als nostres fills que fa sis dècades nens com ells van ser enviats a morir de fam i fred per l’Estat romanès”. Part d’aquesta disculpa es va realitzar en llengua gitana. Băsescu també va atorgar a tres supervivents del Porraimos l’Ordre per serveis lleials, la condecoració civil més alta que otorga la República de Romania.

Marzahn, el primer camp de internament per gitanos al Tercer Reich.
Marzahn, el primer camp de internament per gitanos al Tercer Reich. Fotografia: Landesarchiv Berlin

El 21 de setembre de 1939, Reinhard Heydrich, cap de l’Oficina Principal de Seguretat del Reich, es va trobar amb oficials de la Policia de Seguretat (Sipo) i del Servei de Seguretat (SD) a Berlín. Va decidir a deportar 30.000 roma alemanys i austríacs a l’est del gran Reich alemany al Govern General, un territori dins la Polònia ocupada pels alemanys. Aquest pla va fracassar a causa de l’oposició de Hans Frank, governador general nazi de Polònia ocupada, i la decisió de prioritzar les deportacions dels jueus d’Alemanya.

Els roma (gitanos) estaven entre els grups triats per raons racials per ser perseguits pel règim nazi i la majoria dels seus aliats. Els nazis consideraven als roma “inferiors racialment” i la destinació dels roma en algun sentit era paral·lel al dels jueus. Els roma estaven subjectes a empresonament, privació de llibertat i treballs forçats. També estaven subjectes a deportació als camps d’extermini. Els Einsatzgruppen (equips mòbils de matança de les SS) van matar a desenes de milers de roma en els territoris orientals ocupats pels alemanys. A més, milers van ser assassinats en els camps d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Sobibor, i Treblinka. Els nazis també van empresonar a milers de roma en els camps de concentració de Bergen-Belsen, Sachsenhausen, Buchenwald, Dachau, Mauthausen, i Ravensbrueck.

Dona gitana amb un policia alemany i el psicòleg nazi Robert Ritter.
Dona gitana amb un policia alemany i el psicòleg nazi Robert Ritter. Fotografia: Wikipedia Commons (Bundesarchiv)

Al voltant de 2.500 roma van ser deportats a Polònia a l’abril i maig de 1940. La majoria van ser privats de menjar i van morir com a resultat del treball forçat. Els que emmalaltien o quedaven incapacitats van ser afusellats. 5.000 roma van ser deportats a Lodz, on van ser detinguts en una àrea separada dins del ghetto de Lodz. Els que van sobreviure les condicions horribles del ghetto de Lodz van ser després deportats del ghetto al camp d’extermini de Chelmno, on van morir en camions de gas.

En preparació per a la seva eventual deportació d’Alemanya, tots els roma van ser confinats en camps (Zigeunerlager). Amb la suspensió de deportacions de roma el 1940, aquests camps es van convertir en camps de llarg termini per roma. Marzahn a Berlín juntament amb Lackenbach i Salzburg a Àustria eren dels pitjors d’aquests camp. Centenars de roma van morir a conseqüència de les condicions horribles. Els alemanys de la zona es queixaven constantment dels camps, exigint la deportació dels roma internats aquí per “protegir la moralitat i la seguretat pública”. La policia del barri va usar aquestes queixes per apel·lar oficialment a Heinrich Himmler, el cap de les SS, perquè reprengués les deportacions dels roma a l’est.

“A les àrees d’Europa ocupades pels alemanys, el destí dels gitanos variava de país a país, depenent de les circumstàncies locals”.

Al desembre de 1942, Himmler va signar una ordre per a la deportació de tots els gitanos a Alemanya. Encara Himmler va permetre algunes excepcions, aquestes van ser sovint ignorades al nivell local. Fins als soldats de l’exèrcit alemany (Wehrmacht) que es trobaven a casa amb llicències temporals van ser capturats i deportats per ser gitano. Els roma d’Alemanya van ser deportats a Auschwitz, on un camp especial va ser establert per a ells a Auschwitz-Birkenau el “camp de les famílies gitanes”. Famílies senceres van ser empresonades juntes. Els bessons i nans van ser separats i subjectes a experiments mèdics pseudo-científics conduïts pel capità de les SS el doctor Josef Mengele. Els metges nazis també usaven presoners gitanos en els experiments mèdics dels camps de Ravensbrueck, Natzweiler-Struthof  i Sachsenhausen.

“El 1941 entre 20.000 i 26.000 roma de l’àrea de Bucarest, van ser deportats a la regió de Transnistria, en la Ucraïna ocupada pels romanesos, on milers van morir de malalties, inanició, i el tractament brutal”.

A les àrees d’Europa ocupades pels alemanys, el destí dels roma variava de país a país, depenent de les circumstàncies locals. Els nazis a general empresonaven als roma i després els transportaven Alemanya o Polònia per fer treballs forçats o per ser exterminats en massa. Molts roma de Polònia, Holanda, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, i Albània van ser afusellats o deportats als camps d’extermini i matats. En els estats bàltics i les àrees de la Unió Soviètica ocupades pels alemanys, els esquadrons de la mort dels Einsatzgruppen mataven els roma al mateix temps que mataven els jueus i els líders comunistes. Milers d’homes, dones, i nens gitanos van morir en aquestes accions. Per exemple, molts roma van ser afusellats juntament amb els jueus a Babi Yar, prop de la capital ucraïnesa de Kíev.

Gitanos deportats a Kozare i Jasenovac
Gitanos deportats a Kozare i Jasenovac, dos camps de concentració a la Croacia filo-feixista, Juliol de 1942. Fotografia: Muzej Revolucije Narodnosti Jugoslavije

El 1941 entre 20.000 i 26.000 roma de l’àrea de Bucarest, capital de Romania, van ser deportats a la regió de Transnistria, en la Ucraïna ocupada pels romanesos, on milers van morir de malalties, inanició, i el tractament brutal. A Sèrbia, a la tardor de 1941, els escamots d’execució de l’exèrcit alemany (Wehrmacht) van matar a gairebé la població sencera dels homes adults gitanos juntament amb la majoria dels homes adults jueus, com a represàlia per la matança de soldats alemanys pels lluitadors serbis de la resistència. A Croàcia, els Ustaša (“ustaixa”, els feixistes croats aliats amb Alemanya) van matar entre 26.000 i 28.000 gitanos. Molts d’ells van ser internats i van morir al camp de concentració de Jasenovac.

El saldo de gitanos exterminats durant tota la Segona Guerra Mundial s’estima entre mig i més d’un milió de víctimes, segons l’investigador britànic d’origen romaní, Ian Hancock al seu llibre We are the Romani People, (Hatfield: University of Hertfordshire Press), de l’any 2002.

Trailer “Samudaripen. El holocausto olvidado” de Voces Gitanas.

Deixa aquí el teu comentari

1 comentari

Loading Facebook Comments ...