Compiègne un lloc important en la història d’Europa

El vagó de les rendicions de la primera i Segona Guerra Mundial

0
603
Hitler i Göring davant del vagó en el qual van obligar a signar la rendició als francesos. Foto: Wikimedia Commons

Segurament per “Compiègne” a poca gent li vindrà res, però resulta que és dels indrets més importants en la història d’Europa. Així com vam parlar que hi ha dates mítiques, que acumulen esdeveniments, també hi ha indrets que pels mateixos motius n’acumulen. Alguns no són gaire coneguts pel seu nom, com el cas dels boscos de la població francesa de Compiègne, però no per això deixen de ser importants.

Batalla de Compiègne el 1430 on va caure Joana d'Arc. Foto: Wikipedia Commons.
Batalla de Compiègne el 1430 on va caure Joana d’Arc. Foto: Wikipedia Commons.

Compiègne va ser un lloc de reis

Hi va morir el rei franc Clorari I el 561. I a la batalla de Compiègne del 714 Carles Martell va aconseguir imposar-se a la resta de candidats al tron, iniciant així la dinastia carolíngia que tindria en l’imperi de Carlemany el seu major exponent.

Amb posterioritat, molts reis francesos passaven allà llargues temporades de caça, com els famosos Lluís XIV (el rei sol) i el XV i el XVI. Igual que farien, malgrat tot, els revolucionaris Napoleó I i Napoleó III. Escenari d’il·lustres visites és el castell de Pierrefonds, del segle XII, escenari de moltes pel·lícules d’època, i que ha vist bodes reials al segle XIII.

“Finalment, per venjança de la primera Guerra Mundial, el 1940 Hitler va obligar els francesos a treure el mateix vagó de tren en que s’havia signat la Pau de Versalles a Compiègne”.

En la Batalla de Compiegne el 1430 va caure presonera Joana d’Arc, avui un mite de la historiografia francesa, a qui en el seu moment van cremar viva. Durant la Guerra dels Trenta anys a Compiègne es va signar l’aliança entre francesos i suecs per la qual França intervindria directament, i no amb suport de finançament com fins llavors, en el conflicte. Aquest acte allargà encara més la guerra sobre territori alemany.

El vagó de la pau de la Primera i Segona Guerra Mundial?

Potser, l’esdeveniment més conegut a Compiègne va tenir lloc el 1918, a un vagó de tren. Quan es va signar l’Armistici de pau de Compiègne l’11 de novembre. Aquest armistici va ser confirmat en les condicions a la Pau de Versalles de 1919 que va entrar en vigor el 10 de gener de 1920. D’aquesta manera es posava fi a la Primera Guerra Mundial. El de la Primera Guerra Mundial era el penúltim gran episodi d’aquesta comuna del departament de la Picardia, al nord de París.

Finalment, per venjança de la Primera Guerra Mundial. El 1940 Hitler va obligar els francesos a treure el mateix vagó de tren en què s’havia signat la Pau de Versalles a Compiègne, que s’havia convertit en un objecte de culte francès amb el qual escarnir els alemanys, i obligaren els francesos a signar la rendició allà mateix. El vagó posteriorment i la placa que indicava el lloc, van ser portats pels nazis cap a Alemanya on va ser objecte de tota mena de burles fins a la seva destrucció final.


Més informació

Actualment, hi ha un Museu de l’Armistici a Compiègne que inclou un vagó de la mateixa sèrie que l’original, un 2439D, equipat com l’original i on hi ha marcat els llocs on va seure cada un dels personatges. El museu també mostra algunes restes del vagó original que van ser retornades a França l’any 1992.

Page d’exemple – Musée de l’Armistice 14-18 – site officiel

Voici un exemple de page. Elle est différente d’un article de blog, en cela qu’elle restera à la même place, et s’affichera dans le menu de navigation de votre site (en fonction de votre thème). La plupart des gens commencent par écrire une page ” À Propos ” qui les présente aux visiteurs potentiels du site.

 

Article anteriorSegur que les pastilles Ricola són suïsses?
Proper articleEl dopatge d’estat… a les dues Alemanyes!
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).