Si hi ha una xarxa de tramvies activa, llegendària i pintoresca a Europa, aquesta és la xarxa de tramvies de Lisboa, amb una extensió de 48 quilòmetres. Quaranta dels vehicles utilitzats són històrics, i a part, formen la majoria de postals de la capital portuguesa. La xarxa compta amb més d’un segle, i funciona entre les 8:00 i les 20:00 hores, encara que pot variar. Una visita a la ciutat sense recórrer els seus carrers en un dels tramvies, és una visita incompleta.

Tramvia lisboeta de la famosa linia 28. Fotografia (c) Històries d'Europa
Tramvia lisboeta de color groc de la famosa línia 28. Fotografia ©Històries d’Europa

El primer tramvia de Lisboa va entrar en servei el 17 de novembre de 1873, com una línia de carros de tracció animal. La xarxa de tramvies va ser desenvolupada per la Companhia dos Carris de Ferro de Lisboa, assegurant que els carruatges de cavalls circulessin sobre els rails. El 30 d’agost de 1901, el primer tramvia elèctric de Lisboa va començar a funcionar i a partir d’aquell moment s’aniria transformant tota la xarxa viaria deixant enrere els animals, per la tracció elèctrica. Importats dels Estats Units, els tramvies elèctrics van representar un gran progrés per al transport públic de la ciutat, ja que es van encarregar de substituir els antics carruatges de cavalls, que eren el principal mitjà de transport de l’època.

Lisboa no es concep sense el seu tramvia. Més de 100 anys d’història des que el 1901 s’instal·lessin els primers i mítics vagons grocs que avui segueixen recorrent les empinades costes i estrets carrers de la ciutat. Transport necessari per al desenvolupament d’una capital que s’enfila a l’escarpada desembocadura del riu Tajo, i que s’ha convertit en símbol turístic i emblema del romanticisme que desprenen els seus racons. L’empresa que gestiona aquests tramvies a Lisboa és Carris, una entitat dedicada al medi de transport públic que es va fundar el 1872. El 1901, Carris presentà al públic el servei de “cotxes elèctrics”, que és el nom que se li va donar al que avui coneixen popularment com o Amarelo (“el groc”). La fisonomia de la ciutat atorga a aquest mitjà de transport un gran protagonisme, ja que des de fa més d’un segle ajuda als lisboetes a ascendir diàriament els set turons sobre les quals s’assenta la capital portuguesa.

“La línia 28 és la més famosa, i la més simbòlica a nivell turístic”.

Fins 1959 , la xarxa de línies es va desenvolupar fins pràcticament arribar a tots els barris, places i carrers de la ciutat, i és en aquest any on va aconseguir la seva major extensió i zenit. En aquell moment, hi operaven un total de 27 línies de tramvia, dels quals sis operaven de forma circular. Com que les línies circulars funcionen en ambdues direccions, cadascun amb el seu propi número de la ruta, era més correcte parlar d’un total de 24 línies de tramvia. La construcció del Metro de Lisboa i l’ampliació del sistema d’autobusos van començar el lent declivi de la xarxa de tramvies.

Tramvia de la linia 28 circulant pels carrers adjecents al Castell de Sao Jorge.
Tramvia de la linia 28 circulant pels carrers adjecents al Castell de Sao Jorge. Fotografia ©Històries d’Europa

Encara que en els nostres dies podem trobar tramvies moderns i còmodes, d’aquests que semblen naus espacials, iguals que els del Tram de Barcelona, encara hi ha diverses línies servides pels tradicionals de fusta d’un sol vagó. Són ideals per moure pel laberint de carrerons dels turons de la Lisboa antiga: Alfama, Gràcia (Graça), Chiado i el Barri Alt (Bairro Alto). Aquesta zona, el centre neuràlgic de la ciutat actual, va ser reconstruïda amb un traçat rectilini pel marquès de Pombal després del terratrèmol de 1755, que va destruir bona part de la ciutat.

Les cinc línies restants actuals només operen en el centre sud i l’oest de la ciutat. Malgrat l’atracció turística rellevant, les línies continuen sent molt importants a causa de la orografia de la ciutat, només pot ser travessada per petits tramvies i per tant, com diuen els portuguesos, allà on no arriba ni el metro i l’autobús, sempre hi arribarà algun tramvia o com diuen ells, els “electricos“.

La línia 28 és la més famosa, i la més simbòlica a nivell turístic. Manté els seus antics cotxes grocs amb detalls cromats i panells i finestres de fusta. Un vehicle amb cert aire bohemi que crida més a gaudir del seu viatge que a transportar al visitant en alguna destinació en concret o centre neuràlgic del turisme. El seu recorregut és un aparador d’alguns dels llocs més característics i històrics de la ciutat lisboeta.


Més informació:

The Lisbon Connection
Lisbon Tram 28 Guide

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...