En plena disputa per les quotes de la llet, que estan fent desaparèixer molts productors, fem una mirada a aquest aliment bàsic… per als europeus. Al llarg especialment dels darrers dos segles els europeus hem colonitzat bona part del món (Amèrica, Austràlia, Sud-Àfrica…) i allà on no hem arribat físicament, hem exportat, sovint per la força, els nostres models polítics, culturals i sobretot econòmics. Com, i quines circumstàncies han afavorit que els europeus (o els seus descendents americans) i no qualsevol altre poble del món, hagi fet una cosa així, és una de les preguntes que estan sobre la taula en història.

Els europeus som la llet. La lactosa en els europeus
Anant per Alemanya és normal trobar-se aquestes vaques a prop de les carreteres reclamant “La llet justa” o “preus justos pels ramaders”. Foto de http://www.frsw.de/milch2.htm

Curiositat innata o facilitats alimentàries?

El cert és que al llarg de la història hem estat els europeus qui hem tingut la curiositat per “descobrir” o “saber” sobre els altres. Els arapahoe, els innuit, els yanomamis o els kooris, mai van tenir la inquietud de saber si la terra era plana, rodona, quadrada o arlequinada i muntar-se en un closca de fusta per intentar anar de banda a banda (potser estaven més sans mentalment). Malauradament, els coneixements acumulats pels europeus no sempre s’han utilitzat pel bé, ans al contrari, de vegades l’interès per “conèixer” estava estretament lligat a la voluntat per controlar millor una regió o una altra cultura fins fer-les desaparèixer.

Però la pregunta és: quines circumstàncies van afavorir que els europeus, des de l’edat mitjana (i des d’època antiga com Heròdot i d’altres grecs), comencessin a viatjar per tot el món? Doncs n’hi ha moltes, però una d’elles és que som la llet! Literalment.

La mutació del gen

Ara fa uns 9.000 anys, cap al 7.500 o 8.000 aC., al nord del Balcans i, més o menys, a la zona de l’actual Eslovènia, Àustria i Txèquia, vam mutar un gen: el de la lactosa. Aquesta mutació, afavorida per la llei de l’evolució, es va anar estenent per tot el continent ràpidament, especialment cap als països nòrdics. I què fa aquest gen? Doncs tots els mamífers, i els humans no som una excepció, prenem la llet materna els primers anys de la nostra vida.

Aquest aliment ens aporta gran quantitat de defenses i pràcticament tot el que necessitem durant els primers temps de la nostra existència. Un cop passada l’època d’alletament, els cadells mamífers generen intolerància a la lactosa, i han de passar a prendre altres aliments. Ergo, a la majoria d’europeus (i els seus descendents) això no se’ns aplica, podem veure llet tota la nostra vida, el gen provoca que siguem: resistents a la lactosa! Podem veure llet tranquil·lament, sense por a patir unes gastroenteritis que ens portin a l’altre barri.

Aquest és un gran avantatge pels europeus. La llet és barata, fàcil d’aconseguir, se genera en abundància i és una font alimentària molt bona a partir de la qual es poden generar quantitat ingent de derivats. Com a mostra, només cal veure que Europa és un continent de formatges, cada regió en té el seu. Ja a l’antiga Roma se’n feien a partir de la llet de cabra i de vaca. La llet, doncs, ha estat un aliment als qual els europeus han tingut accés a tot el món, no hem tingut necessitat de menjar coses “fastigoses” com llagostes, cucs, caragols ni formigues si és que no hem volgut (caragols sí- perdó). Els antics europeus, per viatjar muntats en la seva closca de fusta, amb un parell de cabres per a la llet i uns porcs ja feien el fet.

Tot va començar als Balcans

La mutació del gen que ens permet assimilar la lactosa es va produir durant el període de sedentarització del neolític, quan els homes estàvem aprenent a fer anar l’agricultura i la ramaderia. Com que aquesta mutació es va estendre molt cap al nord del continent (on pràcticament tothom és resistent a la lactosa), es va inicialment aportar la teoria que era un substitut de la llum solar a l’hora d’absorbir la vitamina D imprescindible per assimilar el calci necessari a l’organisme.  Recentment, però, investigadors d’Atapuerca han posat en evidència que aquesta no pot ser la raó única, perquè s’ha trobat el gen també a la península, on fa sol, pel que segurament o van haver diverses mutacions alhora o les poblacions van ser progressivament substituïdes afavorides per l’avantatge d’una millor alimentació per part dels resistents a la lactosa.

“Actualment al món, malgrat tractar la intolerància a la lactosa quasi com una malaltia, la realitat és que som una minoria els qui la tolerem: al voltant del 30% de la població mundial”.

Les primeres sedentaritzacions a Europa, així com les primeres civilitzacions, tenen l’origen a la mateixa zona i molt a tocar, com a Romania, del lloc on va mutar el gen de la llet. Les cultures d’Starcevo i la considerada la seva evolució de Vinča són les primeres civilitzacions europees. Així, es relaciona també aquestes com una expansió de les cultures de Tell al pròxim orient i sedentaritzacions a prop de la Mar Negra. Des de les planes de Romania i Hongria, a partir dels Balcans, es va estendre ràpidament la mutació del gen de la llet, fins trobar rastres de recipients que havien contingut aquest líquid a l‘Anglaterra de fa 6.000 anys.

Etnocentrisme europeu

Actualment al món, malgrat tractar la intolerància a la lactosa quasi com una malaltia, la realitat és que som una minoria els qui la tolerem. Al voltant del 30% de la població mundial. En alguns altres punts del planeta, també s’han donat mutacions aïllades que permeten la ingesta de lactosa, o almenys de derivats, però en cap cas tan generalitzat com al nostre continent.

“Des de les planes de Romania i Hongria, a partir dels Balcans, es va estendre ràpidament la mutació del gen de la llet, fins trobar rastres de recipients que havien contingut aquest líquid a l’Anglaterra de fa 6.000 anys”.

El tema és que aquest 30% està concentrat bàsicament a Europa. La resta, que resulta que són la majoria, els considerats “anormals”, en realitat si mirem els nostres congèneres mamífers resulta que serien els normals. Perquè el que no és normal és veure llet sent adult. Per exemple, menys d’un 5% de la població xinesa i japonesa toleren veure llet. La qüestió és que els europeus som majorment tolerants, i en una mostra més d’etnocentrisme anomenem “rarets” tan a aquells pocs europeus que no toleren la llet com a aquells de la resta del món que no la poden tastar. Els europeus som la llet fins i tot per fer números!

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...