Els primers ordinadors socialistes d’Europa es fabricaven en una petita població a uns cinquanta quilòmetres al nord-est de Sofia, la capital de Bulgària. El gran germà de Moscou va encarregar d’una vegada per totes que resolgués les mancances tecnològiques que patia a causa del boicot de la COCOM, un comitè internacional organitzat per Estats Units -que incloïa també a Europa occidental i Japó- per impedir que arribés a la Unió Soviètica i els seus satèl·lits, equipament de tecnologia punta amb possibles usos militars.

Ordinador búlgar 'Pravetz 82', sospitosament molt familiar amb l'Apple II.
Ordinador búlgar ‘Pravetz 82’, sospitosament molt familiar amb l’Apple II.

La ciutat búlgara en qüestió era Pravetz, famosa per ser el lloc de naixement de Todor Zhivkov, cap de l’estat búlgar durant 35 anys (des de 1954 fins a 1989), i sobretot per ser la ciutat on es va construir la primera fàbrica d’ordinadors. Avui en dia es coneix més pels seus balnearis i hotels, formant un complex turístic de grans dimensions. A la dècada de 1960 aquest petit poble es va declarar “una comunitat urbana”, convertint-se en una ciutat una dècada després.

De fet, tots els ordinadors del bloc comunista eren de marca Pravetz. A la dècada dels 80 a Pravetz hi havia el ITKR (Institut de Cibernètica Tècnica i Robòtica), una secció de l’Acadèmia Búlgara de Ciències on es van dissenyar i fabricar els primers ordinadors que van tenir a tots els països del COMECON, adquirint una gran importància en la comunitat econòmica. Els ordinadors van rebre el nom de la ciutat on es manufacturaven.

“La fabricació dels ordinadors emblemàtics “Pravets 8” i “Pravets 16″ va començar a mitjans dels anys 80”.

Durant l’època socialista, Bulgària tenia encarregada la tasca de desenvolupar la indústria tecnològica i l’electrònica destinades per tot el camp socialista, com si fos la californiana Vall del Silici en versió “roja”. El primer Pravetz va ser el IMKO-1 (sigles de Individualen Micro KOmputer), dissenyat l’any 1979 per Ivan Vassilev Marangozov i fabricat des de 1980 fins el 1982. El model va anar evolucionant durant els anys següents de la mateixa manera que al món occidental i capitalista. No obstant tots els de la sèrie de 8 bits eren compatibles amb l’Apple II i l’aparença del més estès d’ells, el Pravetz 82, tenia un aspecte sospitosament familiar. Començava la revolució dels Personal Computers o PC, els ordinadors arribaven a les llars. El Pravetz 82 utilitzava com a CPU el microprocessador 6502, el mateix de l’Apple II, tot i que també van fer passos (i clons) amb els processadors Z80 (el dels Sinclair) i 8080 (Intel).

La fabricació dels ordinadors emblemàtics “Pravets 8” i “Pravets 16” va començar a mitjans dels anys 80. L’apogeu de la marca va ser quan Bulgària fabricava el 40% dels ordinadors usats en els països del bloc socialista, és a dir, 60 mil ordinadors anualment. La producció valia més de 13 mil milions de dòlars l’any. Gràcies a aquell auge, Bulgària ocupava el tercer lloc en el món en la producció de dispositius electrònics per capita, una dada que costa de creure, veritat? Més de 300 mil treballadors al servei dels ordinadors, les plantes de producció d’ordinadors i sobretot de perifèrics (teclats, pantalles…) com la marca “Elektronica” van començar aflorar a tot el país (Stara Zagora, Plovdiv, etc). Bulgària esdevenia la punta tecnològica del bloc comunista, produint ordinadors Pravetz i tot els components necessaris pel seu funcionament.

La informàtica i les Tecnologies d’Informació ocupaven un lloc important a les universitats, escoles superiors i els centres científics búlgars. Els primers nens i nenes que treballaven amb ordinadors a les escoles van ser els búlgars. L’any 1981 el govern búlgar va obligar als centres educatius a introduir ordinadors. L’exemple d’aquest programa fou l’estudiant Yulian Maslyankov, que juntament amb el seu germà, van crear un programa per a un centre docent per ordenar els números d’inventari dels llibres a la biblioteca.


Més informació:

First Bulgarian laptop: the Pravetz legend braces for a comeback
Bulgaria Recreates its Past with an IT Startup Renaissance

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...