Europa s’ha anat configurant al llarg de la història al voltant de multitud de paràmetres però, d’entre ells, el que potser defineix menys el continent és precisament el geogràfic, ja que queda clar que no es tracta d’un continent, geogràficament parlant, sinó d’una manera d’anomenar el tradicional centre de poder de bona part del món fins a la Segona Guerra Mundial. De fet, la divisió geogràfica actual, poc clara i amb límit oriental als Urals i al Càucas, prové del segle XVIII, i tenia per objecte d’incloure-hi Rússia per tal que no es veiés com un territori endarrerit i fora dels cànons de “modernitat” europeus. La capital russa es trobava, evidentment, a la zona europea.

Així doncs, caldria cercar el concepte d’Europa en l’encreuament d’altres qüestions: econòmiques, polítiques i religioses; obtenint mapes diferents per a cadascuna d’aquestes variables. I és, per tant, en aquest joc que les fronteres d’Europa ballen per l’Orient, i aquests dies en tenim un clar exemple a Ucraïna.

mapewromanempire1
Mapa del Imperi Romà, amb les diòcesis d’Occident i d’Orient. Mapa de Robert D. Kaplan

Si ens remuntem a l’època clàssica i concretament a Grècia, vista com el bressol i origen de les actuals democràcies, cal notar que bona part del coneixement que portà al desenvolupament posterior s’originà a la Jònia, a les ciutats gregues de la costa de l’actual Turquía com Milet, Afrodísias, Efes, etc, d’on sorgiren personatges d’importància cabdal per al coneixement com Thales, Anaximandre, Anaxímenes, Hipòdam…

Un dels fets absolutament definitoris d’Europa és l’expansió del Critianisme sota diferents formes religioses i la seva adopció com a religió oficial a la majoria d’estats. No en va, fou causa de guerres i croades que configuraren el mapa del continent i l’equilibri de poders durant segles.

Precisament per qüestions clarament religioses, trobem en Turquia (per cert, un país oficialment laic però amb un 95% de la població musulmana) un cas oposat al de Rússia, ja que de facto no és considerada part d’Europa tot i ser-ne, com hem vist, un actor important en el seu origen i tenir part del seu territori dins les fronteres geogràfiques europees. Concretament, són els territoris a l’oest del Bòsfor i els Dardanels o Helespont, tal i com s’anomenava en Època d’Alexandre quan aquest va expandir la cultura hel·lenística per la península Anatòlica i molt més enllà, fins gairebé l’Índia. Al segle IV abans de Crist, aquesta zona presentava unes característiques que avui en dia serien considerades més “europeïtzants” que la zona nord i occidental del continent.

Hem d’anar fins i tot més enllà de Turquia per a localitzar el primer país que adoptà el Cristianisme com a religió oficial, l’any 301 dC, fins i tot abans que Teodosi establís la obligatorietat de ser cristià als ciutadans de l’imperi romà el 391. Parlem d’Armènia un petit país ubicat al Càucas amb les arrels a Europa des de fa molts segles però amb una situació geopolítica actual que el fa poc proper a la realitat europea i que de fet, fins i tot moltes agències de viatges ubiquen a Àsia.

“Precisament el terme ‘democràcia’ també hauria de ser definitòri de l’Europa del present”.

Seguint a la mateixa regió oriental, i tornant a l’actual Turquia, cal destacar el paper de Constantinoble, enclavament on l’imperi romà hi fou present fins mitjans del s. XV, quan fou presa per part de l’imperi Otomà. Podríem dir que fins el 1453 era part d’Europa i a partir d’aquest any deixà de ser considerada europea, ja que passà a mans d’un regne “infidel”.

Ara bé, les fronteres no només ballen per l’est i és que: com cal interpretar el fastigós paper de les potències europees en la guerra dels Balcans? L’ombra de la molèstia que suposava la presència d’una important comunitat musulmana just al centre de la “demòcrata” Europa és massa llarga.

Precisament el terme “democràcia” també hauria de ser definitòri de l’Europa del present. Ara bé, una colla de països del continent han allotjat dictadures fins èpoques ben recents (i en alguns casos, les democràcies actuals ni s’han plantejet de jutjar-les, com el cas del franquisme). D’altra banda, la qualitat de la democràcia ha anat variant en el temps i no sempre per a millorar. Hi ha estats en els que la divisió de poders no passa de ser una quimera.

Tornem a Ucraïna, on hi tenim un clar exemple de l’Europa “política”. Depèn del color del govern, ja sigui proeuropeu o més proper a Rússia, aquest país passarà a ser considerat dins o fora dels límits d’Europa. De fet, podríem dir que la caiguda del mur de Berlín va dur de retruc un bon ball dels límits del continent que passaren a incloure països de l’antiga esfera soviètica que havien estat fins al moment molt distanciats del cor del continent.

També hem fet esment d’una Europa “econòmica” que actualment pren cos en la UE i la zona euro. Tot i la unió política que es pregona, la situació actual ha fet evident que la UE és bàsicament, una unió econòmica on el poder és cada vegada més concentrat en organismes que no provenen precisament de les urnes (allò de la democràcia…), com el cas del BCE.

Tot i així, sempre podem recórrer a l’esport, paradigma dels interessos econòmics, que ens pot ajudar a resoldre dubtes científics: els equips de Turquia i Israel juguen la Champions League. Si és que mentre la piloteta entri…

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...