L’origen del carnestoltes és prou divulgat. És la festa més estesa i antiga del món documentada a Sumèria el 3.000 aC i a l’Egipte antic. Sempre s’ha caracteritzat per ser una festa transgressora, a l’Egipte dels faraons eren les festes al bou Apis, molt populars, les quals van passar a Grècia (d’on prové el nom “apis”) i a Roma. A Roma aquestes festes es feien juntament amb les saturnals, que ja hem comentat en entrades anteriors i mantingueren sempre el sentit de transgressió essent el seu deu Bacus o Dionís. Eren les festes on els esclaus feien d’amos per un dia i al revés. Per un dia, els rols socials d’invertien. Alhora, també eren unes festes de culte antiquíssim a la fertilitat, raó per la qual els homes tenen tendència a vestir-se de dones (a part de pels efectes de l’alcohol).

Al llarg de la història, i sobretot per a l’església, aquestes festes transgressores han estat un maldecap per al poder, que sempre que ha pogut les ha prohibit però que per norma general les ha tolerat com una via de desfogament per a les masses. Això no treia que en moments de forta repressió, i per a evitar la contestació o la crítica socials, fossin prohibits. Aquest va ser el cas del primer Borbó hispànic, Felip V, qui va haver de prohibir els carnavals tantes vegades que fa sospitar que ningú li feia cas. Amb posterioritat, el model de carnestoltes que avui coneixem, vingut d’Itàlia i estès per bona part d’Alemanya i França, amb màscares i disfresses, va continuar tenint problemes.

carnestoltes
Els carnavals a Alemanya el 1932. Foto Wikipedia Commons.

L’arribada dels nazis al poder gairebé coincidí amb el carnaval de l’any 1933. Faltava poc, malgrat que en anys anteriors a molts llocs no s’havia celebrat a causa de la crisi econòmica. De seguida els elements crítics es van haver d’adaptar a la dictadura nacionalsocialista per por a represàlies. Els nazis temien alhora, i amb raó, que la massa transgressora els deixaria en ridícul i la imponent maquinària nazi de propaganda no s’ho podia permetre. D’entrada, els nazis van fer servir aquestes festes com a propaganda pròpia (el mateix fet de tornar-les a posar en marxa), però aviat les controlarien i les farien servir com un element més d’adoctrinament mitjançant l’ús de la violència.

El gran èxit de les disfresses de la dictadura nazi, jueus caricaturitzats amb grans nassos aguilencs, barbes i barrets.

Després de l’annexió d’Àustria, ja al 1939, els carnavals a Viena van ser plenament utilitzats per satiritzar l’anterior ordre i els polítics democràtics, però sobretot per criminalitzar els jueus i els comunistes. Abans, a partir del 1935, els carnavals havien estat una eina devastadora per estendre antisemitisme per la societat a nivell popular. Però no tot van ser flors i violes pels nazis, ja que els carnavals es van convertir durant els primers anys de la dictadura en un bastió de resistència a les noves autoritats nazis difícil de controlar en moltes ciutats. Algunes, com Köln, van ser especialment resistents i només les “depuracions” (un terme light per definir les tortures i empresonaments arbitraris) dels comitès organitzadors va poder fer doblegar les voluntats populars.

El punt d’inflexió a Köln (Colònia) va ser la coneguda com Revolta dels Bufons del 1935, un intent de resistència passiva per part de les associacions històriques que organitzaven el carnaval contra les instruccions manades des del partit nazi, sobretot contra les lleis d’homogeneització (les Gleichschaltung). Les companyies més antigues i tradicionals es van posar de cul a l’organització nazi “Força pel xivarri”. El carnaval de Köln és dels més prestigiosos d’Europa i també dels més antics, amb comitès des del 1823.

Placa en memòria de Karl Küpper, conegut popularment com a Dr Verdötschte, destaca la seva vesant “crítica contra el poder”. Foto Wikipedia Commons

L’encarregat d’imposar els criteris nazis de Berlín va ser Wilhelm Ebel, historiador del dret que va sobreviure a la guerra i seria restituït a la seva càtedra pels americans. A la part contrària hi havia l’organització més popular coneguda com “L’escorta del príncep 1906 eV”. Però a la fi, malgrat interpretacions posteriors de la postguerra, aquestes eren faccions de poder dins del partit nazi que es diputaven el poder a la regió del Rin.

L’autèntica protesta vindria de persones individuals, com Karl Küpper encarregat del discurs inicial del carnaval fins que li van prohibir fer-lo al 1938. Karl es rifava els nazis públicament i els ridiculitzava tractant-los de babaus sempre que tenia ocasió, només la seva enorme popularitat el va salvar. Per exemple, i per a sorpresa de tothom, va pujar a l’escenari del carnaval i va fer la salutació nazi alçant el braç de forma exagerada, acte seguit va dir: “fins aquí ens arriba la merda al celler!” (aquesta zona és famosa pels seus vins) o “sembla que plourà!”

“Un dels símbols més clars seria Karl Valentin, l’anomenat ‘Chaplin alemany’, que seria progressivament apartat de la vida pública fins estar a punt del suïcidi un cop arruïnat”.

Finalment a la Revolta dels bufons, les companyies tradicionals, sota amenaça de plantar-se i liderades per Thomas Liessem, van bloquejar totes les activitats paralitzant l’intent d’Ebel de tirar pel dret amb l’organització d’una sola entitat que ho gestionaria tot, amb l’excusa de la suposada incompetència dels anteriors gestors. Però aquesta pírrica victòria no va significar pas, ben al contrari, cap canvi en les polítiques antisemites del carnaval (que es consolidarien a partir del 1936, malgrat que ja hi participaven carruatges racistes des del 1933) ni molt menys va significar una rebaixa del control sobre la població.

Altres demostracions simbòliques de desavinença es donarien després de 1935, com la poc ària costum dels homes a disfressar-se de dones, però la guerra va fer que anessin a la baixa. Amb tot, el nazisme va triomfar en aconseguir matar l’humor. Un dels símbols més clars seria Karl Valentin, l’anomenat “Chaplin alemany”, que seria progressivament apartat de la vida pública fins estar a punt del suïcidi un cop arruïnat. Aquest humorista bavarès tingué una  influència directa en l’actual teatre alemany, i el mateix Bertol Brecht reconeixia la seva gran influència.

Si els nazis havien arribat a poc de començar el carnaval, a poc d’acabar la guerra, durant els carnavals de 1945, amb Alemanya destrossada, es produirien els bombardeigs de Dresden que posarien el punt final a un continent europeu sense gaires ganes de riure.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...