“En l’actualitat nombrosos països han reconegut la Holodomor com un acte de genocidi contra la nació ucraïnesa”

Aquests darrers dies i setmanes, i probablement mesos, un estat europeu viu en tensió màxima, és la República d’Ucraïna. Ucraïna sempre ha estat generalment el gran graner de Rússia (el rebost soviètic també s’havia dit), tot i que a la dècada dels anys 30, del passat segle, els dirigents soviètics hi van perpetrar un dels genocidis més abominables de la humanitat. No es tractava de camps de concentració, ni una guerra ni res per l’estil, ni bales, ni treballs forçats, sinó l’absència de qualsevol aliment, matar de gana a tota una regió, província o el cas que parlarem ara, una país, en aquell moment la República Soviètica d’Ucraïna.

La Holodomor, paraula que significa la “Gran Fam” en ucraïnès, va ser un dels majors genocidis perpetrats pel Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) en què van ser liquidats per inanició milions d’éssers humans, segons les dades i el país emissor els morts poden ser milions o pel contrari milers. No va ser la Unió Soviètica, com se sol dir, la gran responsable de la mort de milions de persones, sinó que foren els quadres dirigents del PCUS els qui van efectuar un crim contra la humanitat, contra el seu propi poble.

Cadàvers a la ciutat de Kharkov, l’any 1933. Fotografia d’Alexander Wienerberger

Ucraïna, Kazakhstan i la Ciscaucasia (Geòrgia, Azerbaijan i Armènia) van ser les regions més castigades des que Iósif Stalin dissenyés plans quinquennals especials. Les causes van ser diverses, però la principal va ser l’inici de la col·lectivització forçosa i l’anomenada “deskulakizació” del 1929, que va acabar amb la deportació de gairebé dos milions de camperols per colonitzar les regions inhòspites de Rússia, deixant els camps buits de treballadors qualificats. Els destacaments de la Direcció Política de l’Estat (GPU), la policia política prèvia a la mítica KGB, van practicar unes requises de gra i blat tan abusives que condemnaven a milions de persones a la mort. No hi havia temps suficient de plantar, créixer i produir. Les condicions de recol·lecció eren draconianes, la recol·lecció tenia tints d’imposició cartaginesa, sense precedents en la història recent. Mentre que per a un hort normal la quantitat de gra que havia d’aportar l’Estat era del 12%, per als animals del 25% i per als pagesos o treballadors la resta del percentatge d’excedents, el 1930 l’URSS va requisar increïblement per les seves arques el 30% a Ucraïna, el 33% en Kazakhstan i el 38% a la Ciscaucasia, xifra que va ascendir exageradament el 1931 al 41’5% en la primera, el 47% en la segona i al 39’5% a la tercera. Aquella ambiciosa requisa per part de la GPU va marcar a tots aquests llocs perquè patissin una mancança alimentària i una crisi rural sense precedents.

“El punt d’inflexió va arribar als inicis de l’hivern de 1933, quan es van aixecar molt ràpidament perímetres militars de la GPU i l’Exèrcit Roig al voltant de totes les ciutats d’Ucraïna i també a la Ciscaucasia”.

Malgrat totes les mesures econòmiques o repressives per accelerar la col·lectivització i la recollida de les collites, les pèrdues de gra eren enormes i semblaven infinites. Stalin, impacient per la situació creada i davant una catàstrofe imminent va enviar dos comissaris del buró del PCUS per supervisar els treballs de recol·lecció: un era Vyacheslav Molotov a Ucraïna i l’altre Lazar Kaganovich a la Ciscaucasia. El Càucas des de novembre de 1932 va ser un focus de resistència davant les abusives col·lectivitzacions agràries que deixaven sense pràcticament res als pagesos i camperols. Els comunistes no van passar per alt les queixes d’aquest col·lectiu, especialment dels txetxens, daghestans o ingsetis, i van iniciar una dura campanya de deportació per acabar amb la seva rebel·lió: foren repartits per tota la Unió Soviètica o deportats a les regions asiàtiques. A finals de 1932 uns 71.236 caucàsics havien estat enviats a camps de concentració arribant la xifra fins als 268.091 el 1933. A Kazakhstan va passar una cosa semblant quan milers de kazaks es van rebel·lar en veure com la seva economia nòmada tradicional era destruïda pel poder soviètic, ja que havien acabat amb el 80% del seu bestiar, el que va derivar també en repressions contra aquest poble majoritàriament ramader, de caràcter transhumant i de pastures.

“La gent abandonava el camp de forma massiva. Simultàniament la Marina Roja va bloquejar tots els ports ucraïnesos per impedir que entrés una sola mercaderia o aliment”.

El punt d’inflexió va arribar als inicis de l’hivern de 1933, quan es van aixecar molt ràpidament perímetres militars de la GPU i l’Exèrcit Roig al voltant de totes les ciutats d’Ucraïna i també a la Ciscaucasia. Es van tendir quilometres de filats i es van tallar les principals carreteres i nusos ferroviaris per evitar fugides massives de la població cap a zones amb més aliments, com les grans ciutats soviètiques, però al mateix temps per evitar l’entrada de qualsevol gènere alimentari o gra per poder sobreviure. La gent abandonava el camp de forma massiva. Simultàniament la Marina Roja va bloquejar tots els ports ucraïnesos per impedir que entrés una sola mercaderia o aliment. Tot el que s’acostava a les zones de seguretat podia ser disparat o metrallat, quan no capturat i torturat, acusat de ser un espia, un bandit sense escrúpols o simplement un lladre. En extrems més difícils d’explicar, els camperols preferien cremar ells mateixos les seves pròpies collites abans que entregar-les als comissaris polítics, mesures que feien encara més irreversible la situació.

Captura del The London Evening Standard del 30 de març de 1933: “Famine Rules Russia. The Five-Year plan has killed the bread supply”.

La fam va començar a penetrar en força entre la classe camperola, la menys preparada per resistir a la carestia alimentaria forçada pels dirigents del PCUS. De la sensació de fam els primers dies, la gent va començar a tenir el ventre inflat mentre la pell s’anava assecant degut a la falta de vitamines. Després va arribar el fred hivernal i el dur calor d’estiu, tan característic de les regions ucraïneses (quan els nazis van penetrar a la URSS el 1941, a la Segona Guerra Mundial, els soldats de la Wehrmacht i les SS, anaven en màniga curta i ulleres de sol d’última generació!). Milers de persones van anar caient com mosques destruïdes per la fam i la inanició més absoluta. A la gran quantitat de morts es van sumar les epidèmies com el tifus que va incrementar la tragèdia, morint de la forma més cruel, mica en mica, podien ser hores, dies o setmanes, de terribles dolors intestinals per exemple. Per controlar la gran quantitat de morts dels soldats soviètics van cavar immenses fosses comunes en què van dipositar els milers de cadàvers que portaven vagons de tren plens de gom a gom.

Els rumors del canibalisme eren presents alimentant una llegenda negre que fins als anys vuitanta espantava a tots els nens soviètics, especialment ucraïnesos, que es portaven malament o no feien cas als seus pares. L’home del sac de la URSS, era un famèlic que se’t menjaria viu! Si la fam ja era aterridora, també ho eren les tortures practicades per la GPU a tot aquell que gosava sortir de la seva zona de reclusió militar i perimètrica. Un dels mètodes aplicats per matar era deixar en un hangar nu a una persona perquè morís de fred, o bé prendre foc amb gasolina, fins i tot hi va haver un cas d’un centre de tortura a Napalovski en què es torraven als presos sobre un planxa metàl·lica roent. Un dels successos més tristos de l’Holodomor van ser els nens abandonats. Una tàctica que utilitzaven molts pares i mares per intentar salvar els seus fills era acostar-se a les ciutats i infiltrar en centres d’acollida del servei públic soviètic. D’aquesta manera molts nens van poder entrar a les urbs després d’acomiadar d’uns pares als que ja no tornarien a veure mai perquè els esperava una mort segura.

“Una de les primeres veus de protesta fora de la Unió Soviètica contra les col·lectivitzacions forçoses i les conseqüents fam ocasionades per la recol·lecció forçosa decretada pel PCUS, va ser el dirigent comunista Lev Trotski durant el seu exili a la ciutat de Mèxic.”

En començar l’any 1934 la fam va arribar a aturar-se davant l’extermini de milions de persones i el Holodomor va tocar a la seva fi. El Holodomor va ser una de les tragèdies humanes per fam més grans en la Història de la humanitat. Durant aquest genocidi van morir més de 9 milions de persones, segons la font pot variar, depenent del govern i la institució que hagi elaborat l’estudi. Entre les víctimes es van comptabilitzar set milions d’ucraïnesos, un milió de nord-caucàsics i un milió de kazaks. L’Encyclopædia Britannica estima que de 6 a 8 milions de persones van morir a causa d’ella, sent de 4 a 5 milions dels morts d’origen ucraïnès. En canvi el historiador britànic Robert Conquest va estimar en el seu llibre The harvest of sorrow (“La collita del dolor”, 1986) que almenys uns set milions de camperols havien mort en el període 1932-1933 (cinc milions d’ells a Ucraïna, un milió a la regió nord de la Transcaucàsia i la resta en altres territoris). Per al període estès entre 1930 i fins el 1937, Conquest va estimar el nombre de camperols morts a la URSS fins a 11 milions, amb la mort de 3,5 milions addicionals (en camps de treballs forçats) després de l’últim any citat. En altres paraules, hauria implicat un total de 14,5 milions de morts.

Una de les primeres veus de protesta fora de la Unió Soviètica contra les col·lectivitzacions forçoses i les conseqüents fam ocasionades per la recol·lecció forçosa decretada pel PCUS, va ser el dirigent comunista Lev Trotski durant el seu exili a la ciutat de Mèxic. En l’actualitat nombrosos països han reconegut la Holodomor com un acte de genocidi contra la nació ucraïnesa, tot i que com hem vist no només els ucraïnesos van ser víctimes de la follia de la recol·lecció forçosa, txetxens i kazaks, per exemple també van patir la destrucció i  aniquilació de tones de les seves collites.


Més informació:

“Holodomor” Ukrainian Famine/Genocide of 1932-33

Holodomor: Memories of Ukraine’s silent massacre – BBC News

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...