L’escriptor irlandès Bram Stoker, que va publicar Dràcula l’any 1897, va morir a Londres fa més d’un segle, arruïnat, malalt, boig per la terrible sífilis que patia i obsessionat amb la criatura que havia creat en la seva genial obra de ficció. La seva vida va ser bastant trista i complicada, però va aconseguir sobreviure escrivint històries de terror que li van publicar a la seva Irlanda natal, sota domini de l’Imperi britànic. Però on realment és recordat l’autor (més aviat la seva criatura) és a Transsilvània (regió hongaresa que fins l’any 1918 no es va integrar al Regne de Romania), la terra del Príncep Vlad Dracul, tot i que Stoker mai va posar-hi un peu, va ambientar-hi la vida del vampir més famós de la història.

“Transsilvània és un lloc evocador com pocs, amb muntanyes sorprenents, castells gòtics, esglésies fortificades, llogarets foscos, llum de lluna i criatures assedegades de sang”.

Els romanesos reneguen bastant del “personatge de ficció” de Stoker i no els agrada massa la imatge que es transmet d’un dels herois nacionals, el príncep Vlad, que va vèncer als perillosos turcs, i no del príncep Vlad literari, fruit de la imaginació d’un escriptor irlandès del Romanticisme. A Romania són més del gran poeta Mihai Eminescu, considerat el pare de la poesia en llengua romanesa, i un dels principals promotors de la literatura en aquest idioma. A molts romanesos tampoc no els va fer molta gràcia que Nicolae Ceausescu utilitzés la seva imatge per realçar la història del país i equiparar-se amb el gran mite. Malgrat tot, Romania ha acabat acceptant aquesta figura històrica com a leimotiv de referència, i ha fet del Dràcula literari de Stoker el seu gran ambaixador turístic al món, un mite que en lloc d’envellir es renova cada any amb pel·lícules, novel·les, còmics i fins a una moda vampírica pròpia, que sembla que no mor mai. Qui si va morir, fou el personatge de veritat, el voivoda Vlad Tepes el 1476 i l’escriptor que el va redescobrir, el 1912. Tot i això, Dràcula segueix molt viu, encoratjant una extraordinària producció cinematogràfica i cultural que no s’atura i rebrota cada cop amb una nova sèrie de vampirs d’adolescents.

Monument a Vlad Tepes a la ciutat de Sighișoara. Foto: ©Historiesdeuropa

Transsilvània és un lloc evocador com pocs, amb muntanyes sorprenents, castells gòtics, esglésies fortificades, llogarets foscos, llum de lluna i criatures assedegades de sang. Fora d’aquesta evocació, tota la parafernàlia draculiana en aquesta regió és absolutament fictícia. Per molt que vulguin els vilatans que viuen de vendre souvenirs amb cors sagnants i imatges de Vlad Tepes, el castell de Bran no té res a veure amb Dràcula ni amb el famós Vlad. Pot ser que el príncep fes una parada allà pel segle XV, però mai va ser la seva residència. Amb tot, la marcada silueta del cèlebre castell de Bran, amb les seves torres de conte de fades alçat des de dalt d’un cingle entre muntanyes, és tot el vampírica que es pot imaginar. El castell, construït en 1382 pels saxons de Brasov per defensar el pas de Bran de l’amenaça turca, potser va acollir a Vlad durant unes nits quan escapava dels turcs el 1462, després de l’atac a la fortalesa de Poienari, a la vall d’Arges.

“Vlad Tepes, el veritable Dràcula, va néixer a Sighisoara“.

Sighisoara conserva una ciutadella medieval gairebé perfecta; emmurallada i enfilada sobre un turó. Va ser aquí, al nord dels Carpats, on va néixer Dràcula (és a dir, Vlad Tepes). Aquesta vila fortificada, amb les seves cases pintades de colors i costeruts carrers empedrats, està considerada la capital de l’anomenat País Saxó Siebenbürgen, una sèrie de valls, llogarets medievals i Esglésies fortificades que van ser colonitzades pels alemanys al segle XII. Està envoltada d’onze torres, cadascuna de les quals està dedicada a un determinat gremi. Un cop dins es passa sota la torre del rellotge, que va ser l’entrada principal de la ciutat. Cadascuna dels seves cinc plantes acull un museu relacionat amb diferents aspectes de l’època medieval, entre ells un fosc i petit museu de les sales de Tortura, probablement molt desitjable per als turistes draculians. El record més directe a Vlad Tepes és una estàtua gairebé amagada a l’església del monestir dominic, del segle XV. També podem evocar al personatge (el real) a la Casa de Dràcula, el lloc on va néixer l’Empalador en 1431 i on suposadament va viure fins als quatre anys. L’edifici té segles d’antiguitat, encara que no conserva res dels temps de Vlad.

Vlad Tepes, el veritable Dràcula, va néixer com hem dit a Sighisoara. El seu pare, era sobirà de Valàquia (regió de l’actual Romania), va ser armat cavaller a l’ordre del Drac, i es va guanyar el sobrenom de “Dracul”, que en romanès significa Diable. Vlad va heretar el rang i el sobrenom del seu pare, i va passar a dir-se Vlad Draculea (“fill de Dracul”), encara que ha passat a la història amb un altre nom: Vlad Tepes, que significa Vlad “l’empalador”. Vlad Tepes va viure una infància traumàtica, fet que sens dubte va resultar determinant a l’hora de conformar la seva sàdica personalitat. A la primerenca edat de tretze anys va ser lliurat com a ostatge als turcs pel seu propi pare. Durant la seva captivitat, el jove Vlad va ser ensinistrat en les arts de la guerra, però després de la mort del seu pare va desertar de les files turques i reuní el seu propi exèrcit. En 1456 va veure complert el seu somni en esdevenir príncep de Valàquia.

Casa natal de Vlad Tepes a Sighișoara. Ara els turistes hi poden passar la nit o menjar-hi un bon tiberi. Foto: ©Historiesdeuropa

En aquells temps, Valàquia estava assetjada per l’Imperi Otomà i pels hongaresos, i a l’interior per nobles que lluitaven entre si amb ferocitat. Vlad va viure una infància traumàtica, ja que va ser lliurat pel seu pare als turcs, que eren els seus aliats en contra dels hongaresos, i va ser criat pel sultà Murat II, pare de Mehmet II. Durant la seva captivitat, el jove Vlad va ser ensinistrat en les arts de la guerra, però després de la mort del seu pare va desertar de les files turques i reuní el seu propi exèrcit. Amb el suport dels otomans, Vlad va pujar al tron de Valàquia el 1448 després de l’assassinat del seu pare a mans del noble hongarès Iancu de Hunedoara. Un cop al tron, el jove príncep aviat va donar mostres que no es casava amb ningú i va decidir canviar de bàndol al estrènyer relacions amb l’assassí del seu propi pare i enfrontar-se als otomans. Durant el seu regnat va ordenar construir castells, palaus i fortaleses, per enfrontar-se als turcs sobre el terreny i poder refugiar-se en cas de setge. Va fundar la ciutat que es convertiria en la capital de Valàquia, Târgoviste (la mateixa ciutat on el matrimoni Ceausescu seria afusellat el 1989), i va convertir el seu regnat en una lluita sagnant. Deixant de banda a turcs i hongaresos, la seva pròpia gent també patiria la seva terrible addicció.

“L’origen del sobrenom empalador es troba a la cruel afició del príncep Vlad a empalar a les seves víctimes”.

Prèviament es va ocupar dels enemics interiors i no va dubtar en organitzar un festí per als nobles, que van entrar com a convidats i van acabar formant part del seu banquet: van ser lligats, col·locats cap per avall i empalats amb estaques romes que penetraven més lentament en el seu cos perquè el suplici durés més. Alguns van trigar fins a tres dies a morir. Naixia l’afició que el va immortalitzar, empalar persones. Per tant el sobrenom “empalador” es troba a la cruel afició del príncep Vlad a empalar a les seves víctimes.

L’origen del sobrenom empalador es troba a la cruel afició del príncep Vlad a empalar a les seves víctimes. De fet, segons els cronistes, Vlad Tepes gaudia oferint autèntics banquets als seus convidats, envoltats de centenars d’homes i dones cruelment empalats. Diuen que en una ocasió un dels seus convidats, davant la pudor que desprenien els cadàvers travessats per llargs troncs, va protestar davant l’amfitrió, al·legant que no podia menjar amb aquella pudor. Immediatament Vlad “el fill del Diable” va ordenar que el seu convidat fos empalat al pal més alt, perquè pogués gaudir d’aire pur per sobre de tots els altres empalats.

A Romania va ser venerat com a paladí de la cristiandat contra la invasió musulmana, tot i que sempre se’l representa amb l’estrella de vuit puntes, mai amb una creu. Mai es va saber què va passar amb les seves restes, suposadament enterrades al monestir de Snagov. L’historiador Nicolae Serbanescu diu en el seu llibre Història del Monestir Snagov que la tomba de Vlad Tepes va ser profanada el 1875 i els seus ossos van ser enterrats en un altre lloc desconegut. L’any 1933 els també historiadors Nicolae Iorga i Dinu Rosetti van realitzar excavacions a la tomba de Vlad i van trobar ossos de cavall i un anell amb les armes de Valàquia, suposadament de Dràcula.

Panoràmica de la ciutat de Sighișoara, la Schäßburg dels antics saxons. Foto: ©Historiesdeuropa
Panoràmica de la ciutat de Sighișoara, la Schäßburg dels antics saxons. Foto: ©Historiesdeuropa

Avui en dia no se sap on ni com exactament morir Dràcula, si lluitant en plena batalla, o “assassinat” pels seus propis soldats cansats de la seva sàdica afició a empalar al personal que li feia la guitza o el dia abans no li reia els seus acudits. Aquest detall, va poder donar a Bram Stoker la idea de la immortalitat de Dràcula per a la seva novel·la. Un personatge d’aquesta transcendència resultava molt patètic i fins a cert punt trist, que el seu final fos a mans de la seva pròpia soldadesca i no morint al camp de batalla com un autèntic guerrer. El mite sense heroïcitat, no és mite.

Anar a Romania a la recerca de Dràcula és com anar a la Manxa seguint els passos del Quixot. Mai va existir, però la llegenda, la història i la literatura es barregen en un viatge en què ens acompanyen quatre personatges: Vlad Tepes (el personatge històric), el Comte Dràcula (el literari), Jonathan Harker, el protagonista de la novel·la, i el mateix autor Bram Stoker, encara que aquest últim mai va viatjar a Transsilvània.


Què visitar? La casa natal de Vlad Tepes…

Vlad Dracu house, Sighişoara·


Què llegir?

Editorial Gregal: Dràcula. La novel·la i la llegenda


Més informació:

O enigmă: a trecut Dracula prin Sighişoara?


Pel·lícula de Vlad Tepes (1979)

Vlad Ţepeş (1979) Vlad the Impaler – The True Life of Dracula UNCUT [English subtitles]

http://www.imdb.com/title/tt0141966/ I have also spanish and serbian subtitles but they are for the shorter version of the movie and they don’t fit soo only english subtitles for this. Turn on captions to see the subtitles (press the [cc] button on the youtube player).

Deixa aquí el teu comentari

6 COMENTARIS

Loading Facebook Comments ...