Sota el nom de National Treasure, 2004, (aquí es va estrenar com a “La búsqueda”) Nicolas Cage, alies Benjamin Franklin Gates, cerca als Estats Units, a la primera pel·lícula de la saga, els tresors que van anar amagant els cavallers templers en llarg de segles. I per a fer-ho, segueix unes pistes deixades pels “fundadors de la pàtria”. A banda de la crítica al film, qualificat d’insuls o per a adormir la família, i les passions trobades que aixeca l’única cara que sap posar el protagonista, ningú sembla haver trobat res d’estrany a l’argument base, en un fet que hauria de semblar més que evident: què farien els tresors medievals dels templaris als Estats Units i com coi haurien anar a parar allà? A més, per traslladar tot aquell pes s’hagués necessitat una flota immensa!

Doncs per inversemblant que sembli, aquesta pregunta té una solució “lògica”, el problema és la cronologia. Però anem a pams. L’últim Gran Mestre templari va ser Jacques de Molay i va morir a la foguera el 1314. Era la culminació de la persecució ordenada contra els templaris per part de l’església  amb el suport dels francesos, gelosos del poder que l’orde havia anat adquirint amb el temps. L’orde s’havia decidit dissoldre al concili de Viena de 1311, executada a partir de març de 1312, però ja des de 1307 Jacques de Molay i els principals caps de l’orde estaven sent torturats perquè confessessin tot el que calgués. El papa, instal·lat des de 1309 a Avinyó, era cada cop més dependent del rei de França. Així, se’ls va instar públicament a que demanessin disculpes i es retractessin de tot el que suposadament havien fet, molts, en negar-se a disculpar-se o afirmar que havien dit el que havien dit sota tortura, van ser cremats, sobretot a França.

Amulet representant un escarabat egipci, que eren sagrats (Escarabeu), de la Creu de Vilabertran, amb la inscripció en grec: "Jesus de Natzaret, rei dels jueus"
Amulet representant un escarabat egipci, que eren sagrats (Escarabeu), de la Creu de Vilabertran, amb la inscripció en grec: “Jesus de Natzaret, rei dels jueus”

Tot el que posseïa l’orde va ser confiscat per la corona, que era la gran beneficiària de la crema, pels deutes que tenia amb l’orde. Tot, menys una cosa, la immensa flota naval que tenia l’orde la qual va desaparèixer misteriosament, ningú va saber mai cap a on. Heus ací la justificació per a la pel·lícula, els vaixells hagueren anat carregant tot durant aquests anys, des de 1307 fins 1314, per emportar-s’ho cap a Amèrica. Com que no hagueren tornat mai, el secret de l’existència del nou continent quedaria encara amagat fins l’arribada de Colom. Com sabien els templaris que allà havia un continent, seria un altre misteri.

A d’altres països, els membres de l’orde acceptaren la dissolució i es desmobilitzaren. Catalunya, per contra, era també partidària de la unificació de tots els ordes, idea de fet inspirada per Ramon Llull i, per tant, la dissolució dels templaris va ser forçada quan aquests s’hi van negar a acatalar-la. Però a la Corona d’Aragó tenien molta força i arrelament pel que el rei Jaume II es va trobar entre l’espassa i la paret, literalment, és a dir, entre els interessos del país (l’orde) i el papa de Roma (a Avinyó) aliat amb un enemic poderós fronterer com els francesos. Jaume II, anomenat “el Just”, va finalment haver de fer cas del papa i dissolgué l’orde, no sense reticències. El 1307, emulant el seu veí francès, va posar setge a Miravet, que va oferir resistència, no com d’altres enclavaments templers que es van rendir sense lluita. Malgrat això, a la Corona d’Aragó no van haver condemnes com a França, i els béns confiscats per la corona, foren posats en mans de l’orde dels Hospitalers, continuadors dels templers, i el mateix Jaume II va crear l’orde de Montesa el 1317 que donà continuïtat a l’orde al País Valencià.

Per tant, és de suposar que a Catalunya l’orde tingué certa continuïtat en els seus membres, malgrat no existir com a institució. I els tresors? Van anar cap a Amèrica, segur? No tindria més lògica pensar que es van quedar més a prop? Al 2012 els experts van tenir una sorpresa majúscula quan van trobar a l’interior de la Creu de Vilabertran, que s’estava restaurant, 4 pergamins que s’estan estudiant amagats sota els medallons de la creu. Pistes templaries? Pistes templaries com les maçòniques de la pel·lícula? Un personatge clau en la continuïtat dels templers va ser Fra Dalmau de Rocabertí, cap militar templer fet presoner a la ciutat d’Arwar, avui sud de Síria, prop de la frontera amb el Líban, ciutat que tenia l’objectiu de ser punta de llança per posterior atacs per recuperar terra santa. Dalmau de Rocabertí va ser finalment alliberat gràcies a Jaume II el 1315, l’any després de la mort de l’últim gran mestre templer. Dalmau de Rocabertí, havia estat per a Jaume II l’opció alternativa a Jacques de Moray, doncs acceptava la integració dins altres ordes.

Un cop dissolta l’orde, però, Jaume II simplement va continuar mantenint les assignacions a Dalmau de Rocabertí, de la casa dels senyors de Peralada i… Vilabertran, on es creu que va morir. La creu de Vilabertran és de la mateixa època i conté (veure imatges) iconografia oriental més que curiosa. Van deixar pistes els templers repartides per Catalunya? D’entre els tresors més importants, per això, que se suposava custodiaven els templers, com l’arca de l’aliança i el Sant Graal ni al film no s’esmenta res ni de moment han aparegut per Catalunya, malgrat que sota el temple de Jerusalem és on inicialment se suposa que havia l’arca, i malgrat els intents nazis de trobar el Sant Graal a Montserrat. El Monestir romànic de Vilabertran, on està la creu, forma part del Museu d’Història de Catalunya sent un patrimoni força desconegut i interessant.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...