Ara que estem en ple període de campanya de vacunació, seria bo recordar per què s’ha d’anar amb compte i fer cas de les mesures de prevenció passives. Les epidèmies de grip provinents de zones d’Àsia, on és endèmica, són cícliques i malgrat que cada any arriba una soca nova fruït de les mutacions del virus, és cada entre 40 i 50 anys que en ve una de grossa que provoca una gran mortalitat. En part, la psicosi produïda per la famosa Grip A al 2009 que ens havia d’exterminar (però que sobretot va fer més riques encara algunes farmacèutiques) ve del fet d’aquest càlcul, ara toca.

Gràfic de l’evolució d’afectació de la grip a diferents ciutats europees. Foto: Wikipedia Commons

En va haver una, la més forta de la història, durant la primera Guerra Mundial, de la qual aquest any és el centenari dels seu inici, entre el 1918 i 1920, una altra de forta al 1957 en ple franquisme i encara una altra al 1968, per això al 2009 es pensava que en venia una altra del mateix estil. La de la Primera Guerra Mundial va ser especialment efectiva, les xifres ballen, però van haver entre 25 i 50 milions de morts, es feia difícil de comptabilitzar a causa del conflicte. El que és segur és que la grip, anomenada “grip espanyola“, va matar tanta gent com la guerra mateixa. En part, les condicions higièniques i la mala alimentació provocades per la guerra van afavorir que la grip fos més mortal.

“El nom de la grip del 1918 d’espanyola és deu a un conjunt de factors: en part per la mala fama que els espanyols tenien (i tenen) acusats de ser portadors al continent de malalties provinents d’Amèrica”

La grip del 1918 va ser especial també, a part de pel nombre de morts, perquè va afectar a homes entre 20 i 40 anys, i no tan sols als elements més febles de la societat com avis o nens. Tot i que aquestes mortalitats a Europa no són noves (només cal recordar les pestes de l’edat mitjana com la del 1348) la profusió de mitjans de comunicació i la incipient fotografia en va deixar uns testimonis que han estat colpidors. Podria passar, que a l’igual que la pesta, el perill de la grip desaparegués sense arribar a saber-se exactament perquè, però la por a la mort, que en la nostra societat amaguem constantment, i la fe cega en la ciència, ens fan ser més porucs a qualsevol amenaça.

És curiós, com en les nostres societats, l’augment de tot tipus de proteccions sanitàries efectives, en realitat el que fan és provocar temor. Un simple esternut, i molta gent corre a col·lapsar les urgències. La realitat, és que en percentatges sobre població, en l’afectació de la grip del 1918 o les posteriors, malgrat ser tan “terrorífiques”, com a molt va morir un 5% de la població. Lluny del terç de la població total europea que es calcula que va morir a causa de la pesta a l’edat mitjana. De vegades, la història va bé per treure pors.

El nom de la grip del 1918 d’espanyola és deu a un conjunt de factors: en part per la mala fama que els espanyols tenien (i tenen) acusats de ser portadors al continent de malalties provinents d’Amèrica, com la sífilis (actualment  aquest extrem està en qüestió); en part perquè era un estat neutral i, per tant, no els valia l’excusa de la guerra per justificar la mortalitat, era un país ja llavors endarrerit i prou; i perquè la notícia de l’epidèmia va sortir de Madrid cap a la Gran Bretanya on s’informà que fins i tot havia afectat al mateix Alfons XIII. Tot això, es barrejava amb la situació de guerra, on la grip es va convertir en una arma més de propaganda: pels francesos, els alemanys eren febles i per això emmalaltien i al revés. Quan es van adonar que afectava tothom i les cares liles i l’asfixia no tenia fronteres, va ser massa tard.

Altres noms, malgrat tot, van ser utilitzats per descriure la grip del 18, com “Blitz katarrh” (refredat llampec) o la versió americana de “febre dels 3 dies”. És més que probable que un dels motius del decantament de la Primera Guerra Mundial cap als aliats fos precisament la grip, donat que la mortalitat a Alemanya i Àustria va ser molt més gran que a la Gran Bretanya o França, mentre que els expedicionaris nord-americans se la van dur cap a casa seva on va causar autèntics estralls. Aquesta por a la grip a Europa, també té un fort caràcter etnocèntric, doncs si ens fixem en els percentatges de població morta al zones del Pacífic, on les comunitat tenen menys volum de població, podrem veure que en alguns casos la grip va afectar fins un 90% de la població.

“En part, la psicosi produïda per la famosa Grip A al 2009 que ens havia d’exterminar (però que sobretot va fer més riques encara algunes farmacèutiques) ve del fet d’aquest càlcul, ara toca”

No cal treure ferro a la pandèmia (va causar un nombre elevat de morts, malgrat percentualment petit, i a tot el món) però tampoc calia l’alarmisme amb que TV3 ens regalava el documentalLa grip espanyola” ni la “Moderna pesta negra” de la BBC amb la que t’entren ganes de fugir a Mart ara mateix. Aquest documental parla de l’evolució de la grip, amb “refredats” documentats des del segle XVI que des de llavors es van reproduint.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...