S’acosta el Nadal, una de les festes més antigues i tradicionals d’Europa, molt més antiga que el cristianisme, car ja està documentada al 497 aC. Les festes de desembre estan lligades al solstici d’hivern (la nit més llarga) mentre que l’altre solstici, el d’estiu, ho està a Sant Joan (la nit més curta). Aquestes festes tenen l’origen en el culte a la llum i el seu combat contra la foscor que és ancestral, d’aquí que en moltes tradicions encara avui en dia el foc en sigui protagonista, malgrat les imposicions de la religió.

Com en moltes d’altres coses, el món romà ha llegat a les cultures del continent bona part del que creiem que són tradicions cristianes, però que no ho són. El referent directe són les festes saturnals romanes que se celebraven oficialment entre el 17 i el 23. Eren unes festes en honor a Saturn que s’havien anat allargant de forma popular. Saturn era la deïtat agrària per excel·lència al món romà, i durant aquests dies es donaven algunes llicències als esclaus, com la de no haver de treballar, que és l’origen de les vacances actuals; es feien regals a amics i familiars, com es fa avui; i se celebraven grans banquets, també com avui. Eren, de fet, una de les festes romanes més populars i que a l’església li costà molt de substituir.

“El dia 13, a Suècia (Santa Lucia per ells) les nenes es vesteixen de color blanc i porten 7 espelmes enceses al cap per lluitar contra la foscor, els nens es posen barrets cònics”.

Per fixar la data de la festa cristiana de Nadal al 25 de desembre s’hauria d’esperar al papa Juli I (337-352) qui intentaria substituir les tradicionals saturnals pel naixement de Crist, afegint el dia 25 com a festiu a continuació. La importància cristiana de l’esdeveniment utilitzat indica fins a quin punt eren importants les saturnals. Fins llavors, el dia del naixement de Crist havia anat ballant del 25 de març al 5/6 de gener per finalment anar a caure al 25 de desembre. Seguint les pautes del concili de Nicea del 325, aquest papa també va destacar per la seva lluita contra altres alternatives cristianes com l’arrianisme, que precisament negava que Jesús fos fill de Déu.

Santa Lucia a Suècia, o Santa Llúcia aquí, és una tradició d’origen anterior al cristianisme molt popular als països escandinaus. Foto: Wikipedia Commons

Però el 25 només era un sol dia (per molt important que fos, Jesús només va poder néixer un dia) i les saturnals i les tradicions populars allargaven la festa fins a una setmana, i sovint els preparatius de les festes duraven tot el mes de desembre. Solució? Santa Llúcia, màrtir del començament del segle IV, l’existència real de la qual no està constatada. Santa Llúcia vindrien a ser les dates de preparatius de les saturnals, i la celebració se situà estratègicament el dia 13, dia que, segons el calendari antic julià, era la nit més llarga. Casualment, en el marc de celebracions per a la recuperació de la llum, Sant Llúcia va passar a ser patrona dels cecs, perquè suposadament durant el suplici se li van arrencar els ulls.

Als països nòrdics, que van ser més tardanament cristianitzats, s’hi mantenen encara costums relacionats amb el foc, cosa que per exemple als Països Catalans només hem mantingut per Sant Joan (el solstici d’estiu). A Suècia, des del segle XVI (que llavors incloïa Noruega i Finlàndia), hi ha la tradició de la festa de Santa Llúcia, però diferent de la nostra. Als països escandinaus, les festes de desembre segueixen sent molt importants, i igual que al País Valencià amb motiu de les Falles (festes paganes relacionades amb les fogueres i la benvinguda a la primavera), els preparatius poden durar tot l’any.

El dia 13, a Suècia (Santa Lucia per ells) les nenes es vesteixen de color blanc i porten set espelmes enceses al cap per lluitar contra la foscor, els nens es poses barrets cònics. És una tradició que fan als col·legis, i a tot arreu. També es nomena una reina, títol que dura tot l’any, una tradició que aquí hem conservat per a reis. Tenen menges especials, com uns panets de safrà i galetes. I el vi, en alemany Glühwein, servit calent que és tradicional a tots els territoris germànics. El cristianisme imposà aquesta santa cap al voltant del canvi de mil·lenni per substituir les tradicions (que van passar a ser automàticament paganes) que intentaven lluitar contra les llargues nits del nord. Avui s’ha creat una barreja curiosa.


Més informació:

Lucia
Sankta Lucia – North Park University – Christian, Urban, Intercultural

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...