Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)
Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)

No volem fer com aquell anunci parlant “cansinament” sobre les guerres amb Esparta del Pel·loponès, però diguem-ne que toca parlar dels fets immediatament anteriors, les Guerres Mèdiques, concretament d’una batalla coneguda com a Marató, origen de la cursa homònima i d’actes de solidaritat com els del proper diumenge.

Coneixem aquests fets gràcies al primer historiador de la història (valgui la redundància), Heròdot, que va ser coetani dels fets. Les Guerres Mèdiques van enfrontar els grecs contra els perses, i ja comencem malament:  perquè no es diuen llavors guerres perses? Doncs perquè per als grecs, medes i perses eren la mateixa cosa, tot venia geogràficament d’allà mateix a l’esquerra. Diguem-ne que els grecs de l’època tiraven pel boc gros i el nom ha quedat. La importància de les guerres mèdiques és tan gran que diuen que van salvar la civilització occidental doncs, de no haver guanyat els grecs, no existiríem tal com som avui, això segur. Les batalles més conegudes van ser les de Salamina (com la novel·la de Javier Cercas, o al revés més aviat), la de Marató i  de la Segona Guerra Mèdica, la de les Termòpiles, més coneguda per la batalla dels “Quasi 300” de Leònides.

Cílix àtic de figures roges (s.V aC) on es mostra un atleta corrent amb escut i casc. Altes Museum (Berlín)

Però la que ens ocupa és la de Marató i la llegenda que es va crear amb el pas dels segles sobre el missatger Fidipides. Segons la llegenda, Fidipides va córrer a Atenes a comunicar la victòria de Marató, uns 40 quilòmetres (realment quasi 35), i després de pronunciar la superminifrase “hem guanyat” va morir. Ja durant el segle V aC es començà a exaltar aquesta figura i la batalla de Marató com a forma de propaganda, i el pas dels segles no ha fet més que augmentar la tragèdia (grega) afegint la mort del personatge. El que sí que sembla cert és la seva existència, i la cursa la va fer, però per anar a demanar ajuda als espartans davant l’imminent atac persa. Fidipides va recórrer, l’any 490 aC, 240 quilòmetres en dos dies i encara tornà amb les mans buides, perquè, pels espartants, els atenencs eren una colla de filòsofs afeminats que exageraven. Sembla bastant difícil de creure que un missatger especialitzat, acostumat a cobrir distàncies enormes corrent, morís per fer “només” 35 quilòmetres.

El tema és que la llegenda oral, escrita per primer cop cinc segles després de  produir-se els fets, arribà al segle XIX a les orelles del Baró Pierre de Coubertin, un amant de les coses gregues, d’entre elles, la restauració de les olimpíades. La primera Marató, cursa en honor del soldat Fidipides (perquè córrer ja es corria abans), va ser a les primeres olimpíades de 1896, però la distància seguiria sent un problema que es va resoldre a les olimpíades de 1908 a l’estil britànic. Seria la distància entre Windsor i White City:  42,125 quilòmetres.

“La primera Marató a Catalunya es va realitzar a Palafrugell el 1978, a causa de les prohibicions de la dictadura”

Evidentment, seguint la tradició grega, a les olimpíades només hi participaven homes, tot i que es va modernitzar el tema afegint la roba (originalment els atletes anaven nuus). Les dones haurien d’esperar a poder participar en una marató a les innovadores olimpíades de Los Angeles el 1984. La pionera que impulsà aquest canvi de tendència va ser Kathy Switzer, la qual involuntàriament va protagonitzar una de les imatges del masclisme del segle XX més patètiques en participar el 1967 a la Marató de Boston. Es va haver d’apuntar amb un nom de noi, i quan un jutge la va descobrir i se li abraonà per treure-la de la carretera, provocà la solidaritat d’altres atletes (d’entre ells el seu entrenador i el seu xicot) que la van protegir i acompanyar fins a la meta.

Per a la descripció dels esports de les primeres olimpíades, podeu consultar la Vanguardia del 27 de febrer de 1895. A la part superior esquerra, fa gràcia veure com es parlava d’una cosa que avui veiem com “normal”, però que no té tants anys. La primera Marató a Catalunya es va realitzar a Palafrugell el 1978, a causa de les prohibicions de la dictadura, i el 1992 començava “La Marató de TV3”, en bona part responsable de l’ús com a sinònim de solidaritat que ha pres el mot “marató”. Als puristes, els queda el consol d’anar a l’autèntica marató de 246 quilòmetres que cada any es celebra a Grècia, l’Spartathlon, que commemora la cursa que es va marcar Fidipides per demanar ajuda las espartans. Aneu tranquils, que d’aquesta Fidipides va sobreviure.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...