Ajusticiament de Robert Blums, pintura de Heinrich Steffeck. Imatge del Deutsches Historisches Museum de Berlín.

Avui els esdeveniments ens obliguen a fer un altre article d’urgència. Hi ha dates en la història que passen a ser significatives pel munt d’esdeveniments que s’hi acumulen, malgrat tractar-se d’anys diferents. Algunes dates són conseqüència de la casualitat, d’altres són buscades per la seva significació. Un exemple de casual seria l’11 de setembre: batalla d’Stirling a Escòcia (1297), la nostra Diada (1714), el cop d’estat de Xile (1973) i l’atemptat de les torres bessones (2001).

Una d’aquestes dates simbòliques és l’escollida per a celebrar el nostre referèndum, el 9 de novembre. És simbòlica sobretot per a la història alemanya, on l’anomenen Schicksalstag, literalment “dia del destí”, però que seria més semblant al nostre terme “Diada”.

Ajusticiament de Robert Blums, pintura de Heinrich Steffeck. Imatge del Deutsches Historisches Museum de Berlín.

Per què és important el 9 de novembre? Bàsicament per tres esdeveniments: la proclamació de la República de Weimar (1918), la nit dels Vidres Trencats (1938) i la caiguda del Mur de Berlín (1989). Tan és així que en història es coneix com la teoria dels “tres nous”. Entre el primer i el tercer esdeveniment no hi ha una causa/conseqüència, van ser casuals, però entre el primer i el segon sí que potser n’hi va haver, donat que els nazis cada any organitzaven aldarulls per condemnar el que ells anomenaven la subordinació o traïció de Weimar, una mica bastant com Franco amb l’estatut de Catalunya “en mala hora atorgat”.

La proclamació de la República de Weimar va venir durant l’etapa final de la Primera Guerra Mundial, quan les coses es veien perdudes. L’emperador austríac havia intentat sense èxit aconseguir una pau i els militars alemanys maldaven per culpar als polítics de la seva pròpia incompetència. Sota la cancelleria del moderat Max von Baden, incapaç de controlar la revolució, l’últim emperador Hohenzollern, Guillem II, va marxar a l’exili i el 9 de novembre el socialdemòcrata Philipp Scheidemann proclamava: Es lebe die Republik! des del balcó del Reichstag. Els comunistes per una banda i els feixistes per una altra, ajudats per un sistema poc democràtic que mai es va assentar del tot,  van conspirar i fer inviable un projecte que va covar el mal més gran del segle XX: el nazisme.

Com s’ha dit, els nazis van odiar de sempre el sistema democràtic, tot i fer-lo servir pels seus interessos amb lectures interessades quan els convenia i amb l’ajut inestimable d’un establishment prussià conservador temorós de les revolucions bolxevics, excusa sempre adient per a la repressió. Els nazis van intentar el putsch de Munic el 9 de novembre (el cop d’estat fallit del 1923) i quan van arribar al poder, van organitzar la malaurada Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht) del 1938. Aquella nit del 9 al 10 van cremar totes les sinagogues d’Alemanya i Àustria i es van destruir nombrosos comerços de jueus. Va ser la  culminació de la implantació d’una persecució que acabaria amb els camps d’extermini. Camps d’extermini, per cert, que inventaria l’exèrcit espanyol durant la guerra de Cuba de 1898.

El mur de Berlín. Fotografia: tagesschau.de
El mur de Berlín. Fotografia: tagesschau.de

I finalment, la caiguda del mur de Berlín (1989), que havia dividit físicament el país des del 1961. Els dos estats creats per la Guerra Freda i l’ocupació aliada es tornarien a unir l’any següent per crear l’Alemanya que avui coneixem. Per als alemanys, encara hi ha algun altre esdeveniment important en aquesta data, com l’afussellament de Robert Blum el 1848, un polític demòcrata membre de l’Assemblea Nacional, crític amb l’ocupació de Polònia pels prussians i contrari a les polítiques antijueves que ja llavors s’estilaven. El seu afusellament marcà l’inici de la contrarevolució i per tant, de la tornada al sistema conservador on Bismarck (el “canceller de ferro”) en seria el rei.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...