Façana de Brussel·les decorada amb una caricatura de Tintín.

Georges Remi, conegut per les inicials invertides RG (Hergé), va ser el dibuixant creador del personatge Tintín. Nascut el 1907, va ser una víctima de l’aculturització francesa de Brussel·les. La seva àvia parlava un neerlandès empobrit propi de Brussel·les, però els seus pares havien estat completament educats en francès, segons les imposicions legals vigents. Malgrat que a partir de finals del segle XIX es començava tímidament a aprovar lleis per fomentar el bilingüisme, la realitat era que només s’aplicaven al territori flamenc, i encara amb forta resistència de les elits socials, fins i tot les flamenques, instal·lades a la capital, Brussel·les.

Per tant, Hergé només va poder estudiar en francès, malgrat ser de la zona framenca, anant a l’escola durant l’ocupació germànica de la Primera Guerra Mundial els quals intentaren reintroduir el neerlandès, el que encara li donà més mala fama amb posterioritat. Malgrat les lleis suposadament bilingües (per als segells, les comunicacions legals o la moneda), les universitats només eren en francès, i ho van continuar sent fins mitjans segle XX, així com tota la cultura impresa.

Façana de Brussel·les decorada amb una caricatura de Tintín.

Els belgues neerlandesos, inicien la seva història nacional el dia de la batalla de Kortrijk, guanyada als francesos l’11 de juliol 1302, convertida en diada nacional. Després de l’aixecament de la ciutat de Bruges en que els neerlandesos feien servir frases impronunciables per a un francès per distingir-los i assassinar-los. La torna d’aquesta batalla va ser dos anys després en que els francesos de Felip IV guanyaren la batalla de Mons-en-Pévèle i ocuparen la regió flamenca, amb grans pèrdues, gràcies a les disputes internes provocades pels aixecaments pagesos. És  l’inici de la instal·lació de comunitats de parla no germànica al sud del que serà Bèlgica, en detriment de la població de parla neerlandesa.

Aquestes poblacions no parlaven “francès”, en el sentit que nosaltres entenem avui, sinó un conjunt de llengües anomenades d’Öil, de les quals el francès actual n’és una, la que s’ha acabat imposant sobre la resta. Actualment encara se’n parlen a Valònia, però estan en perill d’extinció perquè el francès les ha substituït com a llengua comuna d’interacció. La pel·lícula “Benvinguts al nord” està, de fet, inspirada en l’existència encara d’accents i girs lingüístics “rars”per als francesos, que en realitat tenen l’origen en aquestes llengües.

Els còmics de Tintín són farcits de referències al neerlandès. Al Ceptre d’Ottokar a l’escut d’armes es pot llegir perfectament:”Eih bennek ,eih blavek”, que per a la seva fonètica es llegeix “Hier ben ik, hier blijf ik” (Sóc aquí i aquí em quedo)

En caure sota el domini dels Habsburg en època moderna, la separació entre el que serà Bèlgica (ocupada per la branca hispànica després de l’emperador Carles V, per tant catòlica) i el nord independentista del que seran els Països Baixos (protestants) s’aguditzà. Sobretot a partir del moment en que el nord aconseguí la seva independència després de la Guerra dels 80 Anys, deixant de formar part, fins i tot, del Sacre Imperi. Arran del Congrés de Viena (1815), on els Habsburg austríacs també perderen definitivament la seva hegemonia al centre del continent , els Països Baixos s’annexionaren Bèlgica durant un curt espai de temps de 15 anys, fins a la independència de Bèlgica el 1830.

França havia pressionat per annexionar-se Bèlgica durant el Congrés de Viena, en no accedir la resta de potències a aquesta petició, França intentà interferir com més millor en la política belga, fomentant la independència, doncs creia que així seria més fàcil d’absorbir. El 1830, comencen, doncs, els mals de cap per a la població neerlandesa (catòlica) del nord de Bèlgica, els flamencs. Els flamencs eren vistos pels valons del sud com a sospitosos de col·laboracionisme amb els seus correlegionaris culturals del nord i per a l’elit de l’església catòlica eren sospitosos de confraternitzar amb els protestants dels Països Baixos.

Quan Hergé es va socialitzar a Brussel·les, coneixia fonèticament el neerlandès pels avis, però no el sabia parlar.

El ric sud gràcies a la industrialització, ajudat per França, va iniciar una campanya d’afrancesització de Bèlgica, reduint el neerlandès a les llars i considerant-la un balbuceig impropi de persones civilitzades. El nord neerlandès s’empobria, els seus habitants eren forçats a emigrar i considerats ciutadans de segona regional. Alhora, la capital, Brussel·les, va viure una etapa de creixement demogràfic espectacular, bàsicament de francòfons, però també de neerlandesos que esperaven trobar alguna cosa més a la ciutat per sobreviure. Els primers en abandonar el neerlandès, com sempre passa, van ser les elits, el francès es considerava una llengua de cultura, internacional, i tenia prestigi, mentre que el neerlandès es considerava una cosa bruta pròpia de salvatges. Pels parlants de les llengües d’Öil, el francès es va convertir en una llengua franca que les anà substituint mica en mica les pròpies.

Miniatura que representa la batalla de ..., agafada com la diada nacional flamenca. Els pagesos atonyinant cavallers francesos.
Miniatura que representa la batalla de Kortrijk, agafada com la diada nacional flamenca. Els pagesos atonyinant cavallers francesos.

Quan Hergé es va socialitzar a Brussel·les, coneixia fonèticament el neerlandès pels avis, però no el sabia parlar. Això sí, li va servir per invertar-se les llengües que farien servir els seus personatges. Cas el del Syldau, llengua parlada a un fictícia república Syldava. Com al “Ceptre d’Ottokar”, on afegeix al neerlandès tocs eslaus per donar una aparença balcànica a Sildàvia. També a “Tintin al País de l’or negre” els noms dels personatges són agafats del llenguatge popular neerlandès, com Bab-El-Ehr, que prové de babeleer (xerraire), o el nom del pou del desert, Bir El Ambik, agafat el nom de la cervesa (bier) Lambic. Actualment a Brussel·les només el 10% de la població parla neerlandès, hi ha més parlants d’anglès. La guerra lingüística es concentra actualment en les poblacions neerlandeses dels voltants de la capital, on els francòfons de Brussel·les pretenen retirar-se a viure sense aprendre neerlandès.


Visita al Museu Hergé:

Musée Hergé

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...