Per a Neville Chamberlain la política d’appeasement era una política verdadera: reparar les injustícies del Pacte de Versalles acceptant les iniciatives alemanyes i estalviant-se així la guerra. Queda clar que aquest punt de vista només seria racional si els objectius de Hitler eren limitats. Aquest punt de vista també el compartien els francesos, especialment Georges Bonnet que pensava que s’havia de cedir per prevenir l’agressió alemanya, així d’aquesta manera es guanyava temps per preparar-se per una guerra que semblava imminent.

Des de l’ascens de partit nacionalsocialista el gener de 1933, la nova Alemanya de Hitler va començar a desmembrar la política internacional de l’anterior etapa de la República de Weimar. Primer de tot amb l’abandonament de la Societat de Nacions i de la Conferencia del Desarmament l’octubre de 1933. Desprès amb el rearmament alemany (el 17 de març de 1935 anunciava que refusava les restriccions del tractat de Versalles o diktat), restablint el servei militar obligatori i reconstruint la nova aviació), amb l’intent frustrat d’annexionar-se Àustria assassinant el canciller Dollfus el 25 de juliol de 1934 i ocupant la zona desmilitaritzada de Renania el 7 de març de 1936.

Neville Chamberlain amb el paper on Hitler afirmava "guerra mai més", era el 30 de setembre de 1938. Onze mesos més tard, Gran Bretanya declararia la guerra al Tercer Reich, quan els alemanys van atacar Polònia.
Neville Chamberlain amb el paper on Hitler afirmava “guerra mai més”, era el 30 de setembre de 1938. Onze mesos més tard, Gran Bretanya declararia la guerra al Tercer Reich, quan els alemanys van atacar Polònia.

Gran Bretanya i França, vencedors de la Gran Guerra, van contemplar les accions d’una forma passiva, fins i tot el juny de 1935 Gran Bretanya va firmar un pacte naval amb Alemanya. L’acord permetia reconstruir la flota de guerra alemanya sense consultar-ho ni tan sols amb França. Des de l’instant en que Hitler es va sentir segur de la seva preponderància militar va passar a un pla més agressiu en les seves demandes territorials. Els britànics conscients que es podia alterar l’equilibri de forces van actuar anticipant-se a les accions de Hitler, mitjançant acords amb el dictador alemany per tal d’evitar un conflicte bèl·lic. Gran Bretanya no es decidiria a actuar fermament fins l’any 1939.

El març 12 de 1938, Hitler s’annexionà amb l’Anschluss el seu país natal, Àustria, i poc desprès la premsa alemanya parlava de la persecució que patien els alemanys que vivien a la zona dels Sudets txecoslovacs (Sudetenland), Hitler començava la campanya per annexionar-se la zona dels Sudets al Reich. Això va alarmar a França i la Unió Soviètica. Ambdós països eren aliats dels txecoslovacs, però Chamberlain va decidir no intervenir en aquest conflicte si els francesos actuaven en defensa del seu aliat.

“El primer ministre anglès volia actuar ràpid per evitar la guerra, va instigar a Mussolini que organitzés una conferencia a quatre bandes (França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia) per resoldre d’una vegada per totes el problema dels Sudets”

Fent gala de la seva política d’appeasement Chamberlain s’entrevistà amb Hitler el 15 de setembre de 1938 a la seva residència de Berchtesgaden. En aquesta entrevista entre els dos líders, Hitler va fer saber al premier anglès que la seva paciència havia arribat al límit i que pretenia annexionar-se el país dels Sudets. Chamberlain, preveient la possible actuació alemanya, va convèncer al seu homòleg francès Daladier per pressionar a Txecolsovàquia, que va veure com no podia fer res davant les exigències dels alemanys.

El primer ministre anglès volia actuar ràpid per evitar la guerra, va instigar a Mussolini que organitzés una conferencia a quatre bandes (França, Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia) per resoldre d’una vegada per totes el problema dels Sudets. Aquesta conferència es va celebrar finalment a la ciutat bavaresa de Munic els dies 29 i 30 de setembre. A canvi de certes concessions formals, Hitler va obtenir el país dels Sudets i assegurava que aquesta era l’última reclamació. Neville Chamberlain va aconseguir finalment que Hitler firmés un pacte de no-agressió i va tornar de forma triomfal a Londres passant als annals de la història amb la frase: “És la pau per la nostra època”, tot ensenyant el paper firmat per Hitler davant la multitud que es concentrava a l’aeroport de Heathrow. Pocs mesos desprès, tota Txecoslovàquia seria engolida per Alemanya.


Més informació:

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...