L'enclusa de ferrer que es feia servir per casar.
Aquesta casa és la primera que et trobes només sortir d'Anglaterra. Atenció al rètol sota la bandera: Primera casa d'Escòcia, sala de casats. Foto: ©Historiesdeuropa
Aquesta casa és la primera que et trobes només sortir d’Anglaterra. Atenció al rètol sota la bandera: Primera casa d’Escòcia, sala de casats. Foto: ©Historiesdeuropa

Les edats que indiquen el ple reconeixement legal de l’individu han variat en llarg de la història. Un dels casos en què s’aplica la majoria d’edat és per casar-se, i el cas potser més surrealista a Europa és el del poble escocès de Gretna Green. Després de la unió parlamentària d’Escòcia i Anglaterra (1707), els escocesos mantingueren les seves lleis i codi civil intactes, el que evidentment causaria enfrontament, perquè les lleis es farien a Londres pensant en els problemes anglesos. En aquest marc el 1754 entrà en vigor la Llei per a una millor prevenció dels matrimonis clandestins, anomenada Llei Hardwicke cognom del ministre que la impulsà.

La majoria d’edat a Escòcia

Aquesta llei imposava la necessitat d’obtenció d’un permís de l’església oficial, l’anglicana a Anglaterra, per validar el matrimoni, però resulta a que a Escòcia l’església era presbiteriana. A més, la llei anglesa establia una majoria d’edat de 21 anys per poder-se casar.

A Escòcia la majoria legal a partir de la qual ja es podien casar els joves era de 14 anys pels nois i 12 per a les noies. Això va representar un espectacle de fugides de pel·lícula de les joves parelles angleses cap a Escòcia per casar-se. El poble de Gretna Green està situat estratègicament en la ruta històrica de Londres a Edimburg, és el primer poble que et trobes només passar la frontera. Per aquest motiu va ser el que va rebre més parelles i les seves enfurismades famílies que els perseguien. Comenten moltes històries de vilatans que trobaven joves esperant el seu torn dormint a qualsevol racó, arribant per mar i normalment amb el posat.

Un cop al poble, una altra peculiaritat, podien ser casats per qualsevol persona que tingués un ofici. I resulta que, en tractar-se d’una zona de pas de molts carruatges, el primer ofici que havia era el ferrer (Smith), pel que les bodes es van conèixer amb el nom de bodes d’enclusa.

Els ferrers

L’enclusa de ferrer que es feia servir per casar.

Els Smith, només havien de portar un registre, un llibre, on anotaven el nom de les parelles i la data. Aquest llibre amb el pas de les dècades, s’ha convertit en objecte de pelegrinatge per part de molts americans. Per què? Perquè les parelles fugides per amor, no podien tornar a casa i moltes hagueren d’emigrar als Estats Units. Els seus descendents, tornen ara a Gretna Green a buscar els seus avantpassats al llibre… i els troben!

Actualment la majoria d’edat per casar-se a Escòcia són 16 anys, sense permís dels pares, però 18 per votar, per això pel referèndum s’ha aprovat que els joves de 16 puguin votar per aquest cas concret. Si algú té intenció de casar-se, ja ho sap, és un negoci com qualsevol altra. Encara que no ho sembli, si obriu aquesta web, era l’antic taller de ferrer, ara sembla un centre comercial. A les fotos de sota podeu mirar el llibre i imatges antigues de bodes.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...