Explica la llegenda que Alexandre Magne va plorar davant la tomba d’Aquiles, lamentant no tenir cap cantor de les seves fites com Homer. Potser Trajà va ser un heroi a qui també li faltà un poeta que immortalitzés les seves gestes. August va tenir ni més ni menys que a Virgili i Horaci; Trajà, a falta de poetes, va contar amb un dels millors prosistes de Roma, Plini el Jove, que en agraïment per haver estat nombrat cònsol, va escriure el famós Panegíric a Trajà, un escrit en el que els elogis al emperador alternen amb interessants reflexions sobre la monarquia i l’exercici del poder.

Les fonts

També les seves Cartes contenen dades imprescindibles per el millor coneixement de Trajà i la seva època; llàstima que l’amistat i la dependència jeràrquica devaluessin necessàriament el transmès per Plini.

“L’estiu del 99 va arribar a Roma com emperador juntament amb la seva esposa Plotina, de la que no va tenir fills”.

Al coneixement de Trajà ha contribuït també el fet de que no conservem una biografia extensa del emperador, doncs a Les vides dels dotze cèsars de Suetoni s’aturen a Dominicià, poc abans de l’accés de Trajà al tron, i la Historia augusta (una recopilació de vides dels emperadors) s’inicia amb el seu successor, Adrià. Per tant, hem de conformar-nos amb els resums que ens han deixat els abreviadors d’època tardana, autors de compendis de obres majors. Però, com si hagués intuït les carències en la transmissió de les seves empreses, Trajà il·lustrà algunes amb l’erecció de notables monuments que s’han conservat tot i el pas del temps. Entre d’ells mereix especial atenció la columna Trajana, on destaquen els relleus de la crònica de la conquesta de Dàcia.

L’origen hispànic de l’emperador

decebal
Estàtua de 40 metres de Decèbal esculpida a la roca, Orsova (Romania) a la llera del Riu Danubi.

Marc Ulpí Trajà fou el primer que sense haver nascut en territori itàlic va arribar al cim del poder imperial, potser per aquest motiu s’ha discutit més del compte el seu naixement en la ciutat de Itàlica, a la Bètica hispana, així ho indiquen amb claredat les fonts antigues de major crèdit. Allà també va néixer el seu pare, un il·lustre militar i polític, que, segons sembla, elevà considerablement la prosàpia familiar, doncs, fins llavors, els Ulpios de la Bètica eren gent d’escàs renom.

El seu naixement el 53 dC no es posa en dubte, però desconeixem en quin moment va arribar a Roma per primera vegada. El 76 el trobem a Síria destacant en la victòria de les armes romanes, comandades pel seu pare, sobre els parts. De Síria es traslladà a Éfeso, capital de la província d’Àsia, on el seu pare fou nombrat governador el 79. Trajà es va quedar en l’exèrcit alternant les seves ocupacions militars amb la carrera política, que es va culminar quan l’any 91 el van elegir cònsol.

Un gran militar, fill de militar

Només assumir el poder imperial, el 96, Nerva el va anomenar governador de Germania i l’adoptà perquè el succeís com emperador. Nerva va morir el gener del 98, però Trajà, desprès d’arribar al poder, continuà els treballs de fortificació de la frontera del Rin i va posposar la seva arribada a Roma fins a un any i mig. Aquest retard és considerat com a un tret paradigmàtic del seu caràcter, que anteposava el compliment del deure amb qualsevol altre menester, però també es pot interpretar com un calculat moviment polític que pretenia afermar el seu poder militar i consolidar així els suports amb els que contava a la cort.

L’estiu del 99 va arribar a Roma com emperador juntament amb la seva esposa Plotina, de la que no va tenir fills. Diuen que era una dona de inquietuds intel·lectuals i que la seva influencia fou decisiva en els actes de govern del seu espòs; particularment en l’elecció d’Adrià com a successor, amb el que, sense fer cas a les veus d’Esparcià, ella tenia unes relaciones més que amistoses.

Gràcies a les dades que les fonts ens subministren podem saber que Trajà era ben proporcionat i d’estatura mitjana, ulls profunds, barba espessa, potser morena i cabell bastant poblat que amb els anys es va tornar blanc. Dormia poc i no tenia especial preocupació amb els àpats. El historiador Aureli Victor, conscient de la seva passió pel vi, narra que Trajà va ordenà que no es fes cas de les seves ordres desprès dels banquets. Aquest mateix historiador diu que era “just, clement, dur i lleial amb els seus amics”.

Les fonts parlen en especial interès, de la lleialtat cap als seus amics; a tal propòsit s’hi refereix Cassi Dió, quan persones del entorn del emperador acusaren el seu amic Luci Licini Sura de conspiració. Trajà es presentà a casa seva sense estar convidat, hi va passar tot el dia amb ell, compartint taula i banys; al dia següent va dir als integrants: “Si Sura hagués volgut matar-me, ahir ho hagués fet”. Trajà era un personatge de cultura modesta i mitjana eloqüència, però tenia en gran sentit als homes savis. Explica Filòstrat que un dia, parlant amb Dió de Prusa, filòsof estoic amb el que tenia certa familiaritat, va acabà dient-li: “No se que em dius, però t’estimo com a mi mateix”.

Les principals campanyes de Trajà

Trajà fou princeps quasi vint anys, pràcticament la meitat ocupat en campanyes militars. L’invasió de la Dàcia, el que avui és Romania, poc desprès d’assumir el poder, suposa un trencament amb la política d’August. Les tribus dàcies havien obtingut alguns èxits davant les tropes romanes en temps de Domicià i l’agressivitat del seu rei, Decèbal, va proporcionar a Trajà un bon pretext per la conquesta, que es va desenvolupar en dos campanyes successives, nomès separades per un interval de tres anys (101 – 102 i 105 – 106), en les que es va posar de manifest la capacitat militar del emperador. La regió fou colonitzada i convertida en la nova província de Dàcia. La seva riquesa minera no era aliena a les raons de conquesta i menys al enorme prestigi obtingut pel emperador davant el exèrcit, el Senat i el poble.

“Va morir el 9 d’agost del 117, a terres de Cilícia, actualment Turquia, quasi amb les botes posades, quan era traslladat a Roma”.

L’any 114 els assumptes armenis van propiciar l’intervenció de Trajà a la frontera oriental, deixant ben clar els seus afanys de conquesta. Les campanyes enfront els parts i els seus aliats van culminar amb l’èxit de la presa de Ctesifonte, la capital del regne, el 116. Armènia, Mesopotàmia i Assíria van ser declarades províncies romanes i de no caure malalt segurament hauria intentat arribar fins a l’Índia emulant Alexandre Magne.

Va morir el 9 d’agost del 117, a terres de Cilícia, actualment Turquia, quasi amb les botes posades, quan era traslladat a Roma. No ens pot deixar de sorprendre que les empreses militars de Trajà, incommensurables en tants sentits, tinguin tan poc reflex literari. Potser la renuncia d’Adrià a les noves províncies, conservant tan sols la Dàcia, pot tenir quelcom a veure, doncs sembla indicar que la política agressiva de Trajà era errònia i que els beneficis que d’ella se’n derivaven eren inferiors als perjudicis.

La titulació de Trajà a la seva mort era: Imperator Caesar Divi Nervae filius Nerva Traianus Optimus Augustus Germanicus Dacicus Parthicus, Pontifex maximus, Tribunicia potestate XXI, Imperator XIII, Consul VI, Pater patriae


Més informació:

Culte și credințe în Dacia Romană

De-a lungul a 170 de ani, Dacia, după cele două războaie daco-romane, a devenit parte integrată a Imperiului Roman. În tot acest timp, religia Daciei s-a manifestat printr-o diversitate atestată de temple, de medalioane si de statuete de bronz, dar și printr-un proces de sincretism religios caruia i s-a adaugat fenomenul de interpretatio romana.

Izvoarele scrise despre retragerea romană din Dacia

Retragerea romană din Dacia a fost o temă controversată în istoriografie, punându-se în discuţie dacă o dată cu retragerea armatei şi administraţiei a avut loc şi o evacuare a populaţiei civile. După 1989, o interesantă analiză a izvoarelor literare latine privind momentul retragerii a fost făcută de prof. dr. E.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...