Una de les conseqüències de les vagues i mobilitzacions de l’agost de 1980, i per tant dels acords de Gdansk, fou la dimissió de Gierek, essent substituït per Stanislaw Kania, que tot i mostrar-se com un líder continuista del programa marcat per l’anterior govern, aviat va indicar que per reactivar l’economia s’haurien de fer sacrificis, ja que l’Estat no podia continuar mantenint l’alça dels preus. Polònia seguia atrapada en un profund forat econòmic.

La realitat era molt per a un règim atrapat per la crisi econòmica i la inestabilitat política, ja que determinades mesures en un camp clarament afectaven a l’altre, fet pel qual es comença a introduir el racionament i el control de determinats productes, fet que només va fer créixer el malestar entre la població. La greu situació de crisi i el perill a una intervenció soviètica va provocar que fora nomenat primer ministre i secretari general del partit comunista el general Wojciech Jaruzelski. Aquest anunciava al desembre de 1981 que la situació era pràcticament de col·lapse econòmic i que aquest fet podia derivar en un col·lapse social i polític que provocaria una intervenció armada per part de la URSS, fet pel qual, i per evitar aquest extrem, decretava la Llei marcial i la suspensió d’activitats del sindicat Solidarnosc. Ràpidament foren detinguts els líders del sindicat, i esclatava una nova onada de manifestacions per tota Polònia, que aquest cop eren àmpliament per forces de seguretat, així com per efectius de la milícia, produint-se la massacre de Wujke, on foren morts alguns miners per la milícia. A més feia acte de presència l’exèrcit en el dia de les ciutats com a element de persuasió.

solidarnosc_25lat
Còmic del dibuixant Maciej Jasiński: “Solidarność – 25 lat. Nadzieja zwykłych ludzi”

La llei marcial es mantingué fins al juliol de 1983, tot i que prèviament a l’octubre s’havia declarat il·legal el sindicat Solidarnosc, a la vegada que es multiplicaven els controls policials a les entrades i sortides de els ciutats i les fàbriques, mines, mentre que es mantenien les mesures de racionament d’aliments, ampliant-les a altres productes bàsics, a la vegada que es restringia l’accés a la majoria dels productes fabricats fora de l’Estat, mesures que no van fer més que  incentivar un augment del mercat negre. A més es decretava la suspensió dels programes d’industrialització i de millores de les infraestructures planejats a començaments dels anys setanta. A nivell exterior la majoria dels països occidentals responien a l’enduriment del règim comunista amb l’aplicació de tot un seguit de mesures de tall sancionadors, fet que no van fer més que agreujar la ja de per si crisi econòmica, provocant que molts polonesos es plantejessin l’opció d’immigrar als Estats occidentals, tot i que el govern va augmentar les mesures per evitar una fuga massiva de la població en edat productiva.

Per intentar pal·liar la greu crisi econòmica el govern es va plantejar algunes mesures com incentivar el consum de productes occidentals en magatzems oficials, mesures que, no cal dir, van fracassar. A més la derogació de la llei marcial l’any 1983 va donar peu a que de nou bona part de la població es comencés a organitzar en contra del règim. Així Solidarnosc tot i ser il·legal tenia cada cop més suport entre la població, tot i que no arribà a comptar amb el nombre d’afiliats que tenia prèviament a la seva il·legalització, ja que la por a la repressió era ben present entre la població. Paral·lelament el partit comunista patia una davallada pel què fa el nombre dels seus afiliats, ja que molts d’ells veien malament la deriva totalitària del règim i tot i ser membres del partit per les prestacions que això els hi suposava, no volien ser còmplices d’un Estat que s’allunyava dels teòrics principis humanistes i socials del Socialisme.

“El 1988 el Partit Comunista polonès reconeixia la necessitat d’establir ponts de diàleg amb l’oposició i convocava als destacats caps opositors, entre els que de nou destacava Lech Walesa”

A començaments de l’any 1986 es van començar a produir tímides protestes en les principals ciutats poloneses organitzades per “l’Alternativa Taronja”. Aquestes manifestacions poc a poc van anar creixent en nombre a mesura que la població superava la por a la repressió. A més la pujada al poder de Mijail Gorbatxov i l’aplicació del seu programa de reformes polítiques i econòmiques allunyava el perill a la intervenció soviètica, fet que va donar aire a l’oposició, ja que sense l’excusa de la intervenció soviètica era difícil de nou poder aplicar mesures repressores com les aplicades a començaments dels anys vuitanta. Així l’any 1988 l’oposició es veia amb força de convocar manifestacions i vagues per fer front a la política econòmica del règim, guanyant de nou protagonisme el sindicat il·legalitzat Solidarnosc, convocant aquest tot un seguit d’aturades que lluny de poder ser reprimides, provocaren al govern a obrir un diàleg amb l’oposició.

“A l’abril de 1989 es legalitzava de nou Solidarnosc i se li permetia participar a les eleccions de juny”

Així al desembre de 1988 el Partit Comunista polonès reconeixia la necessitat d’establir ponts de diàleg amb l’oposició i convocava als destacats caps opositors, entre els que de nou destacava Lech Walesa, a una ronda de negociacions, conegudes també com a Taula Rodona, per tal d’arribar als acords polítics necessaris per aplicar un programa de reforma del règim. Així s’arriba al comprimís que es reformaria el legislatiu, convocant-se així eleccions semilliures al parlament i presidencial. A l’abril de 1989 es legalitzava de nou Solidarnosc i se li permetia participar a les eleccions de juny, que havien estat dissenyades per tal de garantir el mínim poder que havien de continuar exercint els comunistes, ja que es limitaren el nombre de candidats a presentar per l’oposició a un terç de la cambra, mentre que la resta eren reservats pel partit comunista i d’altres formacions també oficials, ja que el que volien els comunistes era veure legitimat el seu poder amb la presència d’un parlament controlat per ells i que hauria estat triat en sufragi universal, fet que fou criticat per molts membres de l’oposició, que creien que Solidarnosc feia el joc als comunistes, permeten que aquests continuessin en el poder.

Però el resultat de les eleccions no fou l’esperat ni per un ni per d’altres, ja que Solidarnosc es feien amb tots els escons designats a l’oposició, mentre que alguns destacats membres del partit comunista no sortien elegits al no aconseguir el mimin dels vots necessaris que s’havien designat, fet que va suposar un dur cop pels interessos dels comunistes.

“A finals de l’any 1990 Jaruzelski dimitia com a President, convocant-se eleccions presidencials que eren guanyades per Lech Walesa”.

El cop de gràcia del règim comunista es va donar quan bona part dels partits satèl·lits creats pels comunistes per aparentar pluralitat en les eleccions varen començar a distanciar-se i a posicionar-se en contra del partit comunista, evitant que fora elegit primer ministre el candidat comunista, Czesaw Kiszczak. Així Jaruzelski, que havia estat reelegit president ja que només es limita la candidatura a una membre del partit comunista, feia una crida a Solidarnosc a fer un govern d’unitat amb el Partit Comunista, cosa a la que el seu líder Lech Walesa s’hi va negar. Així obligat per les circumstàncies a l’agost de 1989 cridava a formar govern a Walesa, dimitint com a secretari general del Partit Comunista, a la vegada que s’arribava a un gran acord entre els comunistes, que fins els moment tenien el poder i Solidarnosc, pel qual es refrendava l’elecció presidencial al parlament amb el suport d’aquestes dues formacions. Així Jaruzeslki era refrendat amb el suport de Solidarnosc, a la vegada que Tadeusz Mazowiecki, membre de Solidarnosc, era nomenat primer ministre. El primer govern no comunista en quaranta anys prenia tot un seguit de mesures en el camp econòmics per tal de convertir Polònia en una economia de mercat, així com tot un seguit de mesures per desmantelar les estructures polítiques i de control social del règim comunista.

A finals de l’any 1990 Jaruzelski dimitia com a President, convocant-se eleccions presidencials que eren guanyades per Lech Walesa. A la vegada el partit comunista es transformava en el Partit Socialdemócrata de Polònia, mentre que les primeres eleccions lliures eren celebrades el 27 d’octubre de 1991, guanyant-les àmpliament Solidarnosc. Finalment, quan feia dos anys que la URSS havia deixat d’existir, les darreres unitats de l’antic exèrcit soviètic, abandonaven territori polonès.

“El partit comunista polonès es transformava en el Partit Socialdemòcrata de Polònia”

El procés de desaparició del règim comunista polonès i transició vers a un amb formes si més no més democràtica té la seva importància per ser el primer procés d’aquestes característiques que es va produir als estats socialistes d’Europa central i oriental, més si tenim en compte els efectes que aquest procés va tenir a la resta d’Estats socialistes i quines fou la reacció dels dirigents de la URSS, permetent així els canvis sense intervenir militarment, trencant així la tradició intervencionista soviètica per mantenir la seva influència i ascendència sobre aquests Estats.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...