Cada any per Tots Sants, ja fa un parell de dècades, s’obre el debat sobre la suposada suplantació d’una festa, considerada religiosa, per part d’una altra, considerada estrangera. Quina s’ha de celebrar? Ens estan aculturitzant? Uns defensen la tradició, els altres la festa i la diversió. En realitat és un fals debat, perquè tots estem parlant del mateix: Halloween i Tots Sants tenen el mateix origen. De fet, All Hallow’s Eve (Halloween) significa “vigília de tots sants”.

Les divergències de la festa en dos ha vingut per l’evolució posterior. El món catòlic ha seguit la política de suplantar tradicions antigues per esdeveniments d’església, mentre que al món anglosaxó, la preeminència del protestantisme va constituir un punt d’inflexió en aquesta política, relaxant-la. Aquest fet ha desembocat en una festa a l’estil catòlic: fosca, de tristor, de plorar, del mea culpa; i una altra de festiva, amplificada per l’aparell propagandístic nord-americà.

Psamhainerquè, des de quan es realitza culte als morts, el que es coneix avui per Tots Sants o Halloween? Doncs, des de que l’espècie humana va prendre consciència de la seva pròpia existència. Està arqueològicament demostrat que existien ritus de mort des de la prehistòria. El mateix gest de l’enterrament, és un signe evident de creença en la continuïtat de vida després de la mort. De fet, la diferenciació entre aquests dos conceptes (vida i mort) és relativament recent, relacionat amb els coneixements científics, sobretot amb la biologia. Per a la majoria de pobles prehistòrics, la mort no era més que un altre canvi d’estat, com el naixement (el coneixement de com es feien els nens també és biològic), o de nen a adult, o d’home a avi i finalment el de pas a una altra vida. Tots aquests canvis d’estat estan relacionats en la nostra societat amb diferents ritus de pas, encara existents: bateig, casament, jubilació i funerals. Aquests ritus de pas, han estat també camuflats sota formes del cristianisme i més actualment per les pautes legals marcades des dels estats.

“Les portes permeten entrar i sortir, originalment eren els “morts” els qui venien de visita. Aquest punt s’ha conservat més en el món anglosaxó, d’aquí les disfresses”

Tots Sants, s’emmarca antropològicament dins la religiositat popular (no institucional). La base del culte original, per tant, no era estrictament a la mort (desconeguda com a concepte biològic), sinó a la creença en la continuïtat de la vida (d’aquí les variants festives en els enterraments). La religió popular tampoc és estàtica i l’oficial hi ha influït força. A tot Europa ha evolucionat cap al culte als morts que avui coneixem, però en d’altres part del món ha derivat en cultes animistes, per exemple. L’evidència visual de què els “morts” no tornaven (almenys en vida dels cohetanis) immediatament a la vida, va evolucionar cap a l’explicació en l’existència d’un més enllà. Els “morts” estarien en aquell espai fins a la seva tornada al “nostre món”. Al món europeu, Tots Sants o Halloween, eren la porta d’entrada per visitar aquest espai del més enllà, mentre els “morts” no tornessin amb nosaltres.

Les portes permeten entrar i sortir, originalment eren els “morts” els qui venien de visita. Aquest punt s’ha conservat més en el món anglosaxó, d’aquí les disfresses, que serveixen per no ser reconeguts pels mals esperits que, aprofitant l’ocasió, es podien colar i emportar-nos-en amb ells. Al nostre país, se fan menges especials per rebre els visitants. Sí, com els panellets. Amb el coneixement biològic de la mort, aquest aspecte ha canviat a Europa, i ara som nosaltres els qui anem a veure els morts, d’aquí les visites als cementiris. Algunes cultures, fins i tot a Europa fins època medieval, treien de les seves sepultures als “morts” un determinat dia de l’any, per celebrar junts l’espera del retorn. També és feia per dies especials, és coneguda l’exhumació del mateix Carlemany per part dels seus descendents.

Tots Sants o Halloween, són això. El dia en que s’obria la porta i els d’aquest món podien relacionar-se amb els de l’altra. Originalment aquest altre món, tampoc es relacionava amb la mort, simplement era un altre món i punt, perquè en algun lloc havien de ser els qui marxaven. En el moment en que la religió oficial, en el nostre cas el cristianisme, va irrompre en la interpretació de la vida i la mort, aquest més enllà es va anar convertint en una eina per fer por als vius amb l’objectiu d’aconseguir el control social.

“El Samheim es coneix, d’entrada perquè encara a països de tradició celta o gaèlica se celebra (van ser ells qui ho portaren a nord-Amèrica), però també pel calendari de Coligny”.

El nostre Tots Sants o Halloween tenen l’origen en la mateixa festa d’origen celta, el Samheim. Aquesta festa estava col·locada seguint un calendari agrari al final de les collites, o el que s’interpretava com fi d’un cicle, o any diríem avui. Per tant, estava situada en un moment important de renovació de la terra, propici a tot tipus d’interpretacions màgiques. Aquesta data era el 31 d’octubre. Altres festivitats celtes es podrien relacionar amb actuals, amb reminiscències clarament paganes, que encara existeixen avui: com a inicis de febrer l’Imbolc, l’equivalent al sud de festes d’equinoci, i que segueix el calendari lunar. Evolucionà cap el carnestoltes, el que fa pensar en una antiga relació cultural comuna europea (com en l’àmbit lingüístic) la indoeuropea. Igualment passa amb Sant Joan o Nadal, festes paganes que es perden en el temps avui camuflades sota la imposició cristiana.

El Samheim es coneix, d’entrada perquè encara a països de tradició celta o gaèlica se celebra (van ser ells qui ho portaren a nord-Amèrica), però també pel calendari de Coligny. És una placa de bronze, trobada només fragmentadament, que segueix un calendari barrejat lunar i solar. Està datat a l’època gal·loromana. Allà es fa encara esment a la festivitat. En el món irlandès és on s’han conservat més tradicions relacionades, també amb els seus déus, però també al món romà havien uns primers dies de novembre estava prohibit a nivell popular organitzar esdeveniments importants com casaments o fets militars. No es creia convenient sortir de casa, perquè els esperits podien passar la porta que s’obria amb l’altra món.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...