Proclamació de Claudi emperador. Pintura de Lawrence Alma-Tadema de 1867. Foto Wikimedia Commons
Proclamació de Claudi emperador. Pintura de Lawrence Alma-Tadema de 1867. Foto Wikimedia Commons

Cal·lígula havia mort feia pocs minuts sota les espases dels guàrdies conjurats. Era l’any 41. En aquells moments tot el palau imperial era una confusió, corredisses, crits i una immensa por. La guàrdia pretoriana buscava als responsables del magnicidi. Un soldat, a l’entrar en una de les habitacions, va veure els peus d’una persona amagada darrere d’una cortina. En apartar les cortines va trobar un personatge atemorit en el que, immediatament, va reconèixer  l’oncle de l’emperador assassinat.

Es tractava de Tiberi Claudi Neró Drus Germànic, aquell a qui tothom considerava idiota i que havia passat la major part de la seva vida tancat a palau, apartat dels negocis i del govern de l’imperi. Quan Claudi es va agenollar als peus del soldat, aquest el va saludar com a emperador i el portà amb la resta de la tropa, conduint-lo després al seu campament, on passà la nit. Mentrestant, els consols i el Senat reunits buscaven la manera de restablir la República.

Malgrat aquest intent de restablir de nou la República, al matí següent la plebs va reclamar a Claudi com a únic senyor i la guàrdia pretoriana el va aclamar com e emperador. Davant aquesta situació, el Senat va cedir a les seves prestacions acceptant els fets consumats.

Claudi va néixer l’any 10 aC, era fill de Neró Claudi Drus, Aquest era germanastre de Tiberi i com ell, fill de Livia Drusila abans de que es casés amb l’emperador August, a qui Tiberi havia succeït com a emperador. La mare de Claudi, Antònia la Menor, era descendent directe de Marc Antoni. Aquesta unió donaria molts fills dels quals tan sols dos nois van arribar a la infantesa, Germànic i Claudi, i una noia, Livila. Germànic, encarnava en la seva persona virtuts d’autèntic romà: era robust i alt, i es va distingir en l’edat viril per les seves fites militars, fet que el va convertir en un ídol del poble. Claudi pel contrari, era un nen dèbil i propens a contraure tot tipus de malalties. Probablement una paràlisi infantil va originar la seva tendència a tartamudejar, a moure contínuament el cap i a caminar coix.

Aquestes xacres físiques condicionarien la seva vida, en una societat que no permetia ni tolerava els defectes físics. Potser va ser aquesta la raó que la seva família va començar a considerar-lo retardat i poc apte per a les aparicions públiques. La seva pròpia mare deia d’ell que era “una caricatura d’home, un avortament que la naturalesa havia creat sense acabar”. La seva àvia Livia mostrava també el seu fàstic vers el seu nét, Claudi, enviant-li notes per evitar parlar-hi cara a cara. De la resta de la família, tan sols August, en comtades ocasions, va mostra cert punt de compassió.

“En complir divuit anys, moment solemne en la vida de tot romà doncs era considerada l’edat per portar la toga viril i accedir a l’edat adulta adquirint tots els drets de la ciutadania, Claudi va anar al Capitoli”

Davant aquest refús familiar, la seva joventut la va passar a palau envoltat de tutors, lliberts i prínceps estrangers que residien a Roma com a hostatges. Va aprendre grec i es va aplicar en l’estudi de la història i la literatura. Seguint el model de Tit Livi, va escriure una història dels etruscs i un altra dels cartaginesos, i fins i tot una història de Roma des de les guerres civils, que no acabà perquè el seu avi i la seva mare li van retreure que expliqués els fets amb una imparcialitat massa estricta. Totes aquestes obres es van donar a conèixer al públic en audicions obertes, però no van canviar l’opinió dels seus contemporanis sobre la seva capacitat intel·lectual.

Claudi fins i tot va proposar una reforma de l’alfabet llatí afegint-hi tres lletres noves, dites lletres claudianes, dues de les quals havien de representar els sons de la u i la i consonàntiques. Va instituir el canvi oficialment en la seva època de censor, però el canvi no el va sobreviure pas.

Finalment, va escriure una autobiografia en vuit volums que Suetoni considerà mancada de gust perquè, com molts d’altres membres de la seva nissaga, Claudi hi criticava durament els seus predecessors i familiars pel tracte rebut durant tota la seva vida.

En complir divuit anys, moment solemne en la vida de tot romà doncs era considerada l’edat per portar la toga viril i accedir a l’edat adulta adquirint tots els drets de la ciutadania, Claudi va anar al Capitoli a la nit, en llitera tancada i sense publicitat per evitar la vergonya de la família. Tot i que el record dels seus pare i germà li feien guanyar la simpatia d’aristòcrates i plebeus, no va exercir cap càrrec públic.

Quan l’any 14 dC Tiberi va succeir August, Claudi li va sol·licitar exercir càrrecs públics però el seu oncle ni tan sols li va concedir les insignes consulars ni privilegis de caràcter honorífic. Claudi insistia en el seu desig sense rebre de Tiberi més que bones paraules. Molt possiblement, aquestes negatives van produir al jove Claudi una profunda depressió, va abandonar els seus estudis i es retirà de les seves propietats i va començar a beure i a jugar.

“En aquests anys Claudi fou objecte de processos judicials interposats per alguns dels seus esclaus o per incompliment dels seus compromisos cap al fisc”

Coneixem poca cosa de de la seva vida quan el seu oncle va exercir el poder. L’ascens al tron del seu cosí Cal·lígula, fill del seu germà Germànic, va suposar un acostament a la vida política, en associar-lo aquest al consolat l’any 37. Però el seu autèntic paper seria el de comparsa en les bogeries del seu nebot, patint burles i humiliacions continues de palau.

En aquests anys, Claudi fou objecte de processos judicials interposats per alguns dels seus esclaus o per incompliment dels seus compromisos amb el fisc, del que en va sortir sempre absolt. Una alegria entre totes questes tribulacions fou el seu tercer matrimoni – els anteriors havien resultat un fracàs – amb Valèria Messal·lina, 35 anys més jove, a la que estimà sincerament i a qui va confiar els assumptes més importants. De la seva unió van néixer Claudia Octavia i Tiberi Claudi Germànic, més conegut amb el seu cognomen Britànic.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...