A la darrera intervenció en comissió del parlamentari de les CUP David Fernandez, aquest va acusar de mafiosos i de practicar l’omertà als antics responsables de Caixa Penedès. Es va tornar a posar en evidència un cop més, ja descaradament, l’herència italiana en l’ideari independentista, sobretot el revolucionari. No és nou, però sí una novetat després l’època de basquitis de les dècades dels 80 i 90 del segle passat que va practicar bona part, no tot, de l’independentisme català més combatiu.

L’omertà era el mot amb el qual es designava el silenci còmplice entre els membres de la Cosa Nostra. Trencar-la estava penat amb la mort. La Cosa Nostra és el nom en sicilià (es pronuncia, s’escriu i té el mateix significat que en català) amb el qual els sicilians sempre s’han referit al que es coneix com a màfia. La màfia, era un mal nom d’origen incert que no apareix als textos escrita fins a època contemporània, en el marc de l’assimilació forçada de l’illa de Sicília al nou estat italià.

L’eslògan de la CUP: “independència per canviar-ho tot”, també té connotacions italianes. Concretament en la famosa frase de l’escriptor Giuseppe Tomasi di Lampedusa: “és necessari que tot canviï, perquè tot segueixi igual”.  Es tractaria ideològicament d’evitar que es donés aquest fet, modificant la frase de la reconeguda novel·la el Il Gattopardo. A la novel·la, situada en el marc de la unificació italiana (1860-1871), o resorgimento, el protagonista, un ric terratinent, s’adona de la impossibilitat d’enfontrar-se a la revolució, i s’amolla als canvis per sobreviure, adaptant-se als nous temps i perpetuant així el seu poder. És, doncs, un clar missatge a la burgesia catalana.

El revolucionari Garibaldi
El revolucionari Garibaldi

La novel·la va ser portada al cinema per Luchino Visconti amb el mateix nom el 1963, interpretada magistralment per Burt Lancaster. És un clàssic del cinema i l’art que hauria de ser de visualització obligada. En aquests anys 60 del segle XX el terme derivat del títol de l’escriptor, lampedusià, estava més que de moda. Lampedusià s’aplica als polítics que, sent clarament reaccionaris, es van adaptant a les noves circumstàncies, en aquell cas a la nova república.

Cinisme de la història, el mateix nom de l’escriptor està d’actualitat per les desgraciades notícies referents a la immigració que arriben de l’illa de Lampedusa, d’on prové el títol de l’escriptor.  Això encara dona una tercera dimensió a l’eslògan.

“Un dels diputats republicans del resorgimento, Farinelli, pels republicans de Mazzini, va ser l’introductor de les idees bakuninistes a Catalunya, és a dir, de l’anarquisme, el 1869″.

Un dels protagonistes del resorgimento italià va ser el revolucionari i aventurer nascut a Niça (Piemont), Giusseppe Garibaldi. Garibaldi, amb els seus mil Camises Vermelles, va ser l’encarregat de conquerir l’illa de Sicília i el sud de la península per al regne de Piemont. Després d’aquest gens i d’incorporar Roma al nou estat, Garibaldi no va combregar mai amb el nou estat sorgit. Considerava que havia traït l’esperit revolucionari i republicà. Tan va ser així que s’hi va revoltar amb els seus voluntaris contra l’estat italià, sent ferit a la batalla d’Aspromonte el 1862. Malgrat tot, va ser elegit diputat, però mai va ocupar el seu escó dedicant-se a reclamar l’expropiació de terres a l’església, el dret al vot universal i la igualtat home dona. Per cert, que al bàndol contrari, a favor dels exèrcits papals i, per tant, en contra de la unificació italiana, hi havia el general carlista català Francesc Savalls. Savalls es distingí sobretot durant la tercera carlinada.

Un dels diputats republicans del resorgimento, Farinelli, pels republicans de Mazzini, va ser l’introductor de les idees bakuninistes a Catalunya, és a dir, de l’anarquisme, el 1869. Portava a Catalunya, així, les idees italianes revolucionàries que tant temien els governs de Cavour a Itàlia. I de pas, portava també les diferències internes en l’AIT entre partidaris de Marx i de Bakunin. Mazzini, fundador de la Jove Itàlia al 1831, i república model, inspirador de la revolució dels pobles de 1848, inspirà altres “Joves” arreu, fins a Turquia. A Catalunya inspirà la Jove Catalunya, fundada el 1870 i considerada l’antecedent directe de la Unió Catalanista.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...