El president de Romania Nicolae Ceausescu va fer a mitjans dels setanta una visita per la Xina i per Corea del Nord, on va quedar impressionat pel culte que es rendia en aquells estats als líders comunistes, així com les expressions “culturals” que el règim portava a terme mitjançant la realització de concentracions on es procedia a la reafirmació col·lectiva dels “principis socialistes” i on es feia una desfermada exaltació patriòtica.

Aquests fets van impressionar tant a Ceausescu que a la seva tornada a Romania va dissenyar amb els seus col·laboradors el que hauria de ser el culte a la persona del “Camarada Ceausescu” i a la seva dona, procedint-se per tant a contractar totes aquelles persones disposades a col·laborar amb el règim per a tal fi. Així pintors, poetes, escriptors i científics a canvi d’una certa prosperitat participaven de la farsa, que arribava a tenir tons surrealistes i patètics, per tal d’exaltar les virtuts i bondats, ja no del règim comunista, sinó del líder comunista per excel·lència. A més Ceausescu per les seves “Tesis de juliol” proclamava que s’havia de procedir a fer la pròpia revolució cultural a l’estil de la que s’estava portant a terme a la Xina, i que en el cas de Romania es plasmaria en la redefinició real de Romania.

Ceausescu va portar a terme el procés de “Sistematització” pel qual es modifica bona part de la ciutat de Bucarest després del terratrèmol del març de 1977.

Aquesta redefinició del comunisme en el cas pràctic va començar a plasmar-se en el procés de reurbanització de Bucarest. Aquesta reurbanització va ser afavorida pel gran terratrèmol de Bucarest de l’any 1977 en el que es van ensorrar bona part dels edificis de la zona història i del centre de la capital, mentre que molts d’altres quedaven greument afectats. Aprofitant l’estat en el que havia quedat la capital Ceausescu i el seu equip de col·laboradors van portar a terme el procés de “Sistematització” pel qual es modifica bona part de la ciutat.

El matrimoni Ceausescu visitant els desperfectes del gran terratrèmol de Bucarest del 4 de març de 1977 (Global Museum on Communism: Romania Exhibit)
El matrimoni Ceausescu visitant els desperfectes del gran terratrèmol de Bucarest del 4 de març de 1977 (Global Museum on Communism: Romania Exhibit)

El sistema consistia en replantejar l’organigrama urbà de la ciutat segons els dictats de Ceausescu i els seus col·laboradors, donant-se casos esperpèntics en el que s’edificaven edificis i es tornaven a demolir perquè un cop construïts no eren del gust del dictador. A més aquest replantejament afectava en tots els sentits, planificant-se un nou edifici on haurien d’estar totes les institucions de govern de l’Estat i el Partit, la Casa Poporului, que a més hauria de servir de residència del líder, motiu pel qual es va planificar i començar a construir un gran edifici, el segon més gran del món.

Així barris sencers eren demolits, molts d’ells no havien estat afectats pel terratrèmol, i es planificaven altres faraòniques obres com la construcció del barri Centrul Civic o el Bulevard del Socialisme, que era 300 metres més llarg que el Bulevard dels Camps Elisis de París, fet pel qual s’havien de demolir o traslladar, amb l’enorme preu econòmic que això comportava, edificis amb un alt valor artístic, arquitectònic i històric, afectant aquests plans de demolició a més d’un 80% del nucli històric de Bucarest, tot i que finalment només es van poder portar a terme, la caiguda del règim ho va impedir, aquests plans de reurbanització de la ciutat, tot i que bona part dels edificis encara a finals dels anys noranta encara estaven per acabar. D’aquesta època també són obres algunes de les més importants fites del règim comunista, com per exemple la construcció del metro de Bucarest o un relatiu bon sistema d’educació i sanitat, i una xarxa per transmetre electricitat, gràcies a la central elèctrica construïda conjuntament amb Iugoslàvia, les Portes de Ferro, al Danubi.

“Així la majoria de la població es va adaptar a unes condicions de vida que ni les persones més grans havien hagut de patir com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i s’introduien altres productes, com per exemple el cafè de blat de moro, barrejes d’oli de molt mala qualitat”

Però aquestes fites només eren un mirall en mig de la crua realitat, que no era una altra que una degradació alarmant de les condicions de vida dels romanesos, ja que mentre a ple hivern es portaven a terme les obres de reurbanització de Bucarest i construcció de la Casa del Poble, la majoria de la població patia talls de subministrament elèctric i de calefacció. A més l’obsessió de Ceausescu per retornar els crèdits concedits a començaments dels anys setanta feia que ja a meitats dels anys vuitanta la major part de la producció agrícola (l’any 1984 i els successius anys les collites foren excel·lents) i industrial es dediques a l’exportació, mentre que l’escassetat de productes de consum del mercat intern era cada cop més greu, fet que va provocar que s’introduís el racionament l’any 1984 i que prosperés increïblement el mercat negre i la corrupció. A més es deixaren de destinar diners en el manteniment i restauració d’edificis de recent construcció, fet que va provocar que la majoria dels barris recent construïts en qüestió d’anys s’acabessin degradant, ja que si Romania gaudeix d’un clima benigne a l’estiu, els hivern son molt durs, amb temperatures continues sota els deu graus sota zero.

Construcció del Metro de Bucarest l’any 1977. Fotografia: ARMAND ROSENTHAL (AGERPRES)

L’empitjorament de la qualitat de vida

Així la majoria de la població es va adaptar a unes condicions de vida que ni les persones més grans havien hagut de patir com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i s’introduien altres productes, com per exemple el cafè de blat de moro, barrejes d’oli de molt mala qualitat pel consum humà i substitutius de la carn fets amb succedanis de peix, mentre que part dels productes de consum eren prohibits al consum intern.

Les restriccions també afectaven en l’apartat energètic, ja que a més de les ja comentades, i tot i que Romania era productor de petroli i tenia refineries, es sotmetia a la població a un racionament brutal, ja que la producció es destinava també a l’exportació, mentre que s’introduien vehicles propulsats amb metà. A més tot i ser també productor de gas i tenir la majoria de cases instal·lacions de gas, la majoria de la població era obligada a instal·lar cuines i fogons de carbó. A més el desenvolupament del mercat negre a meitats dels anys vuitanta arribava a quotes insospitades en relació ja no amb els estats occidentals, com ho demostra que els paquets de cigarrets Kent, que eren importats, van acabar esdevenint una moneda de canvi en aquest mercat.

Per tant no cal dir-lo que tot i l’aparent control que exercia tant l’Estat com el Partit sobre la societat romanesa, les condicions de vida de la majoria de romanesos eren el caldo de cultiu per fomentar qualsevol esclat revolucionari, que orquestrat o no, acabaria apareixent més tard o aviat.

En mig d’aquest clima de crisi econòmica sense precedents, i també com a resultat de la “Petita Revolució cultural”, es va procedir a augmentar la censura cultural, com la pressió social i el control de la població pels elements de repressió del règim. Així en el camp cultural es procedia a importants depuracions d’artistes i intel·lectuals que atacaven el paper de Ceausescu i del seu règim, essent paradigmàtic l’assassinat del excel·lent escriptor romanès Marin Preda arran de la publicació del seu llibre “Cel mai iubit dintre pamanteni” (El més estimat de tots els terrícoles), on feia una crítica ferotge del règim comunista i a Ceausescu, o al fet de que a la majoria de les cases s’instal·lessin telèfons amb micròfons ocults.

A més es procedia a crear una psicosis col·lectiva sobre la lleialtat del règim, animant les autoritats a que els ciutadans denunciessin qualsevol pràctica contra el règim, a la vegada que es procedia a captar, ja fora mitjançant de coaccions o d’atorgament de privilegis a important segments de la població. No en va l’any 1989 un de cada tres romanesos o havia col·laborat o havia format part de la Securitate Statului, la policia política del país, amb una estructura copiada de la KGB soviètica o la Stasi de l’Alemanya del Est.


Llegeix més!

El geni dels Càrpats

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...