L’arribada al poder de Gorbatxov l’any 1985 va ser un fet decisiu per a la història de Rússia i Europa. La seva relativa obertura d’esperit significava que els seus punts de vista es van anar desenvolupant durant els seus anys com dirigent i que aviat es va adonar de la necessitat de reformes econòmiques i de canvis polítics en profunditat.

Al principi, es va tractar de reformes dintre dels límits del sistema existent, amb la reorganització (perestroika) de l’economia soviètica, que duria a una acceleració (uskoreniye) del creixement econòmic. Mentre d’altra banda propiciava una major transparència informativa (glasnost), desitjable per si mateixa i per raons pragmàtiques, com un mitjà de revitalitzar i mobilitzar a una societat estancada i certament apàtica.

Gorbatxov un sastre que intenta arreglar els descosits de la URSS dels 80. (Krokodil, A. Umyarov)
Gorbatxov un sastre que intenta arreglar els descosits de la URSS dels 80. (Krokodil, A. Umyarov)

Des del començament del seu mandat, l’any 1985, Gorbatxov va parlar també de la necessitat de democratitzar la societat soviètica, encara que els canvis polítics propiciats durant els seus tres primers anys en el càrrec de secretari general podrien descriure’s més com una liberalització que no pas com una democratització. La seva actuació es podria definir com a natural dintre de l’evolució política i social de la resta del món, quan es va voler convertir el sistema soviètic en un sistema totalment diferent al que havia estat fins el moment, com ho demostra la voluntat expressada per Gorbatxov d’acceptar no només el principi d’eleccions lliures per a una nova legislatura sinó que va proposar que es redactessin les lleis corresponents per aquest efecte i que la nova Congrés dels Diputats del Poble, que havia de substituir al Soviet Suprem, comencés a funcionar al llarg de la primera meitat de 1989.

A partir de l’any 1987 es varen anar eixamplant els límits de la glasnost fins que no va poder distingir-se aquesta obertura de la llibertat d’expressió i de publicació. Es va suprimir un tabú darrere un altre, a l’anar prenent impuls l’evolució política del país. La crítica a Stalin va precedir a la crítica a Lenin, i a la fi del decenni ja es podia atacar en lletra impresa no només al principal fundador de l’Estat soviètic, sinó també als actuals dirigents del PCUS i fins i tot als fonaments mateixos del sistema econòmic i polític soviètic. Es van publicar en edicions de gran tiratge obres abans prohibides d’autors com Alexander Solzhenitsin, Varlam Shalamov,  i George Orwell, entre d’altres, que van tenir un efecte profund en l’opinió pública i la societat soviètica del moment, fent que molts soviètics, que abans validaven sense preguntar-se res el sistema comunista, passessin a fer-se moltes preguntes sobre el desenvolupament de la URSS i les seves orientacions polítiques.

“Gorbatxov era més partidari de l’evolució que de la revolució”.

Si en els seus orígens la glasnot i la perestroika havien sorgit com un intent de fer una revolució limitada “des de dalt”, encara que en els seus aspectes més radicals comptava només amb el suport d’una minoria de les classes dirigents del PCUS, vers els anys 1989 i 1990 la nova orientació reformista del líder soviètic ja s’havia convertit en un moviment amb el que s’identificaven àmplies capes de la societat soviètica. Les eleccions al Congrés que van tenir lloc al març de 1989 varen significar la derrota electoral de nombrosos membres del PCUS i van donar escons en el Congrés dels Diputats del Poble a diferents nacionalistes moderats de les repúbliques bàltiques i caucàsiques, així com a alguns liberals, entre ells Andrei Sajárov.

En aquell moment el propi Gorbatxov havia passat de ser un reformador convençut del sistema soviètic a ser un dirigent que reconeixia la necessitat d’una profunda transformació del mateix, acceptant la necessitat de substituir el unipartidisme d’autoritat que exercia el PCUS per un sistema on tot i que el PCUS encara fora la força política predominant, es permetés el pluralisme polític, per tal de fer una transició en el que les eleccions anirien produint un sistema de partits que competissin entre si i on l’economia passaria d’ésser propietat en la seva totalitat de l’Estat soviètic, un sistema econòmic de propietat mixta, amb clara voluntat d’esdevenir predominantment de mercat.

“L’any 1989, Gorbatxov es va trobar superat per antics comunistes convertits en reformistes radicals, com Boris Ieltsin”

No obstant això, per temperament i per convicció política, Gorbatxov era més partidari de l’evolució que de la revolució, quedant la seva posició greument compromesa quan la unitat del sistema soviètic, artificial però eficaç per garantir el correcte funcionament del mateix, va donar pas a un alt grau de polarització en el camp polític. D’una banda a finals de l’any 1989, es va trobar superat per antics comunistes convertits en reformistes radicals, com Boris Ieltsin, essent en el cas d’aquest possible la seva ràpida transformació de dirigent comunista local en ferm defensor del liberalisme democràtic gràcies a l’espai per a l’acció política independent creat com a resultat de les reformes polítiques introduïdes per Gorbatxov.

D’altra banda, aquest es trobava subjecte a pressions si més no igualment intenses per part dels defensors del sistema soviètic en els aparells del Partit i de l’Estat, entre els que es comptaven els principals comandaments militars i de la KGB, temorosos que els canvis de llarg abast propiciats per aquest posessin en perill el sistema i la integritat de l’Estat soviètic.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...