L’ascens al poder de Nicolae Ceausescu es produïa com a resultat de la mort de Gheorghiu-Dej l’any 1965 en circumstàncies confuses (ja que aquesta es va produir quan era a Moscou per fer-se un tractament mèdic), esclatant al capdavant del Partidul Muncitoresc Român (Partit del Treball Romanès) una lluita incruenta per veure qui es feia amb el poder. Així els principals líders del PTR, entre els que no es trobava Ceausescu, van decidir col·locar al capdavant del partit a un personatge fins el moment gris, amb aparença de reformista i que creien que seria fàcilment manejable pels principals líders a l’ombra.

Ceausescu rebia així el suport d’antics col·laboradors de Gheorghiu-Dej, que s’havia destacat per des d’una posició nacionalista, oposar-se a la preeminència de la URSS en el bloc socialista, més quan s’estava produint l’enfrontament entre la Xina i la URSS. Així en els primers anys de govern Ceausescu aquest seguia la mateixa línia definida per l’anterior líder, procedint a substituir el nom de República Popular de Romania (que era el nom des de la instauració del règim comunista l’any 1946) pel del República Socialista de Romania, i el del Partit del Treball de Romania, pel de Partit Comunista Romanès (Partidul Comunist Român).

Time portada
Portada de Ceausescu a la revista Time, març de 1966. © 2013 Time Inc. All rights reserved

Als seus primers anys al poder Ceausescu gaudia d’una alta acceptació entre la població, en part recollint les herències de l’anterior líder comunista i afavorit per una conjuntura econòmica favorable que permetia un creixement sostingut de l’economia romanesa que facilitava l’accés a uns bens de consum agrícoles abundants, a la vegada que de nou apareixien alguns bens de consum, ben escassos fins el moment, mentre que en el camp cultural es procedia a una desglaç que permetia escoltar denuncies tèbies a les pràctiques estalinistes prèvies, a la vegada que també es restauraven per part del règim comunista algunes figures de destacats comunistes repressaliats per l’estalinisme com el cas de Ana Pauker. Però sense cap mena de dubte l’acte més important d’aquest període de Ceausescu fou la condemna que va fer des del balcó de la seu del Comitè central del PCR de la invasió per part de les tropes del Pacte de Varsòvia de Txecoslovàquia, el qual havia visitat unes setmanes abans, mostrant així davant de Moscou la seva intenció de mantenir la “independència” dels comunistes romanesos respecte la URSS. Aquest fet fou realment un cop d’efecte davant d’aquells líders que creien controlar a Ceausescu a l’ombra, ja que la seva acció fou feta d’esquenes al Politburó i per compte i risc propi. Les imatges de Ceausescu parlant a una multitud congregada a la plaça donaren la volta al país i al món i serviren per disparar la popularitat d’aquest tant a dins com a fora de Romania, deixant ben clar que ningú el controlava, i posant en una situació compromesa a aquells que creien que podien fiscalitzar la seva acció de govern, ja que amb un ampli suport entre la població i l’opinió pública mundial havien perdut tota mena de força per desacreditar a Ceausescu com a líder indiscutible del règim comunista romanès.

“A nivell intern Ceausescu va centrar la seva política en augmentar el discurs nacionalista”.

Però a mesura que Ceausescu i el seu més íntim cercle de confiança anava guanyant legitimitat de cara a l’opinió pública romanesa i internacional, anaven apareixent clars i obscurs sobre la seva acció de govern, ja que si d’una banda condemnava l’intervencionisme soviètic i la manca de llibertats del poble txec en la seva via de construcció del socialisme, d’altra banda introduïa mesures de control social, com el reforçament de la Securitate, a la que es dotava de més mitjans econòmics per augmentar el control de l’oposició i l’ascendència d’aquesta en l’opinió pública. Si d’una banda participava en conferències internacionals dels no alineats en favor del desenvolupament dels pobles en pau i llibertat, d’altra banda introduïa fortes mesures pel què fa el control de la natalitat per afavorir un augment d’aquest, fet pel qual prohibia l’abortament, reduint-lo aquest a les dones de més de 40 anys (l’any 1975 seria ampliat fins a les dones de 45 anys) o per aquelles que ja tinguessin un mínim de quatre infants, es considera que més de 500.000 dones moriren entre aquest any i l’any 1989 en abortaments i que cinc vegades més van practicar abortaments il·legals, tot i el risc físic i legal que això comportava. Si d’una banda es dedicava a establir relacions amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, d’altra banda afermava els seus compromisos amb el COMECON i la URSS amb la signatura d’acords comercials en clara posició de submissió envers els soviètics. Així clarament la política de Ceausescu en el camp internacional era la de guanyar-se la posició d’un gran estadista, possiblement acomplexat pel que ell creia manca de legitimitat com a líder.

A nivell intern Ceausescu va centrar la seva política en dos eixos, el primer en procedir a augmentar el discurs nacionalista, fet pel qual introduí tot un seguit d’elements culturals, inventats o no, per tal d’elevar la concepció nacionalista i patriota que tenien els romanesos d’ells mateixos, passant per exemple el règim comunista a lloar a autèntics senyors feudals com fora el cas de Vlad Tepes, Stefan Cel Mare i Mihai Viteazul, entre d’altres, amagant la seva dimensió de noble que oprimia a la població, tot destacant que foren “lluitadors”, “alliberadors” i “pares de la pàtria”, mentre que d’altra banda no tenia cap mena de dubte moral en establir acords secrets amb els governs de la RFA i Israel per “vendre” a aquests governs els ciutadans romanesos d’origen saxó (alemany) i hebreu, ja que si d’una banda aconseguia importants ingressos econòmics, d’altra afavoria la “romanització” de determinades zones de Romania on la presència d’aquestes poblacions superaven, en el cas dels saxons sobretot, més del 50% de la població.

Ceausescu_visiting_Buzau_steel_wire_plant
Nicolae Ceauşescu visita una fàbrica d’acer a la ciutat de Buzău (1970). Fototeca online a comunismului românesc

L’altre gran eix de la política interna de Ceausescu passava per continuar els plans d’industrialització arrencats per Gheorghiu- Dej, tot i que fins el moment els resultats d’aquests plans eren ben aviat modestos i en algun cas eren del tot un sense sentit, com la construcció de mega complexos industrials en zones que fins el moment només agrícoles i que es trobaven lluny dels principals nuclis de producció de matèries primes. Així quan esclata la crisis energètica i econòmica de meitats de la dècada dels anys setanta ràpidament l’economia romanesa va entrar en crisis i a punt de colapsar-se, fet que obliga al govern a demanar crèdits al FMI i al BM en condicions draconianes, fet que acabaria endeutant ampliament a Romania, tot i que fins el moment el deute de l’Estat era pràcticament inexistent.

“A més per acabar de complicar la situació Ceausescu va fer a mitjans dels setanta una visita per la Xina i per Corea del Nord, on va quedar impressionat pel culte que es rendia en aquells estats als líders comunistes”

A mitjans de la dècada dels anys setanta, i amb la crisis ja ben present Ceausescu va començar a mostrar-se com una persona obsessiva. Per por a les conspiracions de palau va desfer-se de tots aquells membres del PCR que creia que no li eren fidels, rodejant-se d’una sort de personatges que només l’adulaven pel fet de poder accedir a quotes de poder. A més la majoria d’aquests col·laboradors es van demostrar com més inoperants que el propi Ceausescu, com ho demostra el fet dels desastrosos plans de reestructuració de l’agricultura romanesa. Aquest sector econòmic, era el més important de l’economia romanesa, però per mancances estructurals i per no haver-se procedit a fer un procés de modernització de la seva explotació en molts dels casos es reduïa a una economia de subsistència.

Ceausescu i els seus col·laboradors van plantejar tot un seguit de plans per terminar amb aquest fet, motiu pel qual van plantejar tot un seguit de mega centres agrícoles per produir de forma industrial productes agrícoles, que s’haurien de destinar al consum intern, però també a l’exportació per tal d’aconseguir els capitals necessaris per retornar els crèdits concedits. A més per acabar amb els excedents de població en el camp es van començar a fer processos de migració interns des de les zones agrícoles bàsicament cap a Bucarest, que va doblar en qüestió d’anys la seva superfície urbana, tot i que aquest procés d’urbanització sovint es feia de forma ordenada i tenint en compte les necessitats dels nous habitants, que d’altre banda ja es consideraven com a mínimes aquestes. Aquest fenomen migratori si ben es cert que permetia la creació d’importants nuclis industrials al voltant de la capital, el que va fer es provocar que no hi hagués força de treball suficient a d’altres zones per produir un desenvolupament més equilibrat en el conjunt del territori i afavorint així l’aparició d’altres nuclis d’industrialització, fet que a la llarga seria un llast, ja que més del 70% dels productes de consum es produïen a Bucarest, que està a un extrem del país, fet que encaria el preu de venda del producte, sobretot derivat dels elevats preus que s’havien de pagar en transport, ja que la capital es trobava allunyada de les principals zones productores de carbó i ferro, així com de petroli, i del principal port de Romania, el de Constanta.

“Ceausescu a les seves Tesis de juliol proclamava que s’havia de procedir a fer la pròpia revolució cultural a l’estil de la que s’estava portant a terme a la Xina, i que en el cas de Romania es plasmaria en la redefinició real de Romania”

A més per acabar de complicar la situació Ceausescu va fer a mitjans dels setanta una visita per la Xina i per Corea del Nord, on va quedar impressionat pel culte que es rendia en aquells estats als líders comunistes, així com les expressions “culturals” que el règim portava a terme mitjançant la realització de concentracions on es procedia a la reafirmació col·lectiva dels “principis socialistes” i on es feia una desfermada exaltació patriòtica. Aquests fets van impressionar tant a Ceausescu que a la seva tornada a Romania va dissenyar amb els seus col·laboradors el que hauria de ser el culte a la persona del “Camarada Ceausescu” i a la seva dona, procedint-se per tant a contractar totes aquelles persones disposades a col·laborar amb el règim per a tal fi. Així pintors, poetes, escriptors i científics a canvi d’una certa prosperitat participaven de la farsa, que arribava a tenir tons surrealistes i patètics, per tal d’exaltar les virtuts i bondats, ja no del règim comunista, sinó del líder comunista per excel·lència. A més Ceausescu per les seves “Tesis de juliol” proclamava que s’havia de procedir a fer la pròpia revolució cultural a l’estil de la que s’estava portant a terme a la Xina, i que en el cas de Romania es plasmaria en la redefinició real de Romania.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...