Han hagut personatges de la història, alguns de força coneguts, d’altres no tant, que han aportat el seu nom per a la posteritat gràcies a alguna característica de la seva personalitat o a algun esdeveniment cabdal de la seva vida. Amb el pas del temps, però, els personatges tendeixen a diluir-se , i el que queda,  només és la cosa.

En recordarem alguns noms, que no son els típics relacionats amb la ciència o l’armament: Wolt, Ohm, Ampere, Watt… o Colt Winchester… o amb la història antiga i mitològica que n’hi ha a cabassos: eròtic, pírric, draconià, salomònic, cesària, platònic, tiberi, herculi, síndrome d’Ulises… el que es vulgui.

Per exemple, l’escriptor florentí del segle XIII Dante Alighieri, tan poc amic dels catalans. De Dant a dantesc, que serviria per definir la situació laboral i d’atur a l’estat espanyol, doncs serveix per definir quelcom terrorífic. Un altre escriptor a cavall dels segles XIX i XX, Franz Kafka, ens donaria un altra adjectiu, kafkià que serviria per definir les declaracions  que fan els polítics sobre la situació dels aturats. Tot plegat podríem pensar que es tracta d’un pla maquiavèl·lic, de l’escriptor humanista Maquiavel, per enganyar-nos. Encara que sempre hi ha masoquistes, de l’escripctor del segle XIX Leopold von Sacher-Masoch, que s’ho creuen tot.

Jules Léotard, il·lustració de mitjans del segle XIX. Imatge: Copyright Victoria and Albert Museum (London).

Les dones també han aportar la seva quota, sobretot en el menjar. Les galetes Maria no són una marca, sinó que és deuen a un homenatge a Maria Alexandrovna Romanov, amb raó del seu casament amb el duc d’Edimburg. O una cosa que es demana sovint els dies de partit de futbol per la tele en obert (quan n’hi ha en obert), la pizza Margarida, en honor a la primera reina italiana Margarida de Savoia (els republicans ja podeu anar a vomitar la pizza!). En menjar també tenim a l’estiu els “polos”, gràcies a Marco Polo qui va crear la primera guia turística d’orient per a empresaris al segle XIII.

No tot són noms bonics. I sinó que li diguin a Charles Cunningham Boycott, el buit que li van fer els irlandesos a aquest administrador anglès al segle XIX va ser tan descomunal que boicot quedaria com a definició. El protegit d’Stalin Viacheslav Mólotov, donaria nom al còctel més conegut, el Molotov, que va tenir molt d’èxit entre els moviments alternatius.

En roba també hi ha algun exemple, a l’artista de circ Jules Léotard devem els leotards, uns pantalons molt ajustats i flexibles que han triomfat paradoxalment entre les dones. I no ens pensem que això s’ha acabat, mai se sap com passa del cert que una cosa passa a ser coneguda pel nom d’una persona. Aquí a Catalunya durant molt de temps demanar un “Stoichkov”, era demanar un pastisset de moda anomenat teòricament “Búlgar”. Encara avui alguna gent el demana. En català el que si que està consolidat és la piquiponiana de l’alcalde del bienni negre de Barcelona, empresari i moltes coses més, Joan Pich i Pon. Recentment hi ha qui diu que l’alcalde Clos li podria fer “obra”… vull dir “ombra” amb les seves cagades, vindrien a ser calcomanies.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...