Malauradament, la història medieval té una imatge popular d’època fosca i violenta que no s’hi avé amb la realitat. El principal culpable d’aquesta imatge va ser l’Humanisme, i d’entre les principals damnificades per aquesta visió, les dones. A l’edat mitjana, especialment al segle XII, va florir la cultura a Europa. I moltes dones van destacar. Lamentablement, l’Humanisme va descartar aquesta etapa històrica relegant a l’oblit personatges com Hildegard von Bingen, que no tornaria a ser reivindicada fins al segle XX.

HIldegard no va ser canonitzada fins al 2012. Se li aptirà l'honir de ser proclama doctora de l'esgléisia. Dels 33 doctors, només 4 són dones, i totes porclamades després de 1970
Hildegard no va ser canonitzada fins al 2012. Se li concedí també l’honor de ser proclamada doctora de l’església. Dels 33 doctors, només 4 són dones, i totes proclamades després de 1970

L’origen del terme “medieval”

Aquesta imatge prové d’un invent cronològic artificial conseqüència de la recuperació dels clàssics durant el Renaixement i l’aparició de la idea d’Humanisme. Tot el que quedava al mig va ser anomenat, quasi despectivament, “com la part del mig entre civilitzacions” o resumidament, “medieval”. Es contraposava el coneixement grecoromà clàssic a tot allò considerat salvatge identificat com a part d’un període que havia finalitzat contemporàniament als humanistes, tot posant en el centre l'”home com a mesura de totes les coses”. És a dir, que tot allò que quedava entre el final de l’imperi romà d’occident al segle V, interpretat com una tragèdia, i l’Humanisme del segle XV, es convertia en “allò del mig que no tenia gaire interès”.

Se li atribueix a l’historiador del renaixement Favio Biondo el mèrit d’haver creat el terme medium Aevum (edat mitjana). El terme va aparèixer publicat al llibre de 1483 Historiarum ab inclinatione Romanorum imperii decades. Tant Favio com el florentí Leonardo Bruni van introduir als seus llibres l’ús de fonts històriques.

En general, les dones d’època medieval i fins i tot moderna que han arribat al coneixement popular, perquè van merèixer ser anomenades pels historiadors, ho van ser per ocupar o emular rols considerats d’home

També traduïren clàssics d’Aristòtil o Plató. La traducció de clàssics, però, va tenir un efecte col·lateral desastrós, com introduir la misogínia en el coneixement. Les dones serien apartades de l’educació fins ben entrat el segle XVIII, i els seus drets no serien equiparats als dels homes fins ben entrat el XX.

L’època de Hildegard von Bingen

Una de les figures que ens ha arribat d’aquell segle XII, i que trenca amb la visió fosca de l’època medieval, va ser Hildegard. Sortosament, s’ha conservat força documentació sobre ella. Tan és així, que la seva música és la més antiga que es conserva documentada d’un autor. Hildegard va ser referent musical, escriptora consagrada, assessora del mateix emperador Frederic Hohenstaufen (Barbaroja), ambaixadora diplomàtica, abadessa, visionària, mística, creadora d’un alfabet i llenguatge propi,  profeta, i creient, i cal afegir, a l’actualitat, símbol del feminisme i icona de l’alliberament sexual. Hildegard va poder fer tot això essent dona al segle XII, i segurament ens deixem alguna cosa.

El segle XII medieval va generar un ambient de tolerància social vers les dones que va aportar moltíssim a la cultura. Moviments com les beguines o les beates, però d’altres com les relacionades amb els càtars o la cultura trobadoresca, arribaren al zènit al segle XII. El cas de Hildegard no va ser un excepció.

L'emperador del sacre imperi Frederic Barbaroja acompanyat dels seus fills. L?any 1150 s'inicia la carrera política de Hindelgard. en ser cridada a la cort . L'emperador i Hildegard travaren amistat i se li confiaren diverses missions diplomàtiques
L’emperador del sacre imperi Frederic Barbaroja acompanyat dels seus fills. L’any 1150 s’inicia la carrera política de Hindelgard. en ser cridada a la cort . L’emperador i Hildegard travaren amistat i se li confiaren diverses missions diplomàtiques

Qui era Hildegard?

Hindegard va néixer el 1098 a Bermersheim vor der Höhe, al sud de Mainz, a l’actual estat alemany de Rheinland-Pfalz. Va ser la filla número 10, pel que es va complir amb el deure del delme i va ser lliurada a l’església per la seva acomodada família. També hi ha la teoria de que va ser lliurada degut a la seva salut precària.

Hildegard va entrar a l’ordre benedictí i va arribar a abadessa el 1136, a la mort de la seva protectora l’anterior abadessa Jutta. Va crear obres científiques que parlaven de salut, tradició popular, natura i medicina, inclòs un receptari de plantes. La seva observació de la natura al segle XII no estava condicionada pel fet de viure en un convent, doncs aquests no eren encara tancats. Es va preocupar, doncs, per l’observació del cos i a ella se li deu una primera descripció d’un orgasme femení. Evidentment, que l’Església ha donat més importància a les seves obres religioses, obviant de vegades les “místiques”.

De fet, va fundar un monestir, no sense reticències per part dels bisbes però amb l’ajuda de la petita noblesa, especialment de les mares del les seves monges. Amb una vintena d’elles fundà el monestir de Rupertsberg l’any 1150. La interpretació d’una possible venjança per part de l’arquebisbe està servida. La secretària personal de Hildegard, Ricardis, va ser nomenada també abadessa i enviada a l’altra banda del país, a Saxònia. De les cartes que s’enviaven, les queixes de Hildegard, i del fet que Ricardis va morir tot just un any després, sembla que de pena, se n’extreu que podrien haver tingut una relació sentimental. D’aquí que sigui considerada, també, un símbol en aquest tema.

L’Humanisme tingué una relació ambivalent amb la dona. Van haver-hi grans dones intel·lectuals, el que donaria pas a la “querella de les dones”. La querella va acabar amb la supremacia masculina i l’adjudicació a la dona del rol maligne (el d’Eva al paradís), el qual, convenientment caricaturitzat, desembocaria en l’adjudicació del rol de manipuladora i conspiradora que la portaria al paper submís d’esposa, sobre la qual s’ironitza pel seu poder domèstic sobre l’home, o la seva part activa socialment que acabaria en la bruixeria

També a partir de 1150 s’intensificà la seva activitat predicadora. No era usual que una abadessa viatgés predicant pels pobles, però ella ho feia. I per això cantava i composava. Els enfrontaments amb la rància i corrupta casta eclesiàstica hi veien una provocació. El mateix emperador va decretar l’any 1163 un edicte de protecció imperial sobre el monestir de Rupertsberg. Tot plegat, amb els constants enfrontaments entre emperador i Roma, amb papes i antipapes, feien de l’esperit lliure de Hildegard un personatge molest als influents bisbes de Mainz o Trier. Hildegard va morir el 1179, als 81 anys.

Com ens ha arribat la seva obra?

Es coneix força d’ella, perquè ja en vida era tractada com una santa. I al poc de morir, el monjo Theoderich von Echternach va deixar constància dels principals fets de la seva vida. Echternach inclou als seus textos declaracions directes de Hildergard. Malgrat això, els seus volums van passar desapercebuts fins al segle XIX. Llavors van ser compilats i la recerca de la seva obra es va incentivar.

Marie-Louise Portmann va ser la biògrafa i coneixedora més important de Hildegard. Inclòs de la Ignota Lingua, un idioma amb alfabet inventat que se suposa que parlaven algunes seguidores seves. Aquesta llengua la consideren antecessora de l’Esperanto i per això, Hildegard és la seva patrona.

Segurament n’hi va haver moltes més de dones, tan o més importants que ella. El problema és que no ens han arribat les seves obres.

Loading Facebook Comments ...