Arran de l’aparició de la revista Divulcat, un projecte d’Enciclopèdia Catalana, ens fem la pregunta del milió que tan de mal està fent a l’ensenyament i al desenvolupament personal de moltes persones. La separació artificial de les ciències es reprodueix encara. Per què no hi tenen representació en aquesta revista les humanitats? Ni història, ni antropologia, ni sociologia… només astronomia, física, química, tot el que comenci pel prefix “neuro” que sempre queda bé, i com a detall de modernitat han inclòs l’apartat de “ciències tecnològiques i naturals”.

Des de quan passa això?

Els ensenyaments clàssics no diferenciaven entre unes i altres ciències. A l’edat mitjana existien el Trivium i el Quadrivium. Al primer s’ensenyava l’eloqüència: gramàtica, dialèctica i retòrica; i al segon les relacionades amb les matemàtiques: aritmètica, geometria, astronomia i la música. El Quadrívium, doncs, tenia tant d’art que de “ciències pures”. Els grans savis d’època moderna sabien tant de filosofia com de matemàtiques. I tan important era aprendre l’art de la dialèctica, com les lleis de la natura.

Les 7 arts lliberals, és a dir, el Trivium i el Quadridium junts, escenificades aquí per dones. Al mig, hi ha Sòcrates i plató sota la presidència de la filosofia.
Les 7 arts lliberals, és a dir, el Trivium i el Quadridium junts, escenificades aquí per dones. Al mig, hi ha Sòcrates i plató sota la presidència de la filosofia.

Les universitats medievals oferien per tant coneixements humanístics generals, en totes les matèries. No seria fins al segle XIX que apareixerien les especialitats i per tant, la separació. El conjunt de les humanitats no es consideraren “ciències”, sinó que es va adoptar per a les facultats els termes de “filosofia” o “geografia i història” perquè es considerava que feien referència a l’home. En part, era una confrontació a les ciències teològiques, que eren les que imperaven a molts ensenyaments. I encara es segueix així.

Ciències no tan exactes

Amb el pas de les dècades s’ha vist que molts supòsits han quedat obsolets. Posem per exemple l’astronomia, que no és res més que l’evolució de l’astrologia de tota la vida practicada per alquimistes o endevins. Des del segle XIX, l’astronomia s’erigeix com a “ciència” i pel camí van caient l’horòscop, l’endevinació, el tarot, la quiromància, i altres pràctiques que els astrònoms havien practicat en llarg de la història i que ara s’anomenen pseudocències. L’aplicació de la tecnologia i del mètode científic en investigació ha fet, però, que l’astrologia sigui considerada avui dia una ciència.

En realitat, tant les ciències humanístiques com les pures, totes, fan servir mètode d’investigació científic, de publicació i divulgació.

El fet que fins fa només uns anys, concretament fins 2006, Plutó fos considerat un planeta, i en canvi ara no, no els fa, pel que es veu, menys científics. Res si total, qui no ha perdut mai un planeta pel camí? Als historiadors però, si no els quadra una data ja no se’ls considera part de la ciencia.

I per parlar d’una de les ciències considerades més “pures”, les matemàtiques. Home, si tan “pures” són, com és que hi ha paradigmes matemàtics? Que 2 i 2 no són 4? Per cert, que els paradigmes també es donen en la programació informàtica. És més, en tant que la representació de les fórmules i la seva interpretació és un invent de signes humà, també està subjecta a interpretacions. Una altra dels handicaps que es troba a la història.

Les ciències frontera

Hi ha algunes ciències humanístiques, malgrat tot, que tenen l’honor de ser considerades “ciència”, o quasi. Són a la frontera, per exemple l’economia. I això que no n’encerten ni una. Si de la història es diu que, malgrat tenir molts coneixements acumulats, no se’n poden fer prediccions (cosa que està per veure), doncs de l’economia, no caldria dir res. Perquè no els quadra mai.

Si radicalment s’ha separat a les humanitats de ser anomenades “ciència”, un efecte semblant ha passat també a l’inrevés. La cultura sovint s’identifica únicament amb les humanitats, i als científics sovint se’ls perdona que siguin uns ignorants mentre sàpiguen fer servir una calculadora o un ordinador. No es relaciona la ciència amb cultura. Quan hom diu “cultura”, hom pensa en un quadre, una poesia o una escola filosòfica, però mai en les lleis de Newton o els avanços en genètica.

Parlant de no encertar, cal referir-se a una altra ciència a la frontera, en aquest cas per la geografia: la meteorologia. Home, exacta, exacta, no seria. Malgrat això, ningú nega que apliquen mètodes d’investigació científics i tecnologia i que poden reproduir fenomens a un laboratori. Ara, d’aquí a encertar-la, no sempre, perquè les condicions varien. Un marge de confiança que als historiadors no se’ns concedeix.

La suposada no predictibilitat de la història

El principal argument per negar el terme ciència a la història és el suposat lliure arbitri que tenim els humans. És impossible, en principi, saber què farà una persona en un moment donat. És més, dues persones, donada una mateixa circumstància i situació, poden optar per solucions diferents de les quals en resultin efectes diferents. Si això fos cert en termes generals, no viurien a una societat, sinó al caos.

Aquestes teories de la impredictibilitat deriven de les dels gran homes, una tendència obsoleta. Per entendre'ns, és com si a Messi el deixessin sol a jugar. Sí, Messi pot ser molt bo, però sense els altres 10 li fotrien un sac. El mateix passa en història amb qualsevol biografia, des de Juli Cêsar a Napoleó, i la societat del seu temps
Aquestes teories de la impredictibilitat deriven de les dels gran homes, una tendència obsoleta. Per entendre’ns, és com si a Messi el deixessin sol a jugar. Sí, Messi pot ser molt bo, però sense els altres 10 li fotrien un sac. El mateix passa en història amb qualsevol biografia, des de Juli Cêsar a Napoleó, i la societat del seu temps.

És a dir, si bé és cert que hi ha excepcions, la majoria dels qui llegireu això ho fareu en un moment d’escaqueo a la feina, o des de casa o a la facultat enmig dels estudis. La majoria de nosaltres anirem  a treballar, de dilluns a divendres, una jornada aproximada d’entre 8 o 10 hores, o anirem a buscar-la si no en tenim, i els menors de 16 anys aniran per obligació al col·legi. I amb només aquesta pauta, hem parlat segurament de més del 70% de la població, ens faltarien els jubilats, i no ens equivocarem. Per tant…comportament impredictible?

Sí, és veritat, tenim lliure arbitri, però també el costum de voler menjar 5 cops al dia, si pot ser. Això vol dir que qualsevol dels qui esteu llegint aquest text, teniu l’opció en acabar de llegir d’agafar tots els vostres diners i tocar el dos a Groenlàndia amb el primer avió que surti. Però ho fareu?

Conclusions

Quan més es veuen les mancances en coneixements generals, i els problemes que genera separar tan radicalment les humanitats de la resta de ciències, és quan s’arriba al mercat laboral. D’entre els tècnics que han seguit itineraris de “ciències”es detecta: falta d’empatia, manca de costum de treball en equip, manca de presència de dones i en casos més extrems fins i tot faltes d’ortografia greus. Pel que fa als qui han seguit itineraris de “lletres”: un desarrelament impressionant respecte les TIC, o la incapacitat de fer operacions matemàtiques bàsiques.

Els famosos manuals d’autoajuda que tant proliferen en l’actualitat, o els conferenciants experts en motivació, en realitat fan pseudociència humanística descafeïnada. Intenten induir valor, autoestima o felicitat, sense aportar ni el fons ni el coneixement de les coses.

De fet, cada cop més entre els alts càrrecs executius i comandaments d’empreses es fomenten els coneixements filosòfics i històrics, perquè aporten exemples reals d’anàlisi i formes diverses de veure i entendre situacions complexes que no s’estudien enlloc més. Són, les necessitats que tenen les ciències.

En resum, ni les ciències considerades “pures”, són tan exactes, ni les ciències considerades d’humanitats són tan poc mereixedores del terme ciència. Potser la ciència no és tan ciència sense les humanitats, ni les humanitats són del tot humanes si no compten amb les ciències naturals. En definitiva, potser resultarà que les ciències no són més que una part de les humanitats?

Loading Facebook Comments ...