Immediatament després del final de les anomenades pels grecs Guerres Perses (o guerres mèdiques) a finals del segle V aC, Atenes va reforçar el comandament de Themistocles. El temor a una altra invasió persa era alt no només per als atenencs, sinó també per a tota Grècia. El 479 aC van començar la construcció de fortificacions a la ciutat, que es varen completar el 470 aC. Entre el 461 i el 457 aC es va comunicar Atenes amb el port del Pireu mitjançant un camí murallat. Esparta, llavors el rival d’Atenes, començava, sota el liderat de Pausànies, un estrany estil de vida que marcaria la posterior història de l’antiga Grècia.

L'Aliança fou emprada per Atenes per a l'enfortiment de la sobirania sobre Esparta
L’Aliança fou emprada per Atenes per a l’enfortiment de la sobirania sobre Esparta. Pericles en fou el gran heroi

Pausànies, com a regent d’Esparta, era el líder de la Lliga del Peloponès, una federació destinada a protegir les ciutats de la península del Peloponès i la reunificació d’Esparta. Pausànies, després d’una campanya conjunta de la Lliga a Xipre, va ocupar Bizanci. L’exèrcit espartiata va arribar a comptar amb una guàrdia de soldats egipcis i perses, i el mateix Pausànies va començar a vestir com un persa. Donat a fets com aquests, va caure en desgràcia i fou acusat de conspiració amb els perses. Tot i que no n’hi havia proves, Pausànies optà per marxar a Bizanci.

La lliga de Delos

Davant l’actitud de Pausànies, els grecs que encara temien la invasió persa van recórrer a Atenes per formar una aliança, similar a la Lliga del Peloponès, que protegís les polis petites. Aquesta federació va ser coneguda com la Lliga d’Atenea o de Delos, i Temístocles en fou el protagonista. Les polis que van unir-se a l’aliança com Quíos, Lesbos i Samos es van veure forçades a proporcionar vaixells a la flota comuna. D’altres polis que no tenien exèrcit, farien una aportació de 400 talents anuals, una quantitat petita que es va mantenir estable al llarg dels anys tot i que les economies i les necessitats de les polis anaven canviant. De facto, la Lliga de Delos va ser administrada per persones designades per Atenes. Cada polis tenia dret a vot, però donada la seva major influència, les decidions les prenia Atenes.

Fins al final de l’Aliança el 425 aC, els seus membres van ascendir a 400!

La necessitat de les polis d’aliar-se amb Atenes va donar a la ciutat la possibilitat d’aprofitar la situació. Els acords per entrar a Lliga no n’especificaven el temps de permanència, i Atenes va intervenir les polis que s’hi oposaren. En el cas de Naxos, destruí les muralles, confiscà la flota i li negà el dret de vot. El mateix va succeir amb Thassos, que va veure la fundació per part dels atenencs d’un nova ciutat, Amphípolis, que afectaria l’economia de l’illa. El general Cimó va intervenir-hi militarment i després d’un setge de dos anys, Thassos es va rendir i tornà a Lliga.

Mapa de la Lliga de Delos, liderada per Atenes. Foto: ancient.eu
Mapa de la Lliga de Delos, liderada per Atenes. Foto: ancient.eu

L’època de Pèricles

Donat que Temístocles, per les seves habilitats com a gran general, havia guanyat molts partidaris a Atenes, els seus oponents polítics començaren a veure´l com un perill i buscaren acusacions contra ell. La conseqüent marxa de Themistocles i Kimon a l’ostracisme va obrir el camí a un altre general: Pèricles.

El paper de Pèricles com a líder de la democràcia atenenca fou determinant i va implementar un programa cultural i arquitectònic de gran abast a Atenes. Per finançar-lo, emprà el fons de la Lliga, sense capacitat de reacció per part de les polis aliades que varen rebre, aixó si, la ciutadania atenenca.

La contribució comuna a les arques de la Lliga, que tenia per objectiu la protecció contra els perses, fou emprada per Pèricles per a evidenciar als estrangers el poder d’Atenes. Endegà la construcció de l’Acròpoli i del Partenó i Atenes es va convertir en un centre de civilització i prosperitat. Aquesta època daurada de Pèricles va resultar, però, financerament i política, destructiva per a la resta de polis no àtiques de l’Aliança.

Lliga de Delos fou un procés homogeneïtzador per part d’Atenes, que arribà a imposar el seu dialecte i moneda a tota l’aliança. Les monedes àtiques va substituir les monedes que s’encunyaven a la resta de polis de la Lliga.

Pèricles intervingué en el conflicte entre les polis de Milet i Samos el 450 aC. Ocupà Samos el 442 aC.

El fet que Grècia no disposés d’una burocràcia desenvolupada va impedir Atenes treure més profit de la situació. Els membres de la Lliga no es sentien pertanyents a un sol imperi, i l’aliança es va trencar inevitablement amb la derrota d’Atenes contra Esparta a la guerra del Peloponès (431-404 aC). Poc abans, Pèricles i Fídies havien estat acusats de malversació de recursos econòmics. Els càrrecs s’arxivaren.

Segona aliança

Cent anys després, el 377 aC, es va establir una Segona Aliança Atenenca explotant el conflicte entre Esparta i Thira (actual Santorini). Aquesta aliança es va generar principalment a través d’acords comercials entre diverses polis. Els membres es reunien i tenien dret de vot, mentre que les decisions havien de ser aprovades per la Gerúsia d’Atenes. Agrupà menys polis, unes 70, que feien contribucions econòmiques que tenien un caire diferent a les imposicions de la primera aliança.

Tebes, al nord d’Atenes, havia desenvolupat una gran flota gràcies al finançament dels perses i guanyava influència a la regió de l’aliança atenenca. Més al nord, l’ascens dels macedonis també s’estenia sobre d’altres regions d’antiga influència atenenca.

El 355 aC amb la guerra aliada, es donà la intervenció de la Segona Aliança. Rodhas, liderada per Mausoleu, es va rebel·lar contra l’aliança. Amb la intervenció dels perses, Atenes va acceptar la retirada d’Àsia Menor. Aquest va ser el final de la Segona Aliança Atenenca.

L’enemic extern fa la unió

La por d’una nova invasió persa, el desenvolupament d’Esparta al Peloponès i la reunificació de la nació grega per una campanya conjunta contra els perses havia creat l’aliança atenenca. Com una Unió Europea prematura, va crear una coalició de ciutats petites però, en el procés, es va produir només el desenvolupament i benefici d’Atenes.

Certament, no fou un imperi ni una hegemonia, ja que aquests encara eren desconeguts pels antics grecs, a diferència de l’imperi persa. L’edat d’or de Pèricles, tal com va ser nomenat el segle V aC, s’havia basat en contribucions financeres de les polis aliades. Malgrat el seu desenvolupament cultural, el seu propòsit era provocar temor als estrangers i veure Atenes com una gran ciutat democràtica, mentre que els seus fonaments van minar els opositors, extingint tots aquells rivals polítics considerats perillosos.


Més informació

Aquest article és una col·laboració de Konstantinos del web historianis.com 

Loading Facebook Comments ...