Dmitri Mendeléiev és un dels més coneguts científics russos. Especialitzat en química, va passar a la història per ser l’endreçador de la taula periòdica. Va trobar la pauta dels components químics, bàsicamentnt confiant en que els forats que quedaven eren simplement elements que quedaven per descobrir. I tan ample. I a sobre tenia raó. Mendeleíev, era el prototip de geni estrambòtic, i altres avenços seus no han tingut la mateixa repercussió mediàtica, tot i ser també molt importants, especialment per a la salut pública, primerament la russa, però també mundial.

SI voleu teniu algú entretingut digueu-li que intenti cercar una foto de Mendeléiev sense barba. No li agradava tallar-se els cabells. Només ho feia una vegada l'any, com a molt.
Si voleu teniu algú entretingut digueu-li que intenti cercar una foto de Mendeléiev sense barba. No li agradava tallar-se els cabells. Només ho feia una vegada l’any, com a molt.

Moltes dificultats per a un mal estudiant

A Rússia Mendeléiev és molt més que el simple creador del papus dels estudiants de química d’institut. La seva carrera va quedar plena d’èxits. Però no tot varen ser facilitats pel més petit d’almenys una dotzena de germans (algunes fonts diuen fins a 17) d’una família modesta de la Sibèria. Com passa de vegades, el gran geni va ser refusat a la universitat de Moscou.

La seva vida va estar plena de desgràcies, el seu pare va morir quan ell tenia 13 anys i ja s’havia quedat cec abans. Varen haver d’emigrar per un incendi a la fàbrica on treballava la seva mare. Va anar a parar a Sant Petersburg amb 16 anys. Allà, acabaria treballant al col·legi on havia anat el seu pare, gràcies a que el cap i el seu pare s’havien conegut.

Al segle XIX s’estava amb la idea que tot era classificable: les espècies, els humans, i també els elements químics. Dalton al 1817 proposà fer una classificació en base al pes dels àtoms. Des 1669 quan Henning Brand va trobar el fòsfor, fins al 1863 s’havien descobert uns 63 elements, actualment en té 118.

A Sant Petersburg se li diagnosticà tuberculosi. Els metges li donaren dos anys de vida, però va sobreviure traslladant-se a viure durant un temps a Crimea, on treballà com a professor. De tornada a Sant Petersburg, va aconseguir treure’s el màster en química el 1856. Acabà el seu postgrau d’investigació durant dos anys a Heidelberg, a Alemanya, on arribaria després de passar per París.

El primer Congrés de Química a Karlsruhe va marcar-lo de per vida. Està considerat el primer congrés científic de la història. Es va celebrar entre el 3 i el 5 de setembre de 1860 i hi van assistir-hi totes les principals figures de l’època. Allà va veure que no hi havia consens ni en les fórmules senzilles, però el discurs de Cannizzaro sobre la importància del pes atòmic en els elements serien la base del seu estudi per a la taula.

Una vida privada agitada

Teòricament, Mendeléiev va ser bigam. El 1862 es va casar amb Feozva Nikitichna Leshcheva. Però al 1876 es va enamorar d’Anna Ivanova Popova, amb qui es va casar sis anys després. Això va ser abans d’aconseguir el divorci amb Leshcheva. I no només durant els tràmits del divorci, sinó que segons l’església ortodoxa (tot i que ell  era deista)  havien de passar 7 anys abans de poder tornar-se a casar, cosa que evidentment no va fer. Ell tenia 43 anys i ella 19.

Mendeléiev assegurava que la idea de la taula periòdica li va aparèixer a un somni, al millor estil surrealista.

El 1865 obtingué el títol de doctor en ciències amb una tesi sobre “les combinacions de l’aigua amb l’alcohol”. Tenia 31 anys. A tot això, l’Acadèmia de ciències russa li va denegar l’accés, segurament per la seva situació personal.

Més que el creador de la taula periòrica

El 1887, durant un eclipsi solar, va pujar en un globus aerostàtic d’hidrogen per intentar fer mesures. La idea era aixecar-se prou com per poder veure l’eclipsi sense interferències, però el mal temps va engegar els preparatiu en orris. Malgrat això, Mendeléiev va decidir que pujaria igualment, però tot sol, sense pilot. No va aconseguir gran cosa a part de jujar-se la vida, però la gesta el va fer prou famós dins el món científic com perquè l’acadèmia de meteorologia francesa li lliurés una medalla.

Tot indicava que el 1903 se’n portaria el Nobel. Però les intrigues i enemistats per enveges personals li ho varen impedir. Svante August Arrhenius era un científic suec que havia guanyat  el premi el 1903 per la dissociació electrolítica. L’influent Arrhenius, amb l’ajuda de Peter Klason, van anar convencent els membres de l’acadèmia fins que van canviar d’opinió i donaren el premi al químic francès Henri Moissan. Arrhenius va acabar essent membre de l’acadèmia.

L’element 101 es diu Mendelevium en el seu honor. En vida els reconeixements li van arribar tard, tothom pensava que estava equivocat en el càlcul del pes de l’àtom, però ves per on, era a l’inrevés, tothom estava equivocat i ell tenia raó! Al 1905 la societat britànica li va atorgat la Medalla Copley

Mendeléiev va ser prolífic i polifacètic. Va impulsar i ajudar a introduir a Rússia el sistema mètric, va crear la primera refineria de petroli, va fer aportacions a l’agricultura com l’ús de fertilitzants i proteccions contra les plagues i l’estudi dels líquids, va dissenyar vaixells i ajudà l’exèrcit amb la creació d’un model de pólvora blanca, d’entre les coses més conegudes. Va ser un personatge complert per a la ciència.

El tema del Vodka

Hi ha una aportació per la qual destacà especialment. Gràcies a Mendeléiev, el vodka té actualment 40º. Anteriorment a ell, el vodka es produïa de forma casolana, sense un estàndard. La beguda més coneguda de Rússia podia arribar a tenir fins a 50º. El govern rus volia controlar-ne la producció i limitar-ne els efectes devastadors de la seva ingesta desmesurada.

Segons el gran químic, 40º era la graduació idònia: per sota, perdria calor, i per sobre d’aquest valor perdria gust i produiria sequedat.  En passar Mendeléiev a dirigir l’oficina de pesos i mesures oficials va establir els 40º com valor l’ideal. El govern rus ratificaria aquesta decisió el 1894. Lluny de ser casualitat, aquest fet va ser conseqüència dels seus estudis de la barreja d’aigua amb l’alcohol i ambde la velocitat d’evaporació amb la calor. Segons Mendeléiev l’ideal era 45,88% d’alcohol per 54,12% d’aigua. El que vol dir que en realitat, el pes real d’un litre de vodka és de 951 grams.

Mendeléiev, com a curiositat final, va morir el 1907 als 72 anys, de grip. Al funeral, una munió d’alumnes (va ser un professor molt estimat) formaren el seguici fúnebre brandant cartells amb la seva taula periòdica. No sabem si amb l’ajuda o no del vodka.

Loading Facebook Comments ...