Falco va ser el nom artístic d’un dels músics de poprock europeus més importants del segle XX. Però per algun motiu, el seu nom no és tan conegut com alguns dels seus èxits. Amadeus, o el mític Der Kommissar. Es deia Johann (Hans) Hölzel i de fet, no era alemany sinó austríac. Concretament, de Viena, ciutat a la que va dedicar una cançó. Falco va morir el 6 de febrer de 1998 als 40 anys en un accident de cotxe. Va ser un personatge carismàtic i problemàtic, i algunes de les seves cançons van ser autèntiques bombes. Especialment la cançó “Jeanny”.

Falco va ser el primer en moltes coses: en cantar rap a Europa, el primer europeu de parla alemanya en ser número 1 als Estats Units, evidentment l’artista austríac que més discos ha venut en llarg de la història, i per suposat, el primer artista europeu que va ser èxit de vendes mundial cantant en una llengua que no era l’anglès

Innovació musical

Falco va tenir formació com a músic de clàssica, però el que li agradava eren les modes americanes i tocar el baix. A Europa, en aquell moment dels 80, estava tot completament monopolitzat per l’anglès. Tots els grups d’èxit que s’hi creaven des dels 80 cantaven en anglès, encara que fossin germànics (Europe, Scorpions i tants d’altres). Es considerava que l’anglès era “l’idioma del rock”.

En la música rock hi ha cançons les lletres de les quals han estat mal interpretades, o han donat peu a lectures que fins i tot han sorprès als propis compositors. És força conegut el cas de la cançó “Every Breath You Take” de The Police. Una cançó angoixant que descriu un assetjament obsessiu contra una dona, però que curiosament, s’ha pres com una cançó d’amor. El cas de “Jeanny” va ser just al contrari.

L’escàndol “Jeanny”

Després de l’èxit sobtat de la cançó, les autoritats van parar atenció en la lletra. I les prohibicions es van anar succeint. Aquí es pot escoltar el tall de l’emissora Bayern 3 anunciant que la cançó quedava prohibida “per raons morals i de bon gust”. El mateix van fer la NDR i la SFB. L’editor de NDR Reinhold Kujawa va dir que “Falco és un idiota”.

A l’Alemanya de l’est, la cançó ja no va ser ni enviada. Mentrestant, grups de feministes blasfemaven contra la cançó. A l’Alemanya occidental, davant la negativa a censurar la cançó, el locutor del telenotícies de la cadena ZDF Dieter Kronzucker va incentivar-ne el boicot. La seva filla i un cosí havien estat segrestats. La seva interpretació de la lletra va ser automàtica i va declarar com algú era capaç de “fer una cançó banalitzant un tema tan terrible”. A estats federals com Hesse, la cançó, si es posava (perquè es va prohibir també als balls), era sempre precedida per un avís.

Com acostuma a passar amb aquests casos, l’escàndol va ajudar notablement a fer pujar les vendes del disc. A Alemanya es van vendre més de 2 milions i mig de còpies de Jeanny. I això que no la posaven enlloc.

La cançó relata una mena de segrest d’una jove. És molt ambigu, també podria ser una discussió de parella. Per la lletra no se sap si finalment la noia és assassinada o víctima d’abusos sexuals, però pel context es pot entendre que sí…o que no. La lletra reflecteix els somnis malalts d’algú que podria ser perfectament un psicòpata. Amb el mateix argument però, Dalí feia quadres als quals anomenava “el gran masturbador” i ningú deia res.

L’ambigüitat comercial de la lletra

Les discussions es van escalfar, més encara jugant amb la possibilitats de parts 2 i 3 de “Jeanny”. Els partidaris de la prohibició parlaven d’una “glorificació de la violència”, i els detractors denunciaven “ment bruta” perquè no hi havia cap evidència ni rastre de violència. Falco va dir que era una cançó d’amor. Va sostenir que es tractava d’una figura imaginada, de la descripció d’una fantasia. La companyia discogràfica jugava a l’ambigüitat controlada.

La cançó pertanyia al disc “Falco 3” de 1985, que portava com a primer single el famós Amadeus. Jeanny va ser el tercer single en ser llançat i va arribar al número 1 de vendes a Alemanya, Àustria, Suècia, Suïssa o Noruega… diguem-ne que va arrasar.

Falco era el malnom d’un saltador d’esquí austríac a qui el músic admirava. Li va copiar el nom com a marca artística

En total, es coneixen cinc parts de la cançó. Tres es van publicar en vida de l’artista, i dues més pòstumament. Les tres primeres foren Jeanny de 1985, que després esdevindria Jeanny (Part 1) de 1986; seguida de Coming Home (Jeanny Part 2) de 1986, i Bar Minor 7/11 (Jeanny Dry) de 1990.  Les versions pòstumes van ser: Where Are You Now? (Jeanny Part III), gravada entre 1985 i 1988 i produïda per a Internet l’any 2000; i finalment The Spirit Never Dies (Jeanny Final) de 1987 i produïda i publicada el 2009.

Portada censurada al grup Scorpions, que en té el rècord amb 5 censurades. Se li veia un pit a la senyora. I també es podrien fer interpretacions de les intencions del senyor. Segurament avui això no escandalitzaria ningú.
Portada censurada al grup Scorpions també el 1986, que en té el rècord, amb un total de cinc portades censurades. Se li veia un pit a la senyora. I també es podrien fer interpretacions de les intencions del senyor. Segurament avui això no escandalitzaria ningú.

Censura o crisi social?

Casos recents, com el de la noia (suposadament- per imperatiu legal-) violada per 5 salvatges a Pamplona, no responen a comportaments induïts pel consum cultural. No sembla que hi hagi relació, doncs, entre el comportament de certs individus i les lletres d’algunes cançons. La hipocresia social és incongruent. Per detectar-la només cal mirar d’altres casos en que no es va arribar ni tal sols a qüestionar els continguts de les lletres. Qui no recorda aquella cançó de Los Ronaldos:” tendria que besarte, desnudarte, pegarte i luego violarte hasta que digas sí”?

Llavors, per què passen aquests prohibicions? Sovint coincideixen històricament episodis d’hipocresia social, amb censura desbocada, en moments de crisi social. La segona meitat dels 80 del segle XX van venir marcats per la crisi del petroli i l’inici de la desintegració de l’URSS. L’Alemanya dividida era la frontera dels dos mons en Guerra Freda. L’eurocomunisme s’estava formant, amb els partits antics en crisi i una onada de conservadurisme amb fortes reconversions, com a l’Anglaterra de Thatcher, semblava que s’havia d’apoderar de tot.

En tot cas, de vegades la pressió d’allò que es considera “políticament correcte” se sobreposa a la més simple lògica del drets a triar i a ser conseqüent amb uns valors humans bàsics. O també es podria dir que: des que el negoci s’imposa a la música, el contingut deixa de ser important.


Més informació

Us deixem la primera part. En ella hi ha totes les característiques musicals de Falco, en una cançó que a Catalunya no va arribar. Piano i orquestra, veu quasi parlada en alemany, amb tornada enganxosa en anglès, arranjaments de rock i una lletra escandalosa.

Curiositat, hi ha la “notícia” del segrest directament incrustada a la cançó. Se sent de fons Newsflash on el presentador real de notícies Wilhelm Wieben , informa d’un “augment dramàtic del nombre de persones desaparegudes” i “un altre cas dramàtic d’una nena de 19 anys que ha desaparegut durant 14 dies”. Com tot a la cançó, pot tenir dobles lectures.

Queda en mans dels qui vegin el vídeo determinar si es tracta d’una obsessió imaginada o d’una incitació a la violència.

Falco – Jeanny

Get Falco´s biggest hits in 1 new Product: https://lnk.to/Falco60 Falco´s biggest hits in 1 Streaming-Playlist: https://lnk.to/Falco60-Playlist Music video by Falco performing Jeanny. (C)1999 DoRo Productions under exclusiv license to Reverso MusikproduktionsgmbH

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here