Les creences son un element aglutinador en qualsevol agrupació humana, i la seva gestió esdevé en la majoria dels casos, una eina de control sobre la comunitat. En qualsevol cas, no hi ha comunicat sense una comunió en l’àmbit del símbols.

Entrada a la ciutadella d'Ullastret (Baix Empordà)
Entrada a la ciutadella d’Ullastret (Baix Empordà)

Donada la impossibilitat de traduir la llengua ibera, l’arqueologia és la principal font directa de coneixement per entendre’n la cultura i suposades creences. Cal anar completant el trencaclosques a partir de troballes materials, del coneixement de l’estructura dels assentaments. També, de fonts literàries d’altres cultures que hi entraren en contacte. Entre el segles VI i IIaC, els ibers mantingueren un necessari i inevitable contacte amb comunitats veïnes de l’àmbit mediterrani i de l’interior de la península , les quals sovint, també es relacionaven entre elles. Com a resultat, l’univers simbòlic iber, basat en elements del món quotidià (natura, agricultura, etc.), anà adoptant elements grecs, celtes i cartaginesos.

Deméter grega o Tanit cartaginesa?

Demeter/Tanit trobada al jaciment del Bordissal deCamarles (font: http://visitmuseum.gencat.cat)
Demeter/Tanit trobada al jaciment del Bordissal deCamarles (font: http://visitmuseum.gencat.cat)

Una de les peces més destacades del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és un pebeter ceràmic amb la representació d’un cap femení. És una peça ibera del segle IIIaC trobada al jaciment del Bordissal a Camarles, Baix Ebre. Hi ha d’altres peces de la mateixa tipologia a diferents jaciments del món iber mediterrani, com per exemple al de Font de la Canya (Avinyonet del Penedès) o al Tossal de la Cala (Benidorm, Marina Baixa, País Valencià). La dona representada ha estat identificada amb Demeter, una de les més importants divinitats de l’antiga Grècia ja que és la deessa de la terra, l’agricultura i dels productes que aquesta proveeix.

La presència d’aquest objecte parla de diversos aspectes de la cultura ibera: per una banda, una figura representada en un cremador està evidentment relacionada amb algun tipus de culte i per tant, és un indici clar de presència d’una activitat que, actualment, definiríem com a religiosa. Per una altra banda, el fet que els ibers empressin una divinitat forània palesa contactes amb la zona de l’actual Grècia i també relacions comercials.

La presència de l’exèrcit de Carthago a la península a partir del segle IIIaC incrementà el grau l’adopció d’elements cartaginesos al món iber, fins al punt d’adoptar-ne les divinitats. D’aquesta manera, la representació del pebeter també podria relacionar-se amb Tanit, divinitat cartaginesa de la fertilitat que tingué força expansió a l’oest de la Mediterrània.

Demeter/Tanit del jaciment de la Font de la canya d'Avinyonet del Penedès. (Font: http://blogscat.com)
Demeter/Tanit del jaciment de la Font de la canya d’Avinyonet del Penedès. (Font: http://blogscat.com)

Més enllà

Les tombes i els tractaments dels cossos son també una font important d’informació pel que fa a possibles creences. Els enterraments dels que en tenim constància requerien de dues fases: primerament es cremava el cos, vestit. Les cendres resultants i els ossos parcialment cremats es col·locaven, nets, en un recipient ceràmic que es posava en un forat al subsòl, juntament amb un aixovar que podia contenir diversos atuells ceràmics, alguns amb gra a l’interior, així com d’altres aliments. Els estris ceràmics es trencaven abans de dipositar-los a la tomba.

Mitjançant l’estudi de l’aixovar funerari doncs, hi ha indicis del perfil del difunt (guerrer, etc.) ja que en certs casos, el cos anava acompanyat per les seves armes, prèviament doblegades o inutilitzades. El fet que s’inutilitzessin bona part dels estris abans de col·locar-los als enterraments s’ha interpretat com la representació del final de  la seva vida útil, relacionant-los així estretament amb l’individu enterrat.

Llances sobre pedra

Nombroses esteles de pedra són un altre indicador de creences o rituals. Son làmines de pedra de grans dimensions amb inscripcions o gravats decoratius o simbòlics Per exemple a Rubí, l’estela de can Fatjó presenta una cara amb una colla de llances gravades en vertical. Ha estat interpretada com un element identificatiu de la tomba d’un guerrer. Les representacions de llances no és ocasional, i es troben també en d’altres esteles (Badalona, Tona, etc.), sovint combinats amb d’altres símbols com la lluna o una rosa de sis fulles.

La lluna, element celeste per excel·lència, és un element que apareix sovint en la simbologia ibera, també a les monedes i se li ha donat una interpretació relacionada amb l’adoració ancestral a la natura. Estrabó parla del costum iber de dansar les nits de lluna plena.

Localització d'enterraments de nounats i ocivàprids a Ca n'Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)
Localització d’enterraments de nounats i ocivàprids a l’entrada d’un dels habitatges del jaciment de Ca n’Olivé (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Enterraments domèstics

En diversos jaciments s’han documentat enterraments humans dins els habitatges. No eren però enterraments com els de les necròpolis, sinó enterrament infantils. En aquests casos, no es practicava la incineració sinó la inhumació. Aquests petits enterraments es localitzen sovint a les entrades de les cases.

Es desconeixen les raons d’aquest tractament dels cossos d’infants. L’únic possible paral·lel mediterrani demostrat arqueològicament el trobem a Carthago, on el culte a Tanit contemplava el sacrifici d’infants. Tot i així, no s’ha pogut establir, ni de bon tros, cap prova concloent de la importació d’aquesta pràctica al món iber.

Seguint en l’àmbit del ritual domèstic, al poblament de la Penya del Moro (sant Just Desvern) és un dels indrets on s’han trobat, a l’interior de les llars, restes d’elements que han estat interpretats com a sacrificis. Així, s’hi ha localitzat restes de més d’una dotzena d’ovicàprids (cabres) enterrats en fosses dins de varis habitatges.

Crani iber enclavat (font: www.mac.cat)
Crani iber enclavat (font: www.mac.cat)

Caps enclavats

Un dels elements més xocants relacionats amb la mort al món iber de l’actual Principat s’han trobat al jaciment d’Ullastret (Empordà), al Poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet) i al Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès).

A les vitrines del museu d’Ullastret s’hi poden observar uns cranis travessats per uns grans claus de ferro. S’ha escrit i teoritzat molt sobre els motius i el significat d’aquesta, als nostres ulls, salvatjada. De fet, aquests cranis foren els protagonistes d’una exposició al MAC fa un parell d’anys.

Tot i que es darreres troballes es donaren a Ullastret el 2012, ja a inicis del segle XX se n’havien trobat al poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet) i al mateix Ullastret. Aquestes i d’altres restes cranials semblen indicar que aquesta part de l’esquelet era objecte de rituals concrets, tot i que no hi ha la certesa de si era un esdeveniment de caire honorífic o per altra banda, som davant la pràctica de clavar el cap dels enemics en indrets públics, a tall de trofeu. El fet que els cranis hagin estat localitzats en carrers, a l’exterior d’edificis, sembla donar pes a aquesta darrera teoria. Tot i així, també podria tractar-se d’una pràctica punitiva o de sacrificis en moments difícils per a la comunitat.

Sincretisme

Aquesta mena de ritual no és exclusiva ni originària del món iber. Son pràctiques ja conegudes a la mediterrània oriental i també a les cultures celtes. El geògraf grec Estrabó (s IaC) esmenta que ‘… en tornar de la batalla [els bàrbars] portaven caps dels enemics penjats del coll dels seus cavalls i els penjaven a l’entrada de les seves cases … els caps dels enemics més il·lustres, conservats en oli de cedre, s’ensenyaven als hostes’.

Altres autors clàssics com Posidoni d’Apamea o Diodor de Sicília també situen l’origen d’aquests rituals al món celta.

A partir del segle III aC i relacionats amb aquestes troballes també hi ha armes amb evidència d’haver estat també enclavades o bé inutilitzades. Normalment, son llances que han estat doblegades o espases o punyals amb el tall malmès, tal i com es documenta també en l’àmbit funerari.

Relíquies?

Les restes humanes trobades en els espais de poblament no es cenyeixen a esquelets sencers d’infants i a cranis, sinó que també s’han documentat part d’esquelets, tant masculins com femenins. Podrien correspondre a una mena de relíquies/record de personatges singulars per a la comunitat. Si fos així, el cas de restes femenins podrien indicar un caire no patriarcal de la societat ibera. Cal però no perdre de vista la possibilitat ja esmentada de sacrificis rituals o bé d’execució de mesures de càstig a individus de la pròpia comunitat.

Culte públic, o privat?

Les evidències mostren un doble nivell d’expressió simbòlica, públic i privat. Els enterraments de nounats i d’esquelets d’animals a l’interior de les llars en són els exemples més paradigmàtics que ens han arribat d’un culte íntim.

L’existència d’una simbologia de caire públic és inherent a una societat organitzada i jerarquitzada. Els caps enclavats i les característiques de certs enterraments ho confirmen. La lectura de l’estructura dels assentaments mostra l’existència, entre els habitatges, d’edificis da majors dimensions amb peculiaritats arquitectòniques. L’arqueologia ha interpretat aquests espais com a punts de reunió, i també com a temples, sobretot, a partir de les troballes de restes d’ofrenes al seu interior, com és el cas del jaciment d’Alorda Park a Calafell (Baix Penedès). El potencial doble paper, que actualment definiríem com religiós i polític, d’aquests espais, és important per a descabdellar l’estructura social ibera.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here