El general serbobosnià Ratko Mladic ha estat condemnat pel TPI a cadena perpètua per crims contra la humanitat. Principalment, se l’acusa de la matança de Srebrenica i l’asedi de Sarajevo. Mladic és considerat el tercer responsable de l’intent de neteja ètnica contra els musulmans de Bòsnia entre 1992 i 1995, juntament amb Slobodan Milosevic i Radovan Karadzic. Mladic, i els seus partidaris, anomenaven “turcs” de forma despectiva als musulmans de Bòsnia. Per què?

“Revenja contra els turcs”

Mladic és orfe de pare. Va morir assassinat quan ell tenia 2 anys durant la Segona Guerra Mundial pels ústaixas.

Mladic és encara un home del segle XIX en molts aspectes. Acusat de ser un salvatge violador dels drets humans, al·legava en la seva defensa que: “les fronteres sempre han estat delimitades amb sang i els estats delimitats amb tombes”.

Als Balcans, les fronteres es van anar estenent de forma anàrquica a mesura que les diferents nacions eslaves van anar guanyant terreny als turcs. I varen proclamar les seves independències. A inicis del segle XIX, encara bona part dels Balcans eren part de Turquia. Els Serbis van començar a lluitar per la seva independència, després de gairebé tres segles d’ocupació otomana.

Els primers aixecaments serbis contra els turcs van ser esclafats a sant i foc. Stevan Sinđelić va ser el líder de la primera revolta (1804-1813), que va de l’assassinat dels ducs serbis el 1804 fins la reconquesta turca de Belgrad el 1813. Destaca el món a banda en què vivien en aquells moments els serbis, completament d’esquenes a les guerres napoleòniques. Just al costat seu, entre l’imperi Habsburg i el venecià, croates i altres minories queien en mans franceses i entraven en les disputes territorials de les diferents potències. Els serbis s’ho van haver de fer tot, tot  sols, contra els turcs. D’aquí que Madic parlés encara, referint-se a les seves accions contra als musulmans bosnians, com de “venjança, o revenja contra els turcs”.

Les revoltes sèrbies no eren només inicialment un tema nacional, ètnic i religiós (que també) sinó especialment social. El període del primer aixecament es va aprofitar per abolir les servituds feudals. També es van crear escoles, i es prestigià l’idioma serbi. Dimitrije “Dositej” Obradović, va ser el gran impulsor d’aquestes reformes seguint les idees de la il·lustració i el racionalisme

La primera revolta sèrbia

El 1801, oficials renegats de l’exèrcit turc, anomenats dahijes, van prendre el control de Sèrbia després d’assassinar el paixà Hadži Mustafa. Els dahijes van funcionar de facto independents del sultanat, però foren molt durs contra la població sèrbia. Els serbis van demanar ajuda al sultà i els dahijes, tement que els serbis es revoltessin en favor del sultà, van organitzar una matança de líders serbis l’any 1804, anomenada “Matança del Knezes”.

Els caps dels líders serbis assassinats van ser exposats públicament per a escarni. Aquesta matança va ser l’esclat de la primera revolta sèrbia. En una primera fase, els rebels serbis van derrotar els principals líders dahijes, eliminant els delegats locals. Ja posats, també van intentar de deslligar-se del jou otomà.

El "Sanjak de Smederevo" el terrotori que els dahijes van fer seu. Tocant al Danuvi hi ha Belgrad, llavors el límit, avui al centre de Sèrbia
El “Sanjak de Smederevo” el terrotori que els dahijes van fer seu. Tocant al Danuvi hi ha Belgrad, llavors el límit, avui al centre de Sèrbia

La torre de calaveres

A la batalla del Turó de Čegar, el lider rebel Stevan Sinđelić va quedar encerclat per les forces otomanes el maig 1809. Hurşid Ahmed, enviat especialment per acabar amb la revolta del Sanjak de Smederevo i també conegut com el Pashalik de Belgrad, dirigia les tropes turques des de feia tot just dos mesos.

Stevan Sinđelić, davant la impossibilitat de defensar el turó, va prendre la decisió de, abans que deixar-se prendre com a presoner, fer-se volar pels aires juntament amb els seus compatriotes. Sabia que segurament, els esperava l’empalament. Així doncs, el moment en que entraven els otomans, Sinđelić va fer esclatar tots els barrils de pólvora al seu abast. Van morir tots els defensors i un munt d’atacants. Per aquest gest, Sinđelić és avui recordat com un heroi nacional.

L’escarni turc contra els serbis, malgrat tot, no se’l van estalviar. Els caps dels morts serbis van anar a parar a la construcció d’una torre quadrangular. Aquesta torre, situada en un indret estratègic de camí cap a Constantinobla, havia de servir de recordatori de qui manava. . La torre s’anomena popularment Ćele Kula, o torre dels cranis, a la ciutat de Niš. El 1809, hi varen incrustar el cap de Sinđelić i el seus homes.

La torre al seu emplaçament original el 1878. Primer va ser coberta amb una pèrgola, i després es va constuir una capella al seu voltant consagrada el 1894.
La torre al seu emplaçament original el 1878. Primer va ser coberta amb una pèrgola, i després es va constuir una capella al seu voltant consagrada el 1894.

Camí de la independència

Després de l’enèsima guerra turco-russa (1806–1812), els otomans van aprofitar per acabar amb la primera gran revolta sèrbia. Els russos no podien ajudar els seus aliats serbis i el 1813, els otomans entraren de nou a Belgrad. Finalitzava així la primera revolta sèrbia.

Malgrat tot, l’èxit de la primera revolta seria la conseqüència de posar en marxa la segona, que començà el 1815. I aquesta ja seria definitiva, amb la creació del Principat de Sèrbia el 1817, un estat finalment reconegut internacionalment el 1878. Aquell mateix any, un cop es va retirar el Paixà de Niš, l’exèrcit serbiva inicià la recerca de calaveres.

Algunes les havien enterrat  familiars, altres simplement havien caigut, moltes havien estat robades com a tètric souvenir i d’altres simplement retirades pel mateix Paixà de Niš el 1860 vista la nul·la efectivitat de la torre a l’hora d’estendre el terror a la població sèrbia. Al revés, aquella torre recordava la sagnant repressió i escarni a que havien estat sotmesos els serbis sota l’imperi otomà.


Què visitar?

Evidentment, la torre de calaveres. Considerat un dels monuments més terrorífics del món. Inicialment estava configurat pels cranis de 952 soldats serbis. 17 per cadascuna de les 56 files. Es conserva l’original a Niç i al lloc de la batalla, actualment hi ha un monument a l’heroi i una capella.

http://www.ni.rs/cegar-hill.htm

Aquesta és una reconstrucció de la torres sencera:

Skull Tower – historical 3D reconstruction

This is a video presentation of my personal project – 3D reconstruction of historical monument Skull Tower(Ćele Kula). My name is Dejan Baćković, I’m a 3d artist with 10 years of experience and I primarily focus on development of game objects and animations.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here