Un dels episodis més desastrosos per la República romana fou la batalla de Cannae el 216 aC. L’exèrcit romà fou anihilat per les tropes cartagineses d’Aníbal, que havien travessat els Alps provinents d’Àfrica fins a arribar al cor de la península itàlica.

Entre els romans i els cataginesos

Aquest conflicte, la segona guerra púnica (218-201 aC), donà lloc als inevitables efectes col·laterals. El més important per al nostre territori fou l’arribada dels romans el 218aC a Empúries. El seu objectiu era tallar la ruta d’aprovisionament cartaginesa provinent de Carthago (actual Tunísia), que creuava l’estret i avançava cap al nord seguint el llevant peninsular. El camí que hauria de seguir l’eix mediterrani (sense passar per Madrid), vaja.

Ara bé, què varen trobar els romans a la seva arribada a la península? Doncs no només cartaginesos, que també eren nouvinguts, sinó també, evidentment, població autòctona. Eren les comunitats que posteriorment foren batejades com a “iberes” pels historiadors de l’antiguitat, concepte que encara emprem actualment.

Kalathos Iber (font: odisseu.cat)
Kalathos Iber (font: odisseu.cat)

Fonts

Les primeres referències al poble iber les trobem, com de costum, a la literatura de l’antiga Grècia. Aquestes referències gregues però, no foren escrites fins gairebé 1.000 anys després pel geògraf romà Ruf Fest Aviè, a la seva obra Ora Marítima. Partint de les fonts del segle VIaC, Aviè descriu les costes mediterrànies de la península Ibèrica i parla d’un riu que fa de límit entre els pobles tartesis, a l’oest, i els ibers, a l’est. Aquest riu el podríem identificar com l’actual Guadiana, a Andalusia. També exposa que els ibers s’entenien, organitzats en tribus, fins al mont Pirineu. Ara sabem que l’extensió territorial de la cultura ibera avarcava des d’Andalusia fins al Llenguadoc. Podríem marcar els límits en els rius Guadiana i Erau.

Heracleu de Milet (s.VI aC) també n’esmenta la organització tribal i cita el nom d’algunes: com els Indiketes i els Ausetans, també referenciats per Aviè. Tot i que els límits geogràfics descrits per ambdós no coincideixen del tot.

Altres historiadors posteriors com Ptolomeu (s II dC) i Plini el vell (s I dC), a Historia Natural (llibre III, 4, 21) parlen de la distribució de les tribus tres segles més tard, al segle IIIaC. Esmenten els Ilergets i Ilercavons, a la zona de l’actual Lleida, i també tornen a referir-se als Indiketes a la zona de la ciutat d’Indika, que posteriorment s’anomenaria Empúries.

Kalathos. Símbol iber per excel·lència

Hi ha elements que esdevenen icones de certes cultures. Veient-los, no calen paraules per saber a quina civilització o poble ens referim. La ceràmica, donada la seva naturalesa de llarga durada, permet als arqueòlegs identificar amb certesa cronologies i procedències a partir de la observació de les formes dels atuells, la pasta i la seva decoració. La troballa en un jaciment de ceràmica sigilatta (anomenada això pels relleus que presentava) ens confirma un període d’entre el segle I aC i el III dC. això és, època romana.

En el món iber, es donà una forma única. Un recipient cilíndric amb una vora plana que prenia forma d’un barret de copa al revés. És el kalathos. Aquesta forma ceràmica, produïda a partir del segle III aC, ha esdevingut, pels arqueòlegs i estudiosos actuals, tot un símbol de la cultura ibera, tot i que no l´únic.

Muralla del poblat iber d'El Brull (Seva, Osona) (font: odisseu.cat)
Muralla del poblat iber d’El Brull (Seva, Osona) (font: odisseu.cat)

Presència ibera a la mediterrània

Els mateixos autors antics esmenten la presència d’ibers en diferents indrets de la mediterrània. Per exemple, es documenta la seva presència a la mediterrània oriental, comerciant amb salaons a Atenes. Una altra faceta dels ibers és el seu paper com a mercenaris. Foren presents a Sardenya ja al segle VI aC, a les files de l’exèrcit cartaginès. Un segle més tard, Heròdot els situa a Sicília concretament, a la batalla d’Himera (480 aC), i també al setge de la ciutat de Selinunt. També a Sicília i a partir d’inicis del segle IVaC, hi ha constància de mercenaris ibers al costat dels grecs a l’exèrcit de Siracusa.

Llengua

Malgrat emprem el mot “iber”, desconeixem com s’anomenaven aquestes comunitats a ells mateixos. Això és degut, principalment, al desconeixement de la seva llengua. La tasca dels arqueòlegs ens ha proveït d’inscripcions sobre làmines de plom, ceràmica i monedes. Això ha possibilitat conèixer l’alfabet, tot i que no som encara capaços de traduir-ne els textos apart de noms propis i topònims. Algunes notícies aparegudes fa uns anys en la línia del desxiframent de l’iber, eren simplement falses.

Distribució de les tribus iberes al territori de l'actual Principat (Font: wikipedia)
Distribució de les tribus iberes al territori de l’actual Principat Actualment, s’han identificat fins a 12 tribus diferents. Els Indigets a la zona de les comarques Gironines, els Ausetans a Osona, Laietans al Vallès i costa central, Cossetans al Penedès i Garraf, Ilercavons a les terres de l’Ebre, Ilergets a la conca del Segre, Lassetans al Pallars, Arenosins a l’Aran, Andosins a Alt Urgell i Andorra, Ceretans a Cerdanya, Bargusins al Berguedà i Lacetans a Solsonès i Bages. (Font: wikipedia)

Civilització autòctona

La informació que ens ha arribat dels ibers fou elaborada per d’altres cultures que hi entraren en contacte. Els grecs i sobretot, els romans, que s’hi enfrontaren als segles II i I aC i els dominaren), aportaren la visió del món iber que s’ha vist tradicionalment com una societat d’estructures senzilles i poc desenvolupada. Aquesta imatge s’ha revelat falsa.

Algunes evidències arqueològiques, com representacions escultòriques, o la presència d’habitatges de grans dimensions que podrien ser palaus o els diferents aixovars trobats a les tombes, indiquen la realitat d’una clara estratificació social. Amb una aristocràtica, una classe guerrera i sobretot, una majoria de camperols.

Alguns jaciments presenten importants elements defensius, com el cas d‘Els Vilars a Arbeca (Les Garrigues), Ullastret a l’Empordà o el Brull, a Osona. La presència de fortificacions ens indica que els assentaments ibers seguien un patró d’assentament, reticular, que s’adaptava als recursos agrícoles de l’entorn i la orografia.

Àmfora ibera (font: odisseu.cat)
Àmfora ibera (font: odisseu.cat)

Activitat econòmica

El principal recurs econòmic era l’explotació agrícola. La majoria d’assentaments presenten sitges o dipòsits excavats al subsòl. S’hi emmagatzemava cereals tant per al consum de les mateixes comunitats com per a l’intervanci comercial. Troballes de ceràmica provinent d’altres parts de la Mediterrània, així com la presència de diferents tipus de moneda, apunten a l’existència d’aquests intercanvis.

La presència d’una religiositat a la vida dels ibers es constata en les troballes de restes de santuaris i objectes emprats en rituals, així com de petites figuretes de divinitats de ceràmica o de bronze, esteles de pedra o enterraments de nadons sota determinades àrees dels habitatges.

Totes aquestes pinzellades, doncs, ens diuen que som davant de l’estudi d’una civilització complexa que anirem desenvolupant.


Què visitar?

Ruta dels Ibers / Rutes / Home – Museu d’Arqueologia de Catalunya

El Museu d’Arqueologia de Catalunya, com a Museu Nacional, el seu objectiu és conservar, investigar i difondre els vestigis arqueològics que il·lustren l’evolució històrica, des de la prehistòria a l’època medieval.

Informació general museu

El Museu de Ca n’Oliver és un edifici de nova construcció que es va inaugurar el 10 d’octubre de 2010. Va ser projectat per l’equip d’arquitectes AV 62 Arquitectes SLP. En el seu finançament van participar institucions com la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, AGBAR Aigües de Barcelona, Abertis i l’Ajuntament de Cerdanyola.

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental).

 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here