Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel és una d’aquestes dones injustament enterrades en la història pel seu propi l’èxit, superada en fama pels qui van ser els seus protegits, tots homes. Potser perquè el seu caràcter no va tenir res d’extraordinari, no va ser una dona revolucionària, ni de pensaments avançats per la seva època. Això sí, estava dotada d’un gran sentit cultural i sobretot, va ser una dona independent i decidida. Una mare que s’estimava els seus fills. Tant, que va convertir-se en la principal causant d’un moviment cultural que marcaria la història de la humanitat.

Anna Amàlia era una gran experta en música. A la seva biblioteca es conserven moltes de les seves partitures. (Foto: http://www.wikiwand.com)
Anna Amàlia era una gran experta en música. A la seva biblioteca es conserven moltes de les seves partitures. (Foto: http://www.wikiwand.com)

Els precursors del romanticisme

L’Sturm und Drang, literalment “tempesta i empenta”, va ser un moviment cultural de la segona meitat del s.XVIII. Oposat a la il·lustració, o Aufklärung en alemany, va ser percussor del romanticisme més dur iniciat a final del mateix XVIII. En general, és un període cronològic ignorat a Catalunya.

Els seus membres més destacats són figures universalment conegudes de la literatura, l’art i també la música: Goethe, Schindler, els fills de Bach, Haydn, i fins i tot Mozart va arribar a rebre’n influències.

I què tenien en comú tota aquesta gent de l’Stürm und Drang? Doncs una ciutat, Weimar, i la duquessa que els patrocinava i afavoria un marc de llibertat en que s’hi poguessin expressar lliurament. Aquesta persona va ser Anna Amàlia.

Amàlia, la música i els seus fills

Amàlia va tenir dos fills, Carles i Frederic. Essent molt petit el primer i estant embarassada del segon, va morir el seu marit amb només 21 anys. Amàlia en tenia només 19. Quan es van casar, ella en tenia 16. Es va quedar sola. Al seu càrrec quedaven dos nens i un territori cobejat per tots els veïns. Ara bé, per part de mare, l’avi d’Amàlia era el rei de Prússia Frederic Guillem I, ni més ni menys que el “rei sergent”. És a dir, que de fermesa segur que no li’n faltava.

Tot i ser una nena, va tenir una educació igual a la dels seus germans, cosa que no era normal a l’època. I va destacar en molts àmbits.

Goethe va escriure una autobiografia que arriba fins el 1775, quan va passar a ajudar al seu alumne i deixeble el duc Carles de Weimar. El fill d’Amàlia. De fet, un detall poc conegut de Goethe, es que va arribar a ser ministre.  Entre les seves funcions, tenir cura de la biblioteca més important d’alemanya llavors, i fins avui, la Biblioteca Duquessa Anna Amàlia

Carles arribaria a ser Gran Duc. Amb l’ajuda de la seva mare, va salvar els mobles de les invasions napoleòniques, amb gran prestigi. El 1816 i donat el seu tarannà humanista, impulsaria limitacions en les seves prerrogatives, el més semblant a una protoconstitució.

Weimar

La ciutat pertanyia al ducat de Sachsen-Weimar-Eisenach, format el 1741 per la fusió de Saxònia-Eisenach amb Saxònia-Weimar. Aquests territoris formaven part de l’actual Turíngia.  A Weimar, Anna Amàlia creà un teatre d’afeccionats dirigit per Goethe, en el que s’hi feien tota classe de representacions, destacant les d’òpera. E aquestes últimes, la protagonista principal fou la cantant Corona Schröter (1751-1802), que representà els rols d’Ifigènia i Erlkönig i d’altres, cosa que dóna mostres de l’altura d’aquest teatre d’afeccionats.

Políticament, la cultura d’Amàlia també es feia palesa. Tot i que va quedar sovint a l’ombra del seu fill qui, a partir de 1775 va prendre el poder en arribar a la majoria d’edat. Algunes de les seves iniciatives tenien a veure amb la maternitat, com la creació d’escoles públiques i una casa de maternitat per als parts. Altres eren relacionades amb la seguretat i la millora de la qualitat de vida, com treure els graners fora de la ciutat per evitar els incendis, o impulsar l’enllumenat públic.

Amb tot, no sempre va ser ben entesa per la seva població. El 5 de maig de 1774 va haver-hi avalots a Weimar. L’endemà, un incendi va cremar del tot el palau de la ciutat, fet ralacionat amb les càrregues i penúries imposades a la població per la guerra dels 7 anys (1756 a 1763) pel control de Silèsia. En part, l’arribada del seu fill al poder va servir per apaivagar les protestes.

La mare del romanticisme alemany

Anna Amàlia va governar per tant 17 anys. El 1772 publicà la seva autobiografia, anomenada Friis oder stirb (“menja i calla”). Hi descriu la necessitat de reinventar-se. Per això, d’alguna manera, Anna Amàlia era un reducte de societat oberta enmig d’una Europa absolutista. 

Per reinventar-se, els professors de la universitat de Jena i tota mena d’artistes eren benvinguts. No calia disposar de títol nobiliari. Anna Amàlia, un cop deslligada del govern, fins i tot va anar dos anys a viure a Itàlia. En dominava l’idiomai li agradava el país. També parlava francès, i llegia llatí i grec.

Les tertúlies a l'aire lliure com aquesta eren populars. En aquest retrat Schiller parla davant Anna, al seu costat hi ha Göethe i Herder representats. . Pintura de Theobald von Oer, 1860
Les tertúlies a l’aire lliure com aquesta eren populars. En aquest retrat Schiller parla davant Anna, al seu costat hi ha Goethe i Herder representats. Pintura de Theobald von Oer, 1860

Les converses setmanals a ca l’Anna es van fer famoses. Goethe, Wieland, von Knebel, Eckermann, Einsiedel… hi tenien animades controvèrsies. D’aquí en sortien obraes de música, poesia, contes breus… El mateix Wienland va ser tutor dels dos fills d’Anna Amàlia i va tenir una gran influència en la literatura alemanya contemporània. El retratista Klauer va retratar la majoria dels intel·lectuals de Weimar.

Una vida privada intensa i discreta

Per cert, Anna Amàlia va romandre vídua la resta de la seva vida. Algunes veus deien que se n’estava molt, de Goethe, però és força conegut que Goethe tenia una clara tendència pels nois. Hi ha testimonis que afirmen haver trobat cartes d’amor entre tots dos, però es van perdre. Quan es van conèixer, Amàlia tenia 36 anys, 10 més que Goethe. Amb tot, Goethe va escriure l’epitafi d’Anna quan aquesta va morir el 10 d’abril de 1807:

„Erhabenes verehrend, Schönes genießend, Gutes wirkend.“


Més informació

Què visitar. Indispensable la biblioteca Anna Amàlia. És un important centre turístic, tant que es recomanable demanr cita per visitar-la amb antelació:

Biblioteca de la Duquesa Anna Amalia

Situada muy cerca del Castillo de Weimar, es famosa principalmente por su sala Rococó, paradigma del interés creciente por la literatura y las ideas ilustradas en la Alemania de finales del siglo XVIII, y por ello declarada Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Su construcción fue impulsada por la Duquesa Anna Amalia, y se…

 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here