En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa

Aquesta frase no l’escrigué un líder independentista sediciós, sinó una de les figures més destacades tant de la literatura com del republicanisme espanyol, Antonio Machado. Posava de manifest un destacat nivell d’autocrítica cap a la societat que li havia tocat viure.

Placa que indica l'edifici on nasqué Antonio Machado
Placa que indica l’edifici on nasqué Antonio Machado

D’origen andalús, aquest autor de la Generació del 98, formava part d’un moviment sorgit arran de l’actualitat històrica d’Espanya. Molt condicionada per la pèrdua de les darreres colònies americanes, acabà els seus dies el febrer de 1939 a la Catalunya nord, concretament a Cotlliure, on s’hi havia exiliat després de la recent victòria feixista. En la seva fugida, havia passat per València i Barcelona, on hi havia arribat l’abril del 1938. Va fixar la seva residència provisionalment a l’Hotel Majestic per passar, al cap d’un parell de setmanes, a la Torre Castanyer de Sant Gervasi.

Les aspiracions de Catalunya

La valoració de Machado com a literat està segurament fora del nostre abast, però l’objecte d’aquest article no és tant aquest aspecte com les idees polítiques referents a la unitat d’espanya. I sobretot, la seva opinió sobre Catalunya, que expressà per escrit més d’una vegada tant a nom seu com de personatges que havien esdevingut el seu alter ego. Un d’aquests era Juan de Mairena, nom sota el qual publicava a la revista “Hora de España” on el 6 de juny del 1937 escrivia:

“De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos, extremeños, castellanos, etcétera, antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse.”

Portada de la revista "Hora de España".
Portada de la revista “Hora de España”.

Opinions per l’estil no son estranyes entre l’esquerra espanyola. No son pas exclusives de la dreta rància. Sovint esdevenen el punt de trobada que sobretot avui, constatem des d’Aznar fins a Alfonso Guerra, aquell qui es feia en pinxo parlant de passar el ribot a l’Estatut del 2005, orígen i motor del procés que ens ha portat a l’actual situació de pre-independècia.

De fet, els projectes d’estatut de Catalunya sempre han tensionat l’estat espanyol donant lloc a un tancament de files de dretes i esquerres. És allò tan sonat d’”antes roja que rota”. El primer estatut d’autonomia redactat a Catalunya començà a caminar a Núria el juny del 1931. Era el resultat a la baixa de la proclamació el 14 d’abril, per part del President Macià, de la República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques. La proclamació se sustentava en una important victòria de les esquerres a les eleccions del 12 d’abril.

Tot i que l’estatut era una sortida per part del govern espanyol, que no tenia intenció d’instaurar un estat federal, el projecte inicial arribà a les Corts espanyoles despès de ser aprovat per la immensa majoria de municipis catalans. Pràcticament és sobrer dir que fou discutit, retallat i adaptat a la posterior Constitució de la República Espanyola, aprovada el desembre del mateix any.

L’anticatalanisme de Machado

És aquest ambient d’oposició al text originari de l’Estatut de Núria que el juny del 1932, Machado escrivia en una carta a Guiomar, sobrenom de la seva musa Pilar de Valderrama Alday:

La cuestión de Cataluña sobre todo, es muy desagradable. En esto no me doy por sorprendido, porque el mismo día que supe el golpe de mano de los catalanes lo dije: “los catalanes no nos han ayudado a traer la República, pero ellos serán, los que se la lleven”. Y en efecto, contra esta República, donde no faltan hombres de buena fe, milita Cataluña. Creo con Don Miguel de Unamuno que el Estatuto es, en lo referente a Hacienda, un verdadero atraco, y en lo tocante a enseñanza algo verdaderamente intolerable.

Creo, sin embargo, que todavía cabe una reacción a favor de España, que no conceda a Cataluña sino lo justo: una moderada autonomía, y nada más. Ortega y Gasset ha dicho a mi juicio algo muy atinado sobre la psicologia del catalanismo; Sánchez Román ha estudiado muy bien el aspecto jurídico de la cuestión. Veremos. Yo todavía no he perdido todas las esperanzas”.

En aquest text, Machado expressa el seu acord amb Unanmo i fa referència a Ortega i Gasset segons el qual, el “problema català” no es resoldria amb l’Estatut, ja que era una qüestió de calat donat que el nacionalismo particularista que comportava caldria suportar-lo per sempre, i veia inacceptable concedir sobirania a Catalunya per tal d’alleugerar la situació.

Retrat d'Antonio Machado per Leandro Oroz (font: wikimedia)
Retrat d’Antonio Machado per Leandro Oroz (font: wikimedia)

El debat del nomenclàtor

Està clar que les paraules de Machado sobre la “qüestió catalana” responen a la situació donada en aquell moment, i cal situar-les en el context del moment i de l’entorn en el que es movia el poeta. No obstant això, no és excusa per voler amagar-ho. De fet, s’ha demostrat amb el pas dels anys que son posicionaments comuns a bona part de la classe política espanyola.

El passat mes d’agost, vam ser testimonis d’una ofensiva vergonyosa a la premsa basada en una informació feta pública quatre mesos abans. Certs mitjans no han tolerat que s’hagi titllat Machado d’anticatalanista, i menys encara que aquesta informació pogués afectar el nomenclàtor de Sabadell.

Encara podríem afegir de Machado, en contrast amb el posicionament català, el seu jacobinisme declarat, i el seu menyspreu a idees com el pacifisme.

Debat testicular típic espanyolista

Sorprèn que tota l’argumentació exposada es basava en insults i suposicions. En cap cas però, s’anà a cercar el perquè d’aquesta afirmació ni s’han posat sobre la taula les opinions reals de Machado. Quin problema hi ha en posar-ho negre sobre blanc?

Potser l’explicació cal tornar-la a cercar en paraules posades en boca de Juan de Mairena: “En España no se dialoga porque nadie pregunta, como no sea para responderse a sí mismo. Todos queremos estar de vuelta, sin haber ido a ninguna parte”.


Més informació

proclamació de la república catalana

No Description

 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here