Durant el segle XVIII era molt habitual la presència de servents africans a les corts europees. La majoria de monarques tenien al seu servei uns quants criats d’aquella procedència per donar un toc exòtic als palaus reials o imperials. A diferència dels esclaus raptats a les costes africanes i portats a les plantacions colonials americanes on els esperava el pitjor, molts d’aquests africans de palau aconseguiren un nivell de vida prou acceptable. Alguns esdevingueren personatges influents.

Aquest fou el cas d’Ibrahim Petròvitx Hannibal (o Gannibal, en transcripció russa), un exesclau africà que arribà a ostentar un gran poder a la Rússia imperial del segle XVIII. De ser comprat en un mercat esclavista de Constantinoble (actual Istanbul) va passar a ser un enginyer i militar reconegut. Els seus descendents – com veurem – es compten entre els millors representants de la literatura russa.

De l’Àfrica a Sant Petersburg

Ibrahim Hannibal – anomenat el negre de Pere el Gran o el primer general negre d’Europa– tingué un origen força incert. Les fonts tradicionals indiquen que el noi nasqué a Abissínia (a les actuals Etiòpia i Eritrea), tot i que alguns investigadors el fan originari del Camerun.

Nascut a finals del segle XVII, Ibrahim era gairebé un nen quan fou capturat pels turcs i portat a Constantinoble per ser venut com a esclau. Ser-ho tota la vida o convertir-se en eunuc era el seu destí. Per sort per a ell, un diplomàtic rus el va comprar el 1703 i el va portar a Rússia per posar-lo al servei del tsar.

Hi Hi ha un conflicte cultural entre Etiòpia i Eritrea per a erigir-se com a pàtria originària d’Ibrahim Hannibal. A les dues capitals –Addis Abeba i Asmara- hi ha monuments i carrers dedicats a Hannibal. A aquesta lluita per  la paternitat també s’hi ha afegit un altre estat africà: el Camerun.

Patge de la cort

El tsar Pere I el Gran (1672-1725) tenia al seu voltant una cort de bufons, nans i patges de tota mena. Tot i el caràcter despòtic i imprevisible del monarca – víctima freqüent de grans borratxeres i de canvis sobtats de caràcter-, quan agafava afecte per algun dels seus servents, aquest es podia considerar afortunat. 

Pere I copsà en ell una gran intel·ligència i vivesa i el va promocionar dins el seu seguici. El patge Ibrahim el va acompanyar en nombroses campanyes militars, on el noi captava immediatament les estratègies i els moviments bèl·lics. A causa del seu origen africà, el començaren a anomenar Hannibal en honor d’un altre militar africà de l’Antiguitat, el cabdill cartaginès Anníbal. El 1716 el tsar deixà que Ibrahim pogués estudiar enginyeria i matemàtiques a França.

El jove Ibrahim, adoptà el patronímic Petròvitx en honor al seu protector. El tsar Pere I
El jove Ibrahim, adoptà el patronímic Petròvitx en honor al seu protector. El tsar Pere I

Una carrera exitosa

A França, Ibrahim estudià en diverses acadèmies militars i participà fins i tot en la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), que enfrontava França i els seus aliats contra Espanya. El 1723 retornà a Rússia, on exercí d’enginyer militar i anà escalant posicions dins del rang social. No obstant això, després de la mort del tsar Pere (1725) fou exiliat a Sibèria a causa del seu posicionament en les lluites entre nobles posteriors a la mort del monarca.

Tot i aquesta caiguda, a l’exili siberià Hannibal va poder exercir el seu títol d’enginyer i comandant militar. El 1730 fou perdonat i va tornar a la Rússia europea. A Sant Petersburg es responsabilitzà de la construcció de diverses fortificacions. El 1756 fou nomenat General-Enginyer, és a dir, un càrrec equivalent al cap dels enginyers de tota Rússia. Finalment, el 1762 es va retirar del servei. Morí el 1781 a Sant Petersburg,  a una edat força avançada. 

Ibrahim Hannibal es va casar dues vegades. Es va separar de la seva primera dona quan aquesta tingué una criatura rossa i amb els ulls blaus. Sospitant – amb raó – que li havia estat infidel, va fer deportar la muller a Sibèria. Del segon matrimoni van néixer onze criatures, de les quals en sobrevisqueren quatre.

Una descendència il·lustre

La memòria d’Ibrahim Gannibal hauria quedat només com una simple curiositat històrica. Si no fos perquè el seu besnét s’encarregà de reivindicar-lo. I és que estem parlant d’Aleksandr Puixkin (1799-1837), el Pare de les Lletres russes. 

Puixkin era descendent d’Ibrahim Hannibal per via d’un dels quatre fills d’aquest, Ossip Hannibal. La seva filla Nadejda fou la mare del poeta. Puixkin fou el primer escriptor rus que elevà la literatura d’aquell país a un nivell equiparable al de les altres literatures europees. 

El fet de tenir un besavi tan exòtic per a les latituds russes va influir també en el seu èxit social. Va dedicar-li una obra: Arap Petra Velikogo (1828) (El negre de Pere el Gran), on explicava – barrejant realitat i ficció- les peripècies del seu avantpassat africà. Els mateixos africans s’han encarregat també de perpetuar la fama de l’avantpassat de l’escriptor.

Deixant de costat els monuments que Ibrahim Hannibal té dedicats a Etiòpia i Eritrea, hi ha una anècdota curiosa al respecte. Segons el periodista alemany Christian Schmidt-Häuer en la seva obra Los rusos de hoy (1980). A principis dels anys setanta un periodista soviètic va conèixer els habitants de dos llogarrets d’Etiòpia que es vantaven de ser ni més ni menys que parents de Puixkin.


Més informació:

ABRAM PETROVICH GANNIBAL, THE SLAVE WHO BECAME A MAJOR-GENERAL OF THE RUSSIAN ARMY, MILITARY ENGINEER,GOVERNOR OF REVAL AND NOBLEMAN OF RUSSIAN EMPIRE

The supposed Portrait of Abram Petrovich Gannibal that has been disputed by Hugh Barnes,author of Gannibal: The Moor of Petersburg Sold into Turkish slavery, Abram Petrovich Hannibal was brought as a black servant to Czar Peter I, known as Peter the Great.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here