El debat sobre l’origen de les lleis no és nou. Arran del “procés” català, els espanyolistes argumenten que sense el respecte a les lleis no hi ha democràcia. I els catalans, que la democràcia és molt més que unes simples normes fixades per escrit pel govern de torn. Aquest debat ja fa temps que va existir. Concretament, a Anglaterra durant la revolució francesa. Els principals protagonistes defensors de cada posició van ser el conservador liberal Ernest Burke, i l’humanista Thomas Paine, respectivament.

Les lleis, a l’estat espanyol, són fixades per un poder legislatiu dins del qual hi ha el poder executiu. Són representants del mateixos partits (sovint les mateixes persones), i segueixen les mateixes directrius. A més, les lleis són interpretades, modificades, o directament anul·lades (encara que estiguin refrendades) per l’estament judicial. Un estament judicial, nomenat pel poder legislatiu, sovint amb carnet de partit inclòs.

En resum, que la monarquia borbònica espanyola no compleix amb la més elemental de les normes democràtiques de la il·lustració com és: la separació de poders.

L’origen de la disputa: la revolució francesa

La base de la controvèrsia va ser l’escrit de Burke Reflexions sobre la Revolució Francesa de 1790, a les que va respondre Thomas Paine amb l’escrit Els drets de l’home el 1791. El raonament de Paine va esdevenir la base dels drets universals de l’home. Les idees de Burke van ser posteriorment adaptades per criticar els pensaments de base socialista durant els segles XIX i XX.

Pel que fa a les teories i premonicions defensades per un i altre, comparin i cerquin similituds.

Burke, el més famós detractor de la revolució francesa, defensava i pronosticava que:

  • La revolució francesa acabaria en un desastre total i que seria inviable. (Burke va morir el 1797)

  • La revolució no tenia fonament real, els seus ideòlegs ignoraven la naturalesa real de l’home i les seves necessitats

  • Les idees de la revolució eren abstractes, no es concretaven en res.

  • Les lleis eres atorgades pels sobirans, i d’aquestes emanaven els drets de les persones.

Peine, en la seva crítica a Burke, s’alineava amb els pensadors il·lustrats que tan avorrien Burke, com Rousseau o Voltaire.

  • Les lleis que regeixen els homes són atorgades per la naturalesa, no són privilegis atorgats pels polítics.

  • La concessió de drets per part dels governants impliquen automàticament que aquests drets poden ser revocats. Fet que implica un menysteniment dels drets de l’home.
Thomas Paine va morir als Estats Units. Va ser un ferm defensor de la seva independència. Malauradament, les seves avançades idees el van portar a morir pràcticament sol. Al seu enterrament van assitir 6 persones, dos d'elles esclaus. Doncs resulta que Peine també va ser un ferm defensor de l'abolició de l'esclavisme
Thomas Paine va morir als Estats Units. Va ser un ferm defensor de la seva independència. Malauradament, les seves avançades idees el van portar a morir pràcticament sol. Al seu enterrament van assistir-hi 6 persones, dues d’elles esclaus, doncs resulta que Peine també va ser un ferm defensor de l’abolició de l’esclavisme.

La bondat dels homes i la noblesa

Burke creia que la naturalesa de l’home, i de la societat, era dolenta. I que els nobles, bondadosos, tenien el do diví del govern. Que eren una classe predestinada a governar. En conseqüència, el poble, ignorant, havia de sotmetre’s a les directrius d’aquesta classe. Conseqüentment, les desamortitzacions a l’Església que es produïen a la França revolucionària, o les assemblees, eren fortament odiades per Burke.

Per contra, Peine creia que el govern havia de ser triat pels homes, i que les nacions tenien dret a triar els seus governants. I que aquests governants s’havien d’anar renovant i de cap manera podien ser-ho per dret hereditari. La saviesa no era un do que es podia heretar. Per aquest motiu, Peine va ser condemnat a mort a Anglaterra. Per sort per ell, en absència, ja que en aquell moment es trobava a la França revolucionària.

Els drets de l’home

El text va ser dedicat a George Washington, per defensar d’aquesta manera tan clara els drets universals de l’home: “Us presento un petit tractat en defensa d’aquests principis de Llibertat que la vostra virtut ha contribuït de manera tan eminent i exemplar a establir. Que els drets de l’home puguin arribar a ser tan universals com la vostra benevolència pugui desitjar, i que pugui gaudir de la felicitat de veure com el nou món regenera el vell“.

On radica la llei?

Peine feia referència directa a Burke. “En referència al comentari sobre el sermó per l’aniversari de la revolució anglesa de 1688, Burke deia que el poble d’Anglaterra havia adquirit 3 drets fonamentals”:

  1. Triar els seus propis governants.
  2. Caçar als corruptes.
  3. I triar un govern per a les pròpies necessitats.

I continuava Paine: “però es va oblidar de dir que aquests drets no resideixen en aquesta o aquella persona, sinó en el tot. Resideix en la nació“. Peine recalca que Burke nega el dret a existir a la nació. És més, cínicament, diu de Burke que espera que el poble anglès agafi les armes, posant en risc les seves vides i les seves fortunes, no per defensar els seus drets, sinó per defensar que no els tenen.

Un govern bo i contra la monarquia

Tampoc cal demonitzar a Burke, era un home del seu temps. Fins i tot estava també en contra de l’esclavisme. Era irlandès, i segurament catòlic, per això criticà amb força els abusos contra l’església a França. No és descartable que, a més, fos finançat per algun mecenes per defensar posicions contràries a la revolució. De fet, una expressió de Burke va molt bé per definir qui únicament defensa “la llei per la llei”, i “de la llei a la llei, passant per la llei”: “llegir sense pensar, és com menjar sense digerir”

Per a Paine, un poble té el dret ser governat per polítics triats. No pot ser de cap manera, que sota cap pretext, un govern imposi per la força conceptes no desitjats. Uns governants que actuen contra el seu poble, no són mereixedors de cap honor. Segons Paine, els governants només són bons sí són triats pel poble i fan allò per al que han estat triats.

Evidentment, la monarquia per a Paine era la més rància, inoperant i caduca institució sobre el món. No tenia cap sentit que una sola persona, per dret sanguini, s’autoproclamés com a savi. De fet, s’arribà a demanar si la corona podia arribar a ser considerada un frau.

El sentit comú

Caricatura d'Ease Gillray de 1793. Es veu a Thomas Paine apretant el corsé a la Gran Bretanya, sota una mètrica que diu "drets de l'home", el text deia "que una constitució no faci perdre unes bones formes". Una constitució no deixa de ser una llei, i no té sentit si no respecta els drets de l'home. Font: Library of Congress
Caricatura d’Ease Gillray de 1793. Es veu a Thomas Paine apretant el cotilla a la Gran Bretanya, sota una mètrica que diu “drets de l’home”. El text deia “que una constitució no faci perdre unes bones formes”. Una constitució no deixa de ser una llei, i no té sentit si no respecta els drets de l’home. Font: Library of Congress

Thomas Paine va ser un gran agitador a favor de la independència dels Estats Units. El seu fulletó, el Common sense, va ser de gran influència per a sollevar les colònies britàniques. Va ser traduït al francès el 1790, i encara es ven avui en dia. És un exemple clar de com la revolució francesa s’inspirava en la independència constitucional nord-americana. Al final del procés, es publicaria a França la famosa Declaració dels drets de l’home de 1793.

És realment estrany que ningú recordi avui la figura de Thomas Paine. Ell va ser, per exemple, el creador de l’expressió “ingressos mínims garantits”. Al seu fulletó Justícia agrària de 1797 ja hi defensava conceptes com els fons per a pagar pensions, i les ajudes per a l’emancipació dels joves.

Conclusions

Per tant, seguint les idees il·lustrades de Thomas Paine i les d’altres que el seguiren, cap llei pot deslegitimar la voluntat d’un poble. Precisament perquè la llei, o emana del poble o en cas contrari, és injusta. Aquí, per tant, en realitat no hi ha una discussió sobre si la llei s’ha de complir o no, sinó el marc jusrisdiccional sobre el qual s’ha d’imposar aquesta llei. És a dir, clar i català, si els catalans som una nació, les lleis de l’estat espanyol són del tot injustes i, com diria l’amic personal de Paine, Thomas Jefferson: “quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lia esdevé una obligació”.


Més informació

La imatge de portada és una caricatura anglesa de 1792 que critica als sanse coulotte. Per això no porten pantalons. Caricaturitzaven els revolucionaris com a menjadors de nens, caníbals i els acusaven de totes les perversions possibles.

En aquest enllaç hi podeu llegir, en anglès, els textos sobre Els drets de l’home:

http://www.gutenberg.org/ebooks/3742

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here