La hipnosi defineix un estat mental de son profund en el qual l’individu pot obeir, tot i despert, les ordres d’aquell qui l’ha fet entrar en aquest estat. Al món clàssic, trobem esments a l’estat hipnosi o similars relacionats amb circumstàncies diverses, la majoria d’elles d’un marcat caire social com l’endevinació del futur, rituals iniciàtics, medicina, etc.

Hipnos i hipnosi

El concepte ha anat evolucionant amb el temps i com no podia ser d’altra manera, la seva etimologia ens duu a l’antiga Grècia. El mot hypnos significava “son”. Com tants d’altres conceptes, prenia forma humana a través d’una divinitat del mateix nom. Hypnos era fill de la nit (Nyx) i la foscor (Erebus), germà bessó de la mort (Thanatos) i pare de Morfeu, no seria precisament la família Trapp…

El seu paper com a divinitat del son el va guanyar amb escreix, ja que arribà a aconseguir, per dues vegades, adormir el mateix Zeus a instàncies d’Hera, la muller d’aquest. En ambdós casos, Hera aprofità la incapaticat de resposta de Zeus per intervenir a la guerra de Troia contra els grecs.

Donada l’alegria desbordant del seu entorn, no és d’estranyar que Hipnos visqués a l’inframón, on no hi arribava llum ni del sol ni de la lluna. La seva llar era una cova on hi florien les roselles a l’entrada. Tot un símbol, ja que la rosella era i és una flor estretament lligada amb els estats d’alteració de la ment, donat que el seu consum es relaciona amb al·lucinacions. Segons conta Homer a la Ilíada, Hypnos no sentia el dolor i el seu nom ja era anomenat en càntics òrfics datats al segle III aC.

Grecs a la Ilíria

Hi ha algunes representacions d’Hypnos en vasos i escultures. Totes elles es posen d’acord en representar-lo com un jove amb ales als polzes que li permetien de moure’s ràpidament i sigil·losa.

Vista de la badia de Kotor (Montenegro)
Vista de la badia de Kotor (Montenegro)

L’única representació coneguda sobre mosaic, però, és a Montenegro, a la costa de la badia de Kotor. La costa dàlmata a la mar Adriàtica, molt retallada i amb multitud d’illetes properes al continent, presentava unes excel·lents condicions per a acollir els colons grecs. Tal i com ja havien fet en arribar a Empúries, les naus gregues s’establien inicialment en una illa, fàcil de defensar, des d’on observaven la dinàmica a la costa durant un període de temps fins que es decidien a passar a terra ferma per a crear-hi la colònia.

L’actual Risan, habitada des del segle VII aC, es troba a la vora d’un golf molt tancat que constituïa un port natural excepcional per als navegants grecs. Hi arribaren al segle VI aC per establir-hi la futura capital de la regió de la Iliria, regió que abraçava les actuals Croàcia, Bòsnia i Herzegovina, Montenegro, Albània i Macedònia.

Intervencions arqueològiques a Rhizon

La història de les intervencions arqueològiques a Rhizon ve de lluny. Sir Arthur Evans, conegut per haver excavat a inicis del segle XX el palau de Cnosos a Creta, ja hi havia intervingut a finals del segle XIX. Tot i que des de fa una dècada és objecte de campanyes d’excavació regulars, les restes de la ciutat grega (Rhizon) es troben força descuidades, sense la protecció i musealització que seria ideal.

Vista general de les restes de la ciutat grega de Rhizon (Risan, Montenegro).
Vista general de les restes de la ciutat grega de Rhizon (Risan, Montenegro).

En un descampat davant l’escola, sota l’asfalt que sembla rebentat per la mateixa excavació, s’hi distingeixen habitatges al voltant d’una xarxa de carrers. La trama urbana estava envoltada per muralles ciclòpies. Fa pocs mesos s’hi ha localitzat les restes de dos palaus del segle III aC, dels temps de la reina Teuta. Són els primers palaus reials localitzats a Montenegro, i de fet, a tota la regió de l’antiga Ilíria. El renom de la reina Teuta a la regió, pel seu paper d’oposició a la futura dominació romana (com el cas de la reina cèlta Boudica o Zenobia de Palmira), ha fet encara més destacada la troballa.

El “tresoret”

Uns anys abans s’hi havia trobat un tresor de 100 monedes del mateix segle III aC. Aquest “tresoret” venia a afegir-se al del 2010, quan els arqueòlegs de la universitat de Varsòvia desenterraren 4600 monedes de bronze de la mateixa cronologia dins un recipient de ceràmica. El recipient es trobava just sota un estrat de cendres i destrucció que ha estat identificat com pertanyent a la primera guerra ilíria.

Pel que fa a les restes ceràmiques, hi ha materials provinents de la Campània i l’Apulia, a l’altra banda de la mar Adriàtica, així com de les regions gregues de l’Àtica i Corint.

Roma contra els “Pirates”

Detall de les estructures de dos temples a la ciutat grega de Rhizon (Risan, Montenegro)Un cau de pirates segons els romans
Detall de les estructures de dos temples a la ciutat grega de Rhizon (Risan, Montenegro). Un cau de pirates segons els romans

Aquests resultats evidencien que Rhizon fou un enclavament comercial destacat. Potser fruït d’aquest caire “comercial” de la societat de Rhizon sorgí la seva fama de relació/tolerància amb la pirateria. Agron, el difunt marit de Teuta, havia ampliat els dominis dels ardiaei (principal poble de Ilíria) cap al sud fins a la illa de Corfú, i la seva flota havia esdevingut poderosa. Teuta seguí el model expansionista d’Agron.

Tot plegat donà lloc a un enfrontament obert entre la reina Teuta i la república romana, en expansió a la mediterrània després de vèncer la primera guerra púnica (o primera guerra romana, segons els cartaginesos) entre el 262 i el 241 aC. Aquesta victòria havia donat a Roma el domini de Sicília i amb ella, apart d’un immens graner, el control del centre de la mediterrània.

Segons Polibi (II, 4, 9) els romans els acusaren d’activitats de “pirateria”. Algunes naus romanes (cada vegada més) havien estat apressades pels il·liris .Per això Roma envià Cai i Luci Corunciani com a emissaris a parlamentar amb Teuta.

Sembla que l’actitud dels germans Corunciani no va ser precisament assertiva. El seu assassinat durant el retorn va fer que el Senat declarés la guerra a Teuta l’any 229 aC. Era la Primera Guerra il·líria.

Els romans necessitaven també el domini de la seva costa est ja que sense el control de la il·líria i l’adriàtic, Roma no tenia sortida a Orient. La flota romana de 200 naus travessà l’Adriàtic, derrotà els Iliris i els imposà restriccions al moviment de les seves naus. El mateix Polibi (II, 14,4) explica la victòria romana en base a la traïció de Demetri, el governador de Teuta a l’illa de Corfú. La fàcil caiguda de l’illa hauria estat la pedra de toc per a fer saltar pels aires la resistència ilísia. Fos com fos, el comerç romà tenia les portes obertes, també, a la mar Adriàtica.

Un mosaic únic

Vista general del mosaic de la sala que inclou la representació de Somnus.
Vista general del mosaic de la sala que inclou la representació de Somnus.

… i els romans arribaren a Rhison al segle I i s’hi estaren fins el IV. Com arreu de la Mediterrània, hi portaren els estàndards d’organització, arquitectura, ciutadania, etc. Un testimoni de la “civilització” romana en són les vil·les, construïdes sempre disposant les estances al voltant d’un atri o font de llum. I vet aquí que en una d’aquestes vil·les, l’exèrcit francès hi localitzà, el 1820, l’esmentat mosaic que representa Hypnos.

El mosaic ha donat el nom actual a la vil·la, la única restaurada i musealitzada al municipi. De fet, hauríem d’anomenar-la però “vil·la de Somnus”, segons el seu nom llatí que els romans donaren a Hypnos.

Detall del medalló central amb la representació de Somnus.
Detall del medalló central amb la representació de Somnus.

La representació es troba en un medalló circular al centre del cubículum o dormitori, és clar. Sommus es representa alat i estirat en posició supina. Això és, descansant sobre el seu braç dret, que recolza sobre un coixí. La figura pren forma a partir de la disposició de tessel·les (petits cubs de pedra) de colors blanc, negre, vermell, verd, cafè, groc i marró. Les ombres son elaborades amb tessel·les de color fosc, més petites que les altres.


Més informació:

La vil·la, en les set estances conservades, presenta d’altres exemples de mosaics dignes d’esment. És en un conjunt que en fa recomanable la visita, tot i la musealització en podria treure molt més partit.

Vista general d'un altre dels mosaic de la mateixa vil·la a Risan (Montenegro)
Vista general d’un altre dels mosaic de la mateixa vil·la a Risan (Montenegro)
Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here