El 14 juliol de 1518, la Sra. Troffea va començar a ballar alegrement pels carrers d’Strasburg.  Immediatament, altres vilatanes se li van afegir, i després més gent, fins que el fenomen es va convertir en una autèntica plaga. El ball va durar 6 dies. Sense parar. Centenars de ciutadans d’Strasburg van ballar i ballar, sense poder parar, fins l’extenuació, i fins a la mort. Les afectades van ser principalment dones. Van morir unes 90 persones, principalment per esgotament, o també per atacs de cor. El motiu pel qual va passar aquest esdeveniment encara és un misteri, tot i que hi ha diverses teories.

L'epidèmia del ball d'Strasburg va passar a la història dels misteris científics. Però tot té una explicació lògica
L’epidèmia del ball d’Strasburg de 1518 va passar a la història dels misteris científics. Però tot té una explicació lògica

Un territori en crisi

El ball d’Strasburg té una similitud amb d’altres fets semblants: es tracta de territoris sota una gran pressió social i es donaren en períodes de carències. En aquest cas, el 1518, Strasburg, la capital d’Alsàcia, era encara una ciutat del Sacre Imperi de població germànica. Patia la pressió francesa sobre el territori i passava un període de fam.

Alsàcia acabava de patir durament la fam, bona part de la població havia mort o s’havia vist reduïda a la mendicitat. Alsàcia patia greus epidèmies, incloent la verola i la sífilis.

Les autoritats van intentar calmar la població contractant músics, convençuts que ballar dia i nit els esgotaria i finalment, pararien. Però encara va ser pitjor, perquè més gent encara es va animar a ballar. Van quedar afectades unes 400 persones i fins al setembre no va començar a remetre l’epidèmia. Alguns dels afectats van ser portats a santuaris.

Rere el misteri del fet que no s’hagi tornat a reproduir aquesta situació hi ha la implantació de les idees de la Reforma. Els sants i el culte iconoclasta van ser eliminats i amb ells, moltes supersticions. Després, l’ús de la ciència i l’aplicació gradual de la raó impedirien que es reproduïssin aquests estats de trànsit col·lectiu.

Les diferents teories

Strasburg era encara una ciutat molt religiosa, amb una població molt supersticiosa. Una llegenda cristiana podria haver ajudat a efectuar de detonant dels fets. Segons es creia, si algú provocava la ira de Sant Vito, màrtir sicilià del 303 dC, enviaria a la terra plagues de ball compulsiu

Les principals hipòtesis apunten a una infecció per fongs (drogues) o a una psicosi col·lectiva. O simplement tot alhora. El professor John Waller de la Universitat Michigan, després d’estudiar les diverses fonts disponibles, arribà a la conclusió d’una psicosi col·lectiva produïda per l’estrès. Totes les fonts indiquen que els ballarins no es movien descoordinadament, ni amb espasmes. Ben al contrari, realitzaven moviments ben coordinats.

Una altra versió és la del fong del sègol banyut, versió orgànica de l’LSD. Aquesta teoria té el problema d’argumentar de quina manera van aguantar dies i dies. L’efecte passa en unes hores. 

Per a la resta de casos, inclòs aquest, se sospita que podrien ser casos d’ergotisme. Aquesta malaltia era molt comuna i coneguda. Provocava espasmes i acabava amb les extremitats de qui la patia. La causa n’era l’alimentació, especialment els cereals. Moltes víctimes d’aquesta malaltia van ser acusades de bruixeria, i no d’epidèmies de ball.

I encara al 1874 es va delimitar l’anomenada malaltia de Huntington. Una estranya malaltia neurológica hereditària degenerativa que provoca espasmes. El problema d’aquesta teoria és que el percentatge d’afectats és petit, i la coincidència de tants afectats en un mateix lloc és quasi impossible.

Les lectures del fenomen

Paracelsus va anomenar el fenomen ball de Sant Joan, per haver-se produït durant aquest dia del 1374, o de “Sant Vito. El 1374, una epidèmia semblant va absorbir moltes de les ciutats de l’actual Bèlgica i Luxemburg, i també la vall del Rin.

Era considerat un ball lasciu. A l’època, se’l relacionava amb d’altres manifestacions religioses, consistents a ballar pels carrers. Com la famosa d’Echternach a Luxemburg, originària del segle XII.

Actualment amb el nom de Frau Troffea es poden trobar arreu productes relacionats amb el ball. El seu nom s’ha convertit en una “marca” sota el qual vendre festa

Paracelsus va classificar els afectats en tres categories: malalts mentals, d’origen sexual i causes del cos. No seria d’estranyar que rere aquest fenomen hi hagués la repressió social contra les dones. El ball, no deixava de ser una forma pública d’alliberament.

Al segles XVI i XVII aparegueren recopilatoris d’històries que parlen de diversos casos de balls per Europa. Sense ser explícit en el terme “ball”, sí que parlen de càstigs, manca de virtuts i sobretot intenten explicar les diferències entre sexes.

Crema del cos de ma monja Renata, un dels pocs casos en que una eclesiàtica va ser finalment executada. Segons la tradició, en ser creat el cos va sorgir del fum un voltor
Crema del cos de la monja Renata, un dels pocs casos en que una eclesiàstica va ser finalment executada. Segons la tradició, en ser cremat el cos en va sorgir del fum un voltor

Altres casos

La d’Strasburg no va ser la primera epidèmia de ball, però sí l’última a Europa. Es van donar però altres fenomens. El 1749, un monestir alemany a Würzburg va experimentar una epidèmia de crits. Al final, la monja superior del convent, Maria Renata Singer von Mossau, va confesar que portava 60 anys exercint de bruixa. Li van tallar el cap, el van punxar en un pal per exhibir-lo, i la resta del cos el van cremar.

El 1962 “L’epidèmia de riure Tanganyika” va afectar a 95 nens.  Tots eren alumnes de l’escola d’internament de Tanganyika (ara Tanzània), obligant l’escola a tancar. L’epidèmia en aquest cas va ser de rialles. Es va iniciar el 30 de gener de 1962 a un poble petit de la regió de Bukoba.

El 2012 a l’institut de Le Roy, a Nova York, Lori Brownell va començar a patir estranys símptomes després d’anar de concert. El tema és que aviat fins a 21 companys van començar a patir-ne també desmais i convulsions, aplaudien convulsivament sense motiu i cantaven. A Lori Brownell se li va diagnosticar sindrome de Tourette, i en la resta no es va es va trobar trobar res físic. Com sempre, les víctimes majorment noies, en aquest cas adolescents

El 1965, a una altra escola a Blackburn, als Estats Units, 141 alumnes es van veure afectats per marejos, nàusees, espasmes i falta d’alè. Tot va començar després que diverses nenes s’havien desmaïat.

En cap dels casos es va trobar cap justificació física. Només psicològica. Tots tenen en comú el ser casos d’histèria col·lectiva, d’ansietat de masses i que poques vegades han durat més d’uns quants dies. Els brots d’histèria col·lectiva han estat més comuns del que pot semblar al llarg de la Història. De vegades, poden ajudar en part a identificar comportaments estranys i anormals.


Més informació

El poder de la suggestió i la crisi social, afegida a la superstició religiosa i la ignorància, serien les causes del ball en aquest llibre:

A Time to Dance, a Time to Die – Icon Books

Share this book This is the true story of a wild dancing epidemic that brought death and fear to a 16th-century city, and the terrifying supernatural beliefs from which it arose.In July 1518 a terrifying and mysterious plague struck the medieval city of Strasbourg.

 

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here