Encoratjat pel Papa Climent VIII, l’ambaixador Husein Ali Beg Bayat deixava Roma enrere (i també a l’altre ambaixador del xa, l’anglès Anthony Shirley). Posava camí cap a la Cort dels Habsburg ibèrics, Valladolid. Tot i que era la voluntat del xa Abbas que es convidés a Enric IV, rei de França, a sumar-se a l’aliança antiotomana, el duc de Sessa, agent del rei Felip III, va desaconsellar Bayat passar per aquell regne. Sospitava que el francès pogués fer naufragar el projecte d’aliança, i instà l’ambaixada a anar directament als territoris de la Corona d’Aragó.

Entrada del DIetari de la Generalitat el dia 15 de juliol: Diumenge, a XV . En aquest die entrà en Barce - lona un embaxador del rey de Pèrsia, dit lo Sophí, qui venie de sa Santedad y de la cort del emperador e va a la cort del rey nostre senyor, lo qual se diu Hozain Halibech, ere home molt grave, aportave quatre cavallers y sis criats ana - ven a la turquesca, isqueren-lo a rèbrer lo gover - nador de Cathalunya y molts cavallers, y venie acompanyat ab la guarda de cavall de Perpinyà y sa Santedad lo manà acompanyar des de Roma fins a cort per un canonge de la present Seu qui.s diu a ... Guasc, y donà diners a dit ca - nonge per fer lo gasto fins a la cort de sa mages - tat, ve per demanar liga als prínceps cathòlics contra del turc, y offerint-se de fer-se cathòlic y demanà predicadors. (Font: http://dogc.gencat.cat/web/.content/continguts/serveis/dietaris_generalitat_catalunya/documents/pdf/dietari_vol_03.pdf)
Entrada del Detari de la Generalitat el dia 15 de juliol: Diumenge, a XV . En aquest die entrà en Barcelona un embaxador del rey de Pèrsia, dit lo Sophí, qui venie de sa Santedad y de la cort del emperador e va a la cort del rey nostre senyor, lo qual se diu Hozain Halibech, ere home molt grave, aportave quatre cavallers y sis criats anaven a la turquesca, isqueren-lo a rèbrer lo governador de Cathalunya y molts cavallers, y venie acompanyat ab la guarda de cavall de Perpinyà y sa Santedad lo manà acompanyar des de Roma fins a cort per un canonge de la present Seu qui.s diu a Guasc, y donà diners a dit canonge per fer lo gasto fins a la cort de sa magestat, ve per demanar liga als prínceps cathòlics contra del turc, y offerint-se de fer-se cathòlic y demanà predicadors. (Font: dogc.gencat.cat)

L’estada a Catalunya

Uruch Beg Bayat, integrant de l’ambaixada i que posteriorment seria conegut com a Don Juan de Persia, el seu nom cristià, relatava que a Salses, a la Catalunya Nord: “el alcaide y capitán general nos regaló como pudiera un gran príncipe” a causa de la importància que es donava al seguici diplomàtic.

A Perpinyà els hi fou concedida una guàrdia de 30 soldats per al camí a Barcelona, ja que aleshores hi havia al territori una important agitació bandolera. Episodis de violència rere els quals s’hi trobaven magnats com el duc de Feria i l’arquebisbe de Tarragona. Serà el duc, aleshores virrei de Catalunya (1596-1602) i amb merescuda fama de busca-raons, qui els rebés el 15 de juliol de 1601 a les portes de Barcelona.

Donada la distinció de l’ambaixador, el duc va convertir l’arribada dels perses en una gran festa a la ciutat en la qual participen les més altes autoritats barcelonines. Tal com descriu un impressionat Uruch Beg:

y nos salieron a recibir della lo más de la nobleza catalana, y entramos en aquella ciudad, cuya labor de edificios y limpieza de calles nos enamoró mucho. El duque, con ánimo y pecho muy de quien es, nos honró y regaló diez días a su costa, y mandándonos dar caballos y acémilas”.

Qui no quedà gaire satisfet fou l’ambaixador Bayat. A més de la pèrdua dels regals diplomàtics del xa a Moscòvia, des de la seva estada a Roma que més d’un dels nobles perses es miraven molt el cristianisme. La visita a Montserrat degué tenir un fort impacte sobre Uruch Beg. En arribar a Valladolid, es posaria sota la protecció del rei Felip III i abraçaria la fe de Crist amb el nom de Don Juan de Pèrsia, renunciant així a tornar a la Cort del xa Abbas.

En aquesta setmana i mitja d’estada a Barcelona, allotjats al palau del virrei, van dur el seguici persa al monestir de Montserrat. Tot i que eren musulmans, se’ls va permetre visitar les instal·lacions dels monjos, les quals van impressionar molt a Uruch Beg. Donat que no es van produir incidències durant la seva estada a Catalunya, el duc de Feria s’apuntà una victòria sobre les altres faccions nobiliàries del territori, com ara l’encapçalada per l’arquebisbe de Tarragona.

El desinterès de la Cort de Valladolid i el fracàs de l’ambaixada

Després de visitar durant tres dies Saragossa i l’Església del Pilar acompanyats pel duc d’Albuquerque i la noblesa aragonesa, l’ambaixador persa i el seu seguici van deixar enrere les terres de la Corona d’Aragó per a entrar ja a territori castellà on s’aturaren en un poble anomenat Olivares a l’espera de rebre la invitació oficial a la Cort.

El dirari d'Uruch Beg, traduït al castellà. L'original en persa es va perdre. Dos anys després de finalitzada la gira, va ser assassinat en una disputa de carrer
El dirari d’Uruch Beg, traduït al castellà. L’original en persa es va perdre. Dos anys després de finalitzada la gira, va ser assassinat en una disputa de carrer

El 15 d’Agost entraven a Valladolid on eren rebuts pel rei Felip III i per la reina Margarida d’Àustria, així com pel seu totpoderós ministre, el duc de Lerma. Era el mateix home que havia convençut al rei de traslladar la Cort de Madrid a Valladolid amb la idea de tenir-lo més a la vora dels seus dominis privats. Fou el Consell d’Estat qui és féu càrrec de les propostes del xa i les estudià durant tres setmanes. Mentrestant, Uruch Beg es convertia al cristianisme contra la voluntat de l’ambaixador Bayat i, mostrant poca cura diplomàtica, el rei mateix actuava com a padrí del nou cristià.

Finalment, el 7 de setembre de 1601, el Consell d’Estat es manifestava sobre el projecte del xa Abbas i el rei Felip ratificava la decisió. Es mostraven favorables a què hi hagués pau amb Pèrsia. També accedien a repartir-se les possessions de l’imperi otomà un cop esclatés la guerra, així com a enviar ambaixades oficials a Pèrsia amb la idea de mantenir vives les relacions diplomàtiques. Tot i la voluntat diplomàtica de la Cort de portar-se bé amb el xa Abbas, no és féu res per honorar aquesta aliança. I mentre el xa iniciava una guerra total contra els otomans, les tropes de Felip al Mediterrani Oriental es limitaven a puntuals ajudes econòmiques als rebels grecs, a fi de no veure’s implicats en una guerra oberta amb el soldà.

Les fortificacions d'ORmuz. PErduda pels portuguessos el 1622, al poc seria desmantellada. LEs pedres servirien per construir cases i només quedarien a l'illa uns quants pescadors
Les fortificacions d’Ormuz. Perduda pels portuguesos el 1622, al poc seria desmantellada. Les pedres servirien per construir cases i només quedarien a l’illa uns quants pescadors.

Els castellans traeixen i els portuguesos reben

Amb les mans buides i menys nobles respecte als que tenia en sortir d’Esfahan, l’ambaixador Bayat marxà a Lisboa on prengué un vaixell que l’havia de dur cap a Pèrsia, i possiblement cap al seu botxí. No necessità el xa l’informe del seu ambaixador per a saber dels pocs resultats obtinguts, ja que les notícies corrien per altres mitjans.

Quan, inesperadament, s’imposà als otomans al camp de batalla i quedà palesa la falta d’acció dels seus aliats Habsburg, el xa començà a assetjar les possessions portugueses pròximes a Pèrsia. Quan l’emperador Rodolf II signà la pau amb el soldà (1607), Abbas prengué la decisió de buscar nous aliats europeus amb la idea de prendre-li Ormuz als portuguesos. Combinant les seves aclaparadores forces de terra i la marina de la Companyia Anglesa de les Índies Orientals, el xa Abbas arrabassà Ormuz als portuguesos el 1622.

La guerra dels 30 anys (1618-48) impedí a la Corona donar el suport necessari als portuguesos d’Ormuz quan el xa Abbas els atacà, sent aquest abandó una de les raons que portaren els portuguesos a rebutjar anys més tard la monarquia dels Habsburg.

L’ambaixada persa havia arribat a la Cort de Valladolid en un moment de fragilitat política otomana i reforçament safàvida. Malauradament per als falcons de la Cort castellana, que haurien gravat el seu nom en la història amb aquest “projecte de croada”, l’estratègia de Felip III i el seu ministre, el duc de Lerma, depenia de la pau al Mediterrani.


Més informació:

A la imatge de portada, la segona visita a Europa d’una ambaixada persa, el 1715. Aquesta vegada sí que van anar a França. Ja dominaven els borbons a les dues bandes dels Pirineus.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here