L’any 1721 el filòsof francès Montesquieu publicava les “Cartes Perses”, la correspondència fictícia de dos ambaixadors perses a París, en les quals, a través dels ulls d’un “exòtic” estranger, es posaven en dubte els valors i costums de la societat francesa. La realitat, però, superava la ficció. Més de cent anys abans, dos personatges antitètics, l’anglès Anthony Shirley i el turc Husein Ali Beg Bayat, viatjarien al cor d’Europa en nom del xa de Pèrsia amb una missió crucial.

A les darreries del segle XVI, el poderós imperi turc otomà s’estenia des de les planes hongareses a la ciutat de Bagdad, incloses nombroses possessions al nord d’Àfrica que el consolidaven com l’imperi més poderós d’Europa i de l’Orient Mitjà
A les darreries del segle XVI, el poderós imperi turc otomà s’estenia des de les planes hongareses a la ciutat de Bagdad, incloses nombroses possessions al nord d’Àfrica que el consolidaven com l’imperi més poderós d’Europa i de l’Orient Mitjà

El poderós imperi turc

A mesura que els otomans incorporaven nous territoris, es guanyaven nous enemics, entre els quals destacaven la dinastia dels Habsburg (la qual governava principalment sobre la península Ibèrica i Àustria) i la dinastia dels perses safàvides (assentada al territori que correspon a l’actual Iran).

La branca dels Habsburg de Madrid havia estat a mitjans del segle XVI el maldecap més gros del soldà otomà, disputant-li les places nord-africanes i guanyant-li batalles com la de Lepant l’any 1571. Malauradament pels seus interessos, el conflicte amb els protestants europeus havia obligat al rei Felip III a dur a terme una política de pau envers els seus rivals, cosa que havia congelat el conflicte amb els otomans. Per la seva banda, els Habsburg de Viena, emperadors del Sacre Imperi, lluitaven la seva pròpia guerra amb el soldà Mehmet III pel domini de Transsilvània.

La factoria comercial portuguesa a l’illa d’Ormuz (al Golf Pèrsic), utilitzada tant com a magatzem de productes exòtics abans de ser enviats cap a Europa o bé com a base pirata, i que havia passat sota control dels reis Habsburg arran de la incorporació de la corona portuguesa l’any 1580, actuaria com a mitjancera dels dos grans imperis en el projecte comú de derrotar els otomans.

Els perses safàvides, enemics declarats dels otomans per motius polítics i religiosos (eren considerats uns heretges pels otomans a causa del seu credo xiïta) portaven des de la segona dècada del segle XVI barallant-se pel control de les ciutats ubicades al nord de l’Iran i l’Iraq. Havent ascendit al tron l’any 1587 en una situació interna molt complicada, el xa Abbas hagué de cedir al seu enemic otomà el 1590 un bon nombre de províncies a canvi de la pau, humiliació de la qual esperava venjar-se algun dia.

Els falsos ambaixadors

Des de feia anys hi havia una comunitat de clergues de l’ordre agustinià anant d’Ormuz a Esfahan (capital del xa Abbas). Amb tot, el projecte d’aliança política i militar arribaria gràcies a dos obscurs personatges, els germans Shirley. Nascuts a Anglaterra i educats en el protestantisme, els Shirley s’havien guanyat la vida com a corsaris, participant en expedicions que havien afectat la mateixa monarquia hispànica.

L'ambaixador Hossein Ali Beg Bayat enviat per xa persa va causar sensació per arreu on va passar. A la imatge de portada, a Venècia amb el dux
L’ambaixador Hossein Ali Beg Bayat enviat per xa persa va causar sensació per arreu on va passar. A la imatge de portada, a Venècia amb el dux

En un viatge de negocis a Pèrsia, els Shirley coneixeran a Nicolau de Melo, portuguès agustinià. Era l’oportunitat de fer una fortuna com a promotors d’una gran aliança entre els imperis de Felip III i del xa Abbas. Proposaren a Nicolau de Melo de fer-se passar per ambaixadors oficials del rei castellà a fi de ser acceptats a la Cort del xa. La idea va  complaure al frare, doncs, creia que l’èxit d’aquest engany aportaria molts guanys a la causa de la Cristiandat.

Units en una causa, Melo i els Shirley es dirigirien a Esfahan com els ambaixadors de Felip III. La seva proposta d’aliança cridà l’atenció d’un xa Abbas que els va rebre a la seva Cort en un moment de gran exaltació política. Una part de la noblesa opinava que el més viable era prendre l’illa d’Ormuz, però els col·laboradors més propers del xa es pronunciaven a favor de reconquerir els territoris perduts davant dels otomans. A fi d’acordar els termes de l’aliança, el xa va instituir una ambaixada oficial persa al davant de la qual hi posa al noble turc Husein Ali Beg Bayat, quatre nobles perses i a un dels germans anglesos, Anthony Shirley.

A banda de cartes als principals dignataris europeus, el xa Abbas els hi enviava regals (sobretot seda) amb els quals impressionar els seus futurs aliats. Uns regals que portaran més d’un mal de cap al seguici diplomàtic.

Desavinences de Moscòvia a Roma

L’objectiu de l’ambaixada era el de transmetre cartes al duc de Moscòvia (Rússia), al rei de Polònia, a l’emperador d’Alemanya, a la reina d’Anglaterra, al rei de França, a la senyoria de Venècia, al rei de Castella i al Papa de Roma. Era un viatge protocol·lari en que visitaria bona part d’aquests Estats europeus. Fins arribar a Valladolid, on era la Cort de Felip III. Amb ell esperava el xa consolidar una aliança. Poc després del 9 de juliol de 1599, quan l’ambaixada sortí d’Esfahan en direcció a Moscòvia, tota Europa estava assabentada dels seus objectius.

nthony Sherley qui va "convidar" els perses a una ruta per Europa per buscar suports contra els otomans que duraria de 1599-1602.
Anthony Sherley qui va “convidar” els perses a una ruta per Europa per buscar suports contra els otomans que duraria de 1599-1602.

A Praga

Amb prou feines havien arribat els ambaixadors a la Cort del duc de Moscòvia que sorgiren les desavinences entre els caps de l’ambaixada, Shirley i Bayat. Pel que sembla, Shirley havia considerat que els tresors ocupaven massa espai i que calia bescanviar-los per diners, cosa que va fer en arribar a Moscòvia. Bayat, qui tenia ordres del xa d’entregar integres els tresors als dignataris europeus, va sospitar amb raó que Shirley els havia robat. Es va iniciar així un conflicte que els acompanyaria durant tota la missió. La següent parada fou la ciutat de Praga on l’emperador Rodolf Habsburg, en plena guerra amb els otomans, es mostrà encantat amb la proposta del xa i ratificà el tractat.

A Roma

En arribar a Roma la primavera del 1601, les formes es perderen entre Shirley i Bayat. Es barallaren en presència del Papa Climent VIII, que hagué de reunir-se per separat amb cada una de les parts. Tot i això, el Papa s’interessà pel projecte del xa, doncs una coalició de la cristiandat amb els perses derrotaria sense dubtes als otomans (i perquè confiava a poder convertir al xa Abbas al cristianisme), i els hi dóna la seva benedicció.

El duc de Sessa, enviat per Felip III a Roma en missió diplomàtica, en saber que el projecte comptava amb el suport de l’emperador i del Papa, envià una carta a la Cort per la qual defensava que els ambaixadors del xa poguessin arribar a la Cort Habsburg de Valladolid. Però en aquell punt del viatge Bayat i Shirley eren irreconciliables. L’anglès fou apartat de l’expedició. L’ambaixador Bayat, acompanyat pel seu seguici i Francesc Guasque, un canonge barceloní de la confiança del Papa, es posà en camí cap a la Peninsula Iberica. I cap a Felip III, el rei que el xa Abbas volia del seu costat.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here