Entre els anys 60 i 80 a la Unió Soviètica es posà de moda un subgènere cinematogràfic que semblava tenir poc a veure amb la realitat ideològica del país: l’anomenat Istern (transliteració russa de la paraula anglesa Eastern, és a dir, de l’est, oriental). Aquest consistia simplement a trasplantar l’argument dels Westerns americans a l’episodi històric que suposà la Revolució i la Guerra Civil Russa (1917-1923). Evidentment, a la versió soviètica no hi havia ni indis, ni cowboys ni el Setè de Cavalleria. Com veurem però, no faltaven elements per copiar-los amb èxit.

cartell de la peli "La fi de l'emperador de la taigà" (1978):
Cartell de la peli “La fi de l’emperador de la taigà” (1978):

Educar amb el cinema

Ja des de l’inici de l’etapa soviètica molts cineastes havien utilitzat el cinema d’entreteniment per a educar a la població en l’ideal comunista. Pel·lícules com Els diablots rojos (1923) o Txapàiev (1934) mostraven episodis de la Guerra Civil Russa des d’un punt de vista purament aventurer, però amb una forta càrrega ideològica. Calia deixar clar qui eren els bons (els bolxevics) i qui els dolents (les tropes blanques, els anarquistes o els capitalistes).

A partir dels anys 60 es van rodar un seguit de films que – tot i estar basats en les antigues produccions dels anys 20 i 30 – ja bevien directament del Western nord-americà. O de l’anomenat Spaghetti western europeu. I és que aquests gèneres ja eren coneguts per alguns cineastes soviètics (però no per gran part de la població).

El mateix Stalin fou un gran seguidor dels Westerns americans. Ell i els membres del seu cercle polític més proper passaven molts vespres al cinema privat del líder soviètic mirant aquests films. Stalin, tot i que criticava els ideals americans que transmetien aquestes pel·lícules, no podia deixar de sentir admiració cap a directors com John Ford o actors com John Wayne, l’etern anticomunista.

La Cavalleria Roja en lloc del Setè de Cavalleria

La popularitat mundial del Western arribà, com veiem, a la Unió Soviètica. Allà el gènere hagué de ser adaptat a les directrius del Partit Comunista. La història recent del país oferia un marc molt propici per a fer-ho. La Guerra Civil entre rojos i blancs posterior a 1917 es va convertir en el fil conductor de les pel·lícules Istern. Una versió soviètica del Western estatunidenc. Aquell conflicte no tenia res a envejar a l’Oest americà: grans extensions de terreny, lluitadors rojos a favor del poble oprimit, bandits i tropes blanques antibolxevics i nòmades d’Àsia Central.

Amb aquests elements fou molt senzill filmar produccions amb un argument molt clar: un destacament de combatents bolxevics perseguia a un grup de bandits (bàsicament exmembres de l’Exèrcit Blanc) que havien robat l’or comunista guardat per ajudar al poble o bé el menjar dels pobres camperols. L’acció tenia lloc a les àrides estepes properes a la Mar Càspia o a les muntanyes de la frontera russomongola. Els turcmans, kazakhs i altres pobles centreasiàtics hi aportaven  el toc ètnic i folklòric.

 Algunes produccions a tenir en compte

Tot i aquests arguments tan simples, els retrats psicològics dels personatges eren força ben treballats. Una cosa però fa diferent l’heroi de l’Istern soviètic del protagonista del Western americà: a les produccions soviètiques aquest se sent membre d’un col·lectiu (l’Exèrcit Roig o el Partit Comunista) mentre que a les americanes sol ser un justicier solitari no lligat a ningú. Un bon exemple de la diferència de mentalitat entre els dos blocs de la Guerra Freda. Col·lectivisme comunista versus individualisme d’arrel liberal.

A la resta de països del bloc soviètic també es van fer versions locals del Western. A L’Alemanya Oriental s’especialitzaren en pel·lícules ambientades directament a l’Oest americà amb actors balcànics fent el paper d’indis. A Hongria va sortir un subgènere anomenat “Gulaix western” basat en les aventures dels bandolers magiars del segle XIX.

Els estudis de cinema soviètics van produir una quarantena de títols de gènere Istern entre els anys 60 i 80. Els films no només foren creats pels estudis moscovites, sinó que a les diferents repúbliques de l’URSS també en feren de propis. Així, tenim Isterns ucraïnesos, georgians o fins i tot kirguisos. Les produccions més conegudes però, foren les russes. Anem a fer un repàs de les més remarcables.

El sol blanc del desert (Beloie solntse pustini), 1969.

Director: Vladímir Motil. Un dels Isterns més famosos a tota l’ex-URSS. Turkmenistan soviètic, principis dels anys 20. Un soldat de l’Exèrcit Roig és encarregat pels seus superiors de protegir l’harem d’un cabdill basmatxi perseguit pels rojos. Les diferències culturals, els atacs dels rebels musulmans i els diàlegs (algunes de les frases de la pel·lícula han passat a formar part del llenguatge corrent a Rússia) són els que fan interessant aquesta producció.

Белое солнце пустыни

Фильм, который многие знают наизусть. Красная армия устроила в Средней Азии акцию “Освобожденные женщины Востока” и отбила гарем у его хозяина, бая Абдуллы… Сопровождать гарем поручено товарищу Сухову и его помощнику Петрухе. И пока они идут по пустыне и поют песни с таможенником Верещагиным про “девять граммов в сердце” – Абдула со своей бандой готовит бойню.

Dàuria (Dauria), 1971. Director: Víktor Tregubóvitx.

Una ambiciosa producció que ens explica la vida d’una comunitat cosaca a la frontera amb Mongòlia abans, durant i després de la Revolució Russa. Els eixos d’aquesta pel·lícula són les diferències entre les velles generacions -tradicionals i poc amigues dels canvis- i la joventut, més procliu a les noves idees.

Amic entre els enemics, enemic entre els amics (Svoi sredi txujikh, txujoi sredi svoikh), 1974.

Director: Nikita Mikhalkov. Aquest fou un dels Isterns més exitosos fora i dins de la Unió Soviètica. Està influït directament per les pel·lícules de Sergio Leone. El film inclou tots els elements clàssics d’aquest tipus de cinema: bandits que roben l’or bolxevic destinat a ajudar al poble, assalts a trens en marxa enmig del desert, un home acusat injustament del robatori i tirotejos entre el bo i el dolent.

Ты кто? – Свой среди чужих, чужой среди своих

Фрагмент из фильма “Свой среди чужих, чужой среди своих”.

Fragment d’Amic entre els enemics, enemic entre els amics (1974)

La fi de l’emperador de la taigà (Konets imperatora taigi), 1978.

Director: Vladímir Sarukhànov. Basada en fets reals. El 1922 un destacament de l’Exèrcit Roig és enviat a les muntanyes siberianes per acabar amb la banda de l’ataman (líder cosac) Soloviov. Aquest antic oficial tsarista es resisteix encara a rendir-se als soviètics. Ell i els seus sequaços sobreviuen dedicats al bandolerisme, terroritzant a la inofensiva població local. Finalment és derrotat i el poder comunista s’imposa en aquell racó remot.

Конец императора тайги

No Description

Fragment de La fi de l’emperador de la taigà (1978)

Amic entre els enemics, enemic entre els amics (1974). Pel·lícula completa:

Свой среди чужих, чужой среди своих

Uploaded by Sergei Gurkovsky on 2015-09-11.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here