El dia de demà, tot i que fa 26 anys, la llavors república iugoslava d’Eslovènia va declarar la seva independència. És a dir, el parlament eslovè, així com el de Croàcia, el 25 de juny de 1991 va aprovar la decisió sobre la independència, la qual formalment va iniciar la desintegració de Iugoslàvia.

Dos esdeveniments van marcar el primer any de l’independent estat eslovè. El primer va ser l’anomenada Guerra dels Deu Dies, que va esclatar tan sols dos dies després de la proclamació de la independència. En poques paraules, es tractava d’una de les confrontacions armades més curtes en la història de les guerres balcàniques.

Què és el que va precedir al procés d’eliminació de ciutadans eslovens?

El segon esdeveniment va tenir lloc al començament de l’any 1992. L‘acció d’eliminació massiva d’una part de la població eslovena del registre civil del país. El tema van donar pas a les víctimes d’aquesta acció, els “Esborrats”.

Per tal d’entendre adequadament el context en què es va executar aquesta supressió, cal indicar que abans de la declaració d’independència, a Eslovènia hi habitaven aproximadament 30.000 persones sense residència permanent. De fet, les primeres immigracions massives a la part eslovena de Iugoslàvia van començar durant els anys seixanta del segle passat, des de Croàcia. Bé que, amb el pas del temps, es va produir un predomini d’immigrants provinents de Bòsnia i Hercegovina.

Durant els anys setanta, les persones nascudes a Bòsnia i Hercegovina van constituir el 40% del nombre total d’immigrants.

Què era necessari per registrar la residència a Eslovènia l’any 1991?

Pel que fa a les característiques d’assentament, aquest era majoritàriament urbà. El 80% dels immigrants es van establir a les ciutats. A més, la majoria van trobar llocs de treball en els sectors de la indústria i la construcció. Així, per exemple, durant dècades, les empreses de construcció a Eslovènia van dependre en gran mesura d’aquests treballadors, que constituïen fins al 70% dels empleats. Molts d’ells vivien en barraques construïdes per a estades temporals, raó per la qual no aconseguien registrar la seva residència a Eslovènia.

Per presentar la sol·licitud de residència l’any 1991, el llavors més jove país europeu requeria un document que confirmés el dret a l’habitatge segons el contracte de lloguer d’un apartament o una relació familiar. Segons això, no era permès lliurar la sol·licitud de residència permanent en tres casos. En primer lloc, quan es tractava d’habitatges en els edificis per a estades temporals. En el segon, quan es residia en barraques il·legalment construïdes. Finalment, en casos de residència en cases particulars, però sense “papers”.

L’any 1980, a la capital eslovena, Ljubljana, existien 62 edificis legals d’estada temporal i 18 d’il·legals.

La desintegració de Iugoslàvia i la goma d’esborrar com una arma poderosa

Al gener de 1992, un mes després de l’esclat de la Guerra de Croàcia, els països de la UE van reconèixer Eslovènia com un estat independent. No obstant això, el reconeixement de la independència no va significar la pau i prosperitat per a tots els habitants d’Eslovènia. Just el contrari. Mentre que a la propera Croàcia es va optar per l’ús d’armes de foc, el govern eslovè de l’època va decidir entrar en la seva pròpia batalla contra els treballadors d’altres repúbliques. No obstant això, ja que l’objectiu no era l’eliminació física d’aquestes persones, la seva arma secreta era la goma d’esborrar.

Durant l’any 1991, a Eslovènia s’hi varen registrar casos individuals de privació del dret a residir al país. No obstant això, l’eliminació massiva es va produir al febrer de 1992.

Aquesta batalla decisiva va tenir lloc el 26 de febrer, quan el Ministeri de l’Interior d’Eslovènia va eliminar del seu registre 25.671 persones. Aquest mateix dia, totes les persones nascudes de les antigues repúbliques iugoslaves que no havien sol·licitat prèviament la nacionalitat eslovena van perdre la residència permanent en l’Estat. Però no només això, ja que a part de la residència permanent, aquestes persones es van quedar sense el dret al treball i la protecció social. En altres paraules, es van convertir en immigrants il·legals.

Instal·lació “Els Esborrats” (2012), de l’artista serbi Goran Despotovski. Fotografia: gorandespotovski.com

Els Esborrats en situacions kafkianes: dos problemes clau

En conseqüència, entre d’altres inconveniències, els “Esborrats” es van enfrontar a dos problemes clau. El primer va ser que, en diversos casos, van passar mesos abans que una persona s’adonés del seu nou estatus. Un altre problema era que probablement, cadascun dels “esborrats” creia que es tractava d’un error o d’un cas aïllat.

De fet, ja que l’eliminació es va dur a terme abans d’un ús popular d’Internet, durant molt de temps no es va saber quants eren els “esborrats”. Com a resultat, van haver de passar un parell d’anys fins que es van organitzar. Mentrestant, els “Esborrats” a Eslovènia van experimentar unes situacions semblants a les escenes de la famosa novel·la “El procés”, de l’escriptor Franz Kafka.

Els Esborrats d’Eslovènia avui: les cicatrius d’eliminació

L’escriptor eslovè, Miha Mazzini, va publicar el 2014 la novel·la “L’Esborrada”. Fins al moment la novel·la de Mazzini figura com l’única obra literària que tracta aquest costat fosc de la desintegració de Iugoslàvia.

Bé que hi ha més publicacions, encara que no siguin literàries, que ajuden a entendre les conseqüències de l’eliminació. Una d’elles és l’estudi “Les cicatrius de l’eliminació”, publicat el 2010 per l’Mirovni institut. De fet, l’estudi en qüestió està enfocat en l’anomenat “genocidi administratiu contra els meridionals”. A part, també tracta el tema de nombrosos judicis relacionats amb el problema, així com les sentències resultants.

Una d’elles es la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg de juny de 2012. Aquesta sentència representa la victòria més significativa que durant els últims anys van guanyar els “Esborrats”. Segons la sentència, mitjançant el procediment dels “Esborrats”, Eslovènia havia violat la Convenció Europea de Drets Humans, pel que fa al respecte a la vida privada i familiar.

L’epíleg de la desintegració de Iugoslàvia: el llapis contra la goma

Cinc anys desprès la sentència, la història, amb un llapis a les mans d’escriptors, segueix apuntant les cicatrius dels iugoslaus d’Eslovènia. Mentrestant, els Esborrats continuen la seva lluita als tribunals. Amb la fe en guanyar de nou la seva dignitat, esperen altres veredictes positius dels judicis en curs. Però seran igual de positius com el de la protagonista de la novel·la “L’Esborrada”? Això ho podran dir només aquells que realment llegeixin la novel·la.


Més informació:

Association of Erased Residents of Slovenia –

24. February 2012 On the occasion of the 20th anniversary of the erasure a public session of the parliamentary Commission for Petitions, Human Rights and Equal Opportunities was help upon initiative of NGOs.

Installation-Erased – Goran Despotovski

Theme: Social Theme Social represents the extension of the work that emerged from the cycle To Float (2007-08). This theme started to develop in 2011 and was accomplished through the works such as: Rumors, Face, Social, Erased, Matter, Wraith, Conversation, Razor, Selection, Exhaust, etc.

Uvodna stran

DIPS, društvo izbrisanih prebivalcev Slovenije

 

Article anteriorEl cervell retornat a Ulrike Meinhof
Proper articleRevolució Russa i cinema d’aventures: els Istern
Sóc periodista i redactora de continguts digitals d'origen serbi. Em vaig llicenciar en Periodisme i Comunicació a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Belgrad (Sèrbia) i vaig realitzar el postgrau en "Creativitat i Innovació: Estratègies, gestió i aplicacions interdisciplinàries" (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). No obstant això, en els últims anys em vaig centrar en temes balcànics, cosa que va culminar amb el meu reportatge "El número de patrias yugoslavas en versos y recuerdos", premiat al Certamen Literari Francesc Candel de l'any 2013. Actualment col•laboro en una revista digital i gestiono el blog "KARL MA (R) X FACTOR en Balcanes Occidentales". Més sobre mi a la pàgina web, Redactoradigital.es. Per cert, per qualsevol pregunta o dubte relacionat amb els meus texts o amb els Balcans en general, es possible adressar-se al correu electrònic: stasa@historiesdeuropa.cat.
Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here