Tradició i modernitat a l’imperi austro-hongarès a inicis del segle XX estaven en guerra. Sota l’aparença de la pompa dels esdeveniments socials, especialment lligats a la cort i la capital, l’imperi feia aigües. 25 nacionalitats diferents, en ple auge dels renaixements culturals, era molt per a una corona Habsburg devaluada, per molt dual que fos des de 1867. Una mostra de la tensió que amb que es vivia a Viena, l’any abans de l’inici de la primera guerra mundial, va ser el concert del 31 de març de 1913. Va acabar amb un ball, però de bastons, multitudinari.

Un escàndol majúscul a l’època

Els fets van passar a la sala principal del Musikverein de Viena, una de les millors del món.
Els fets van passar a la sala principal del Musikverein de Viena, una de les millors del món.

Millor dit, no va acabar el concert,  perquè a dures penes feia pocs minuts que havia començat quan tot va acabar. Erhard Buschbeck, organitzador del concert i amic de Schönberg, va rebre un fenomenal cop de puny del compositor Oscar Strauss. Immediatament, partidaris d’uns i altres van començar la lluita, i en pocs minuts a tota la sala de concerts es repartien jecs d’hòsties en comptes de notes. Fet que recull la caricatura de la imatge principal, amb Schönberg caricaturitzat al centre dirigint la trifulga.

El compositor Oscar Strauss (res a veure amb els Strauss dels valsos), en ser cridat a declarar per la denúncia d’agressió. Va al·legar que: “el so del cop de puny havia estat el més harmoniós que havia sentit en tota la nit”

El tema portava cua. La primera actuació de Schönberg havia estat uns dies abans, amb un ple i èxit absolutament rotund. Però en acabar el concert, Schönberg (d’origen jueu), fart del conservadurisme vienès i dels cercles culturals conservadors que el posaven de volta i mitja, va negar-se a acceptar els aplaudiments del públic. I aquests van prendre nota… i venjança. Al proper concert.

Els fets han passat a la història amb el nom dSkandalkonzert. Tot un símbol de la decadència austrohongaresa. I cal dir que veure bona part de l’alta societat atonyinant-se de valent, era per a sucar-hi pa, per a bona part de la població.

Contra la modernitat de Schönberg

Schönberg, de família jueva, com tants altres no va abraçar el judaisme fins que va ser perseguit i expulsat pels nazis. Es va acabar nacionalitzant nord-americà. Va ser un innovador musical i un mestre de les noves generacions. Representant màxim de l'expressionisme musical
Schönberg, de família jueva, com tants altres no va abraçar el judaisme fins que va ser perseguit i expulsat pels nazis. Es va acabar nacionalitzant nord-americà. Va ser un innovador musical i un mestre de les noves generacions. Representant màxim de l’expressionisme musical

Malgrat l’escàndol de la ignominiosa escena de la batalla, la realitat és que el concert va representar tota una fita per a la música. Schönberg va ser un avançat al seu temps. Schönberg era el cap de l’anomenada Segona Escola de Viena de la qual en formaven part Anton von Webern, Alexander von Zemlinsky, Alban Berg, Gustav Mahler i ell mateix.

De fet, la programació musical per al dia de la batalla estava formada per obres d’aquests autors. Els prolegòmens de la baralla van començar durant la segona pesa de Berg. El públic va començar a cridar “que portessin al poeta Peter Altenberg al manicomi”. Les cartes d’Altenberg conformaven l’obra musicada per Berg. I és que Altenberg visitava per raons de salut una institució mental a Steinhof. Es va avisar a la policia, i Buschbeck va sortir en defensa d’Altenberg,i així va començar tot.

La violència contra la música expressionista moderna, a l’igual que contra d’altres expressions artístiques renovadores, eren freqüents a la Viena del canvi de segle XIX al XX. Schönberg va acabar retirant l’obra de Berg, que ja no seria publicada fins 1953.

Violència a Viena

La resistència als canvis es van traduir en bàndols enfrontats. Els conservadors no dubtaven en fer ús de la violència. La van patir molts membres de la classe cultural, especialment la més capdavantera. Algunes víctimes foren el caricaturista Karl Kraus, propietari de la revista satírica Die Fackel (La Torxa). Kraus era amic d’Altenberg. Ell va patir diverses pallisses al mig del carrer per la seva activitat.

El 1897 Felix Salten, conegut escriptor (articulista, novel·lista, poeta…) va ser agredit després de fer crítiques a l’alemany de Budapest (capital d’Hongria, recordem, la corona dual). Salten es faria mundialment conegut pel seu llibre de 1923, Bambi.

Schönberg va passar una temporada a Barcelona, on va néixer una de les seves filles, Núria. VA arribar a dirigir una obra seva al Palau de la Música. Aquesta placa es va inaugurar un any abans del centenari de l'Skandalkoncert
Schönberg va passar una temporada a Barcelona, on va néixer una de les seves filles, Núria. Va arribar a dirigir un concert al Palau de la Música. Aquesta placa es va inaugurar un any abans del centenari de l’Skandalkoncert

Molts d’aquests autors eren d’origen jueu. I es que molts s’hi havien instal·lat després de la permisivitat de les autoritats vieneses amb aquest col·lectiu a partir de 1867. Però ja en les dècades del 30 la cosa va canviar, amb l’arribada del nazisme. Les obres de Schönberg, Berg, i d’altres, van ser cremades. Considerades “art degenerat”. Ambdós es van haver d’exiliar i ja no tornarien a Àustria.

Viena i la música: guerra civil

L’estat de violència a Viena era tal, especialment contra la música, que Schönberg s’havia hagut d’anar a viure a Berlín, on residia des del 1911. L’stablishment musical vienès, especialment conservador i tancat, feia la vida impossible als artistes innovadors. Es podria dir, que Viena és la capital de la música, malgrat els vienesos. Per exemple, el 1912 Igor Stravinski, un dels millors compositor de la història contemporània i mundial, va estrenar a Viena l’obra Petrouchka. La crítica vienesa la va qualifica de “música porqueria”.

Per contraposició, la Societat Acadèmica per a la literatura i la música, promovia actes des del 1908 en un sentit completament oposat. Per les seves sales van desfilar Stefan Zweig, Thomas Mann o Oskar Kokoschka. Va ser aquesta entitat la que va promoure el concert de Shönberg que acabaria com el rosari de l’aurora.


Més informació:

The Cambridge Companion to Berg

The world of Alban Berg is full of paradoxes, secrets and allusions, but he was able to handle emotional and moral issues at a distance and with profound sympathy. His unhurried, almost aristocratic attitude to life and his extreme self-criticism in professional matters resulted in an extraordinarily small musical output, but it includes towering masterpieces such as the operas Wozzeck and Lulu, and his last work, the Violin Concerto.

Rememorant el centenari dels esdeveniments:

Vienna Musicverein Celebrates Centenary of Famous Skandalkonzert : Seen and Heard International

08/04/2013 Webern, Zemlinsky, Schoenberg, Berg, Mahler – Vienna Skandalkonzert: Christiana Oelze (soprano), Iris Vermillion (mezzo), ÖRF Symphonieorchester Wien, Cornelius Meister (conductor), Musikverein, Vienna, 05.04.2013 (SRT) Webern: Six pieces for orchestra, op. 6 Zemlinsky: Four Maeterlinck songs, op. 13 Schönberg: Chamber Symphony No.

Loading Facebook Comments ...

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here