Cartell de la pel·lícula Ben-Hur, del 1959.
Cartell de la pel·lícula Ben-Hur, del 1959.

Una de les escenes més famoses del cinema és la cursa de quadrigues de l’auriga Ben-Hur. És una escena d’uns 10 minuts que ho té tot: acció, incertesa, una bona ambientació i és força fidel al que podria haver estat una cursa de quadrigues al segle IdC.

Mosaics a Catalunya

Una versió anterior de la cursa la podem trobar a la seu de Barcelona del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), on s’hi custodia l’anomenat “mosaic del circ”. És una obra del segle IV, de 8 x 3,5 metres i que mostra, malauradament fragmentat, una escena d’una cursa al circ d’allò més interessant. Aquest no és, però, l’únic mosaic d’aquestes característiques a Catalunya. També al MAC, però a la seu de Girona, s’hi pot contemplar un altre magnífic exemple d’un mosaic amb una escena de circ, aquest força més sencer. Trobat a Bell-lloc del Pla, és d’una cronologia lleugerament anterior (del segle III) i ha estat restaurat recentment.

A partir de la observació d’aquests mosaics podem constatar diversos aspectes de les curses. Primerament, hi participaven quatre equips, cadascun del quals representava una facció que s’identificava inequívocament amb un color: la facció prasiana amb el verd, la veneta amb el blau, l’albata amb el blanc i la russata amb el vermell. Al costat superior dret de mosaic de Barcelona hi ha un personatge amb quatre cintes, una de cada color, i que n’aixeca una (la verda) de la facció guanyadora.

Llàntia amb la represantació d'una biga (MNAT Tarragona).
Llàntia amb la represantació d’una biga (MNAT Tarragona).

Els aurigues: ídols de masses

I és que juntament amb els gladiadors, els aurigues eren personatges de gran popularitat a la societat romana.

Un dels balls de bastons més memorables a l’Imperi va tenir lloc a finals del segle IV a Salònica. El magistrat Boteric, principal autoritat a la ciutat, ordenà empresonar un famós auriga acusant-lo de seduir un dels servents de l’emperador Teodosi.

Els ciutadans s’hi oposaren fins al punt que esclatà una revolta en la que resultà mort el mateix magistrat. Aquest fet generà una espiral de violència. En una represàlia duríssima, la guàrdia pretoriana assassinà, segons les fonts, fins a 7.000 habitants mentre aquests eren, precisament, al circ en una emboscada que ha passat a la Història com la Massacre de Salònica.

No acabà aquí l’episodi, ja que el bisbe de Milà, que no tenia precisament bona relació amb l’emperador, s’assabentà dels fets i aprofità l’avinentesa per, amb l’excusa de la massacre, excomunicar l’emperador durant uns mesos. Queda clar l’abast social dels aurigues en l’època imperial.

Potser l’espectacle actual que podríem equiparar amb aquestes curses és el Palio de Siena. Es corre cada estiu i cada genet defensa l’estandard de la seva contrada o barri. De forma semblant, els quatre colors de les faccions eren el més semblant als estendards, per la repercussió social i les passions que aixecaven, comparables també al futbol actual.

L’auriga lusità Cai Apuleu Diocles

Visqué al segle II dC i fou conegut com l’àuriga més destacat del moment. Nombroses inscripcions ens donen força informació sobre la seva activitat, que durà 24 anys. És un cas excepcional, ja que els accidents sovint tallaven d’arrel les expectatives de molts aurigues.

Al llarg d’aquest gairebé quart de segle i de més de 4.200 curses, va defensar diverses faccions. Començant per la blanca per acabar a la vermella, passant per la verda. És un cas únic també per la quantitat de victòries, 1.426, i del que avui en diríem “podis”, 1.438 (cal tenir en compte però que només corrien quatre carros, de manera que dir tercer, és el mateix que dir penúltim). Així, veiem que de mitjana, feia una cursa pràcticament cada dos dies, en guanyava una de cada tres, i quedava segon o tercer en la mateix proporció. Sembla insuperable. Segurament per això, es va fer molt ric.

El cas de Cai Apuleu mostra que les curses de quadrigues al circ era una activitat pràcticament diària. Cosa que fa evident la importància de la política de control social del panem et circenses. Seguint amb la mateixa filosofia de tenir al poble ben distret, a l’antiga Roma, més de la meitat dels dies eren considerats festius. A Salònica però els havia sortit malament.

Les curses

Tornem als mosaics. Com era realment una cursa de quadrigues? Com les descriuen?

Extrem sud-est del circ de Tarraco on competien els àuriga (Tarragona).
Extrem sud-est del circ de Tarraco on competien els àuriga (Tarragona).

Els circs hereten la seva morfologia dels estadis grecs, on les curses de carros ja eren un gran esdeveniment. Allà ja podien encabir desenes de milers d’espectadors. L’arena on es desenvolupaven les curses constava de dues rectes i dues grans corbes al voltant d’una estructura llarga i estreta a l’eix de la pista que s’anomenava spina.

A la spina hi havia normalment diversos elements, com un obelisc a la part central. I a cadascun dels extrems, les mestae o monòlits decoratius al voltant dels quals giraven els carros. També hi havia representacions de trofeus, normal en un entorn de competició. Així com de divinitats relacionades amb els jocs i les curses. Al mosaic de Girona hi apareix Cíbele, molt freqüentment representada als circs, i els trofeus prenen forma d’un casc de guerrer.

La spina era l’espai per a la representació de les institucions i el poder. Al voltant dels quals, el món terrenal girava en disputa.

Abans de la cursa, els carros sortien de les anomenades carceres o espais tancats que s’ubicaven en un dels laterals estrets del circ. Davant d’una de les corbes. Al mosaic de Girona, aquestes estan representades a la banda dreta. Podien ser arrossegats per dos cavalls (bigae) o més generalment, per quatre (quadrigae) i eren conduïts per un àuriga.

Cada àuriga portava un ajudant i també l’anomenat propulsor, un individu que tenia per tasca esperonar els cavalls. Un altre dels personatges a l’entorn de les curses de carros era l’sparsor que, amb una àmfora sota el braç, refrescava els cavalls.

Qui decidia el guanyador?

Detall d'una quadriga amb el seu àuriga del mosaic de Bell-lloc del Pla. MAC Girona.
Detall d’una quadriga amb el seu àuriga del mosaic de Bell-lloc del Pla. MAC Girona.

La competició era regida pel president, que se situava a la tribuna en una de les rectes. En un rang just per sota d’aquest se situava el designator. Nosaltres l’anomenaríem àrbitre. Era fàcilment distingible perquè portava una vara a la mà. Aquest vetllava pel desenvolupament correcte de la cursa i en designava el guanyador, tot fent onejar una cinta del color de la seva facció i cridant-lo pel seu nom. El president lliurava al guanyador una corona de llorer.

Després que el designator deixés anar el mappa o tela que indicava l’inici de la cursa, aquesta arrencava a la recta del davant de la tribuna i es desenvolupava durant set voltes en sentit antihorari. El cavall que se situava a l’esquerra i que per tant, girava les corbes per la part interior, a tocar del mur de la spina. Tenia especial importància i un paper destacat per evitar els nombrosos impactes.

Per acabar-ho d’adobar, el públic prenia partit i llençava objectes a les faccions contràries per mirar de provocar-ne l’accident i deixar-les així fora de combat, situació que s’anomenava naufragia. No és estrany doncs que els aurigues anessin protegits amb casc i vestit adient, tal i com mostren els mosaics.

Els aurigues minimitzaven el riscs de caiguda portant les brides agafades a la cintura, cosa que els deixava les mans més lliures per a controlar els cavalls. Aquesta mesura però tenia la seva cara negativa, i és que si els cavalls s’estavellaven, l’àuriga no se’n podia deslliurar fàcilment. També era corrent que acabessin arrossegats per l’arena darrera els cavalls, reproduint així l’escena de Messala a Ben-Hur.

El circ de Tarraco

L’únic circ romà del que en tenim restes a Catalunya es troba sota plaça de la Font de Tarragona. En segueix la forma. Part de les seves estructures encara son visibles tant des del carrer com des de l’interior de nombrosos comerços que comparteixen murs amb l’estructura antiga. El de Tarraco era un circ d’uns 300×100 metres. Se’n conserven part de les grades, l’extrem oriental de l’arena i tot un corredor que donava accés als vomitoria o boques que accedien a les grades.

[su_youtube url=”https://www.youtube.com/watch?v=AtM6YRYZxfY”]

[su_box title=”Bibliografia de referència:” radius=”2″]Patiño, Carles, El mosaic romà de les curses de circ de Bell-lloc del Pla (Girona). Alguns interrogants historicoartístics. Locvs Amcenvs 12, 2013-2014.(enllaç)[/su_box]

Loading Facebook Comments ...

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI