La Revolució Russa de 1917 suposà un canvi no només per a aquell país sinó per a tot el món. El fet que Rússia – aliada del Regne Unit i de França contra els Imperis Centrals a la Primera Guerra Mundial – es retirés del conflicte a causa del Tractat de Pau signat entre els bolxevics i Alemanya al març de 1918, trastocà els plans militars franco-britànics. I és que sense Rússia, creien, era impossible guanyar la guerra.

La Rússia bolxevic es retira de la guerra

Un dels objectius de Lenin i dels bolxevics era treure Rússia de la Primera Guerra Mundial. Aquesta era, segons ells, una lluita entre imperialistes en la que les classes populars dels diferents països es mataven entre elles a les ordres de capitalistes sense escrúpols. Per tant, quan a finals de 1917 Lenin aconseguí el poder, inicià converses amb Alemanya per signar un Tractat de Pau que permetés als bolxevics crear una nova Rússia soviètica sense amenaces exteriors. No cal dir que els alemanys acceptaren arribar a un acord, ja que això els permetria retirar tropes del Front Oriental i traslladar-les a Europa Occidental. Allà podrien ser útils contra els britànics, els francesos i els americans.

Els bolxevics i els alemanys es reuniren a la ciutat de Brest-Litovsk (a l’actual Bielorússia) al novembre de 1917. No va ser fàcil posar punts en comú. A causa de la desconfiança mútua se suspengueren les sessions diverses vegades. No obstant això, les amenaces alemanyes de continuar la guerra si no s’arribava a un acord satisfactori, van obligar als bolxevics a signar la pau el 3 de març de 1918. A Alemanya i als seus aliats se’ls donaven grans extensions de territori i la possibilitat d’explotar-los econòmicament. Ucraïna, els Països Bàltics i la Polònia russa passaven a ser simples colònies d’explotació germàniques.

El Tractat de Brest-Litovsk suposà una de les humiliacions més grans que ha patit Rússia. Aquest país va perdre 750.000 quilòmetres quadrats on vivia un 26% de la població total de l’antic Imperi Rus. També perdé un 28% de la seva indústria i un 37% del potencial agrícola

Els aliats occidentals es preocupen

A Londres, a París i a Washington es veié el Tractat de Brest-Litovsk amb preocupació. No era per a menys. Els nous governants de Rússia els havien abandonat enmig d’una guerra mundial. El maldecap no era perquè els bolxevics s’havien apoderat del país, sinó perquè aquests s’havien retirat del conflicte. Als aliats els era igual si manava un tsar, un president o un líder comunista: Rússia havia de continuar lluitant.

Signatura del tractat de Brest_Litovwsk (Font: wikimedia)
Signatura del tractat de Brest_Litovwsk (Font: wikimedia)

El cas era que els bolxevics no confiaven en la pau que havien signat amb Alemanya. Desprès del Tractat de Brest-Litovsk, Trotski – comissari per a Afers Exteriors – va sol·licitar ajuda als aliats perquè enviessin algunes tropes als ports russos del nord per si calia ajuda exterior. Hi havia també la qüestió del material de guerra que aquests havien cedit als russos ja des del 1914: aquest no podia caure en mans alemanyes. A partir del març de 1918 tropes britàniques, americanes, franceses i japoneses començaren a arribar al nord i a l’est de Rússia.

Si calia obrir una altra vegada el Front Oriental, els aliats estarien preparats per a estar presents en territori rus. No es podia permetre que Rússia –bolxevic o no- quedés a mercè d’una Alemanya expandida cap a l’Est.

El factor txecoslovac

A la Rússia soviètica hi havia també un contingent d’uns 40.000 combatents txecs i eslovacs que havien desertat de l’exèrcit Austro-hongarès i s’havien unit als russos a partir de 1914. Aquests havien creat una Legió Txecoslovaca. Amb la pau de Brest-Litovsk  els combatents d’aquesta unitat quedaven alliberats de les seves obligacions amb els russos però això no volia dir que renunciessin a lluitar contra els Imperis Centrals. El seu objectiu era anar a França per ajudar als aliats. Només hi havia una ruta d’evacuació des de Rússia: el ferrocarril transsiberià fins a Vladivostok.

Tren blindat de la legió Txeca a Rússia (font: wikimedia)
Tren blindat de la legió Txeca a Rússia (font: wikimedia)

Al maig de 1918 els bolxevics van donar permís a la Legió Txecoslovaca per agafar els trens cap al Pacífic. A l’estació siberiana de Txeliàbinsk però, els seus plans es van trencar quan hi hagué un altercat entre els txecoslovacs i presoners de guerra hongaresos que tornaven al seu país. A causa de la baralla, els bolxevics van decidir desarmar i detenir als txecoslovacs. Aquests es revoltaren i s’apoderaren de les vies fèrries siberianes, poc protegides pel poder soviètic.

La Legió Txecoslovaca suposà un problema per a Lenin i el seu govern, ja que els minsos destacaments comunistes anaren caient un a un en mans txecoslovaques. Per si no n’hi havia prou, llavors van sortir uns altres actors que fins aquell moment havien comptat poc: els exèrcits blancs, és a dir, les tropes russes antibolxevics.

A causa del domini txecoslovac del ferrocarril transsiberià, les tropes anticomunistes (els blancs) veieren com les seves possibilitats de derrocar als bolxevics creixien com l’escuma. A finals de 1918, els aliats occidentals se sumaren al seu bàndol. No fou suficient. El nou Exèrcit Roig de Trotski i les desavinences entre els comandants blancs causaren la derrota de totes les forces oposades a la Rússia soviètica.

Els aliats prenen posició i ajuden a les tropes blanques

L’11 de novembre de 1918 els aliats i Alemanya signaren un armistici que posà fi a la Primera Guerra Mundial. Tot i això, les tropes que havien enviat a Rússia al març per a fer front a un possible atac alemany no van ser evacuades. Reberen ordres de quedar-s’hi i ajudar als blancs. Ara que la guerra havia acabat, estaven en joc un munt d’interessos econòmics (crèdits occidentals d’abans de la guerra, sobretot) que  feien necessari evitar que Rússia caigués en mans bolxevics. Igualment, la por a un contagi a Occident de les idees comunistes hi jugà un paper important.

A finals de 1918 tota la perifèria de la Rússia soviètica estava en mans dels antibolxevics. Al nord, les ciutats de Múrmansk i Arkhànguelsk estaven sota control britànic i americà. Al sud, a Crimea i al Caucas, britànics i francesos dominaven els ports de la Mar Negra mentre les tropes blanques del general Anton Denikin amenaçaven les rutes cap a Moscou. A l’Extrem Orient i a Sibèria, els americans i, sobretot, els japonesos i els txecoslovacs van ajudar als senyors de la guerra blancs (alguns d’ells poc més que simples bandits; d’altres, com l’almirall Alexander Koltxak, líders de certa vàlua).

Els aliats es retiren de Rússia

Alexander Koltxak
Alexander Koltxak

Tot i l’ajuda aliada els blancs no aconseguiren acabar amb la Rússia soviètica. Trotski havia creat l’Exèrcit Roig a principis de 1918. Inicialment fou una força poc disciplinada, però ràpidament es convertí en un exèrcit professional capaç de fer front a les tropes blanques.

Els mateixos soldats aliats, veient que la Primera Guerra Mundial havia acabat i que molts combatents havien tornat a casa es preguntaren què hi feien ells a Rússia. Alguns, com els mariners i soldats francesos presents als ports de la Mar Negra, es van revoltar a l’abril de 1919. No estaven disposats a ajudar als antics terratinents i militars russos en la seva guerra contra els bolxevics. Tot i la repressió posterior, el govern francès hagué de repensar la seva estratègia de suport als blancs.

Els britànics i els americans tampoc semblaven gaire interessats a quedar-se a Rússia a partir de 1919. Veient com les tropes blanques eren incapaces de derrotar als rojos, es procedí a una evacuació progressiva de les tropes fins a principis de 1920. Pel que fa als txecoslovacs, foren evacuats finalment des de Vladivostok a l’estiu de 1920.

En definitiva, la presència aliada a la Guerra Civil Russa fou una despesa inútil per als països implicats. Pel que fa al govern bolxevic suposà la creació del mite del perill occidental que sempre amenaçava la Rússia soviètica. La posterior estratègia de contenció de les fronteres de la Unió Soviètica amb la creació del Pacte de Varsòvia després de la Segona Guerra Mundial té molt a veure amb les pors causades per la intervenció aliada de 1918-1920.


Per saber-ne més:

  • PIPES, Richard: La Revolución rusa. Debate, 2016
  • FIGES, Orlando: La Revolución rusa (1891-1924). Edhasa, 2000
  • DERIABIN, A.: Grajdanskaia voina v Rossii 1917-1922. Voiska interventov. Ast, 1999
Loading Facebook Comments ...

SENSE COMENTARIS

FER UN COMENTARI